dilluns, 22 de novembre de 2010

Una nit vora la barca

A partir  d'una foto  i un poema  de Galionar

No sé  si era  de nit
ni tampoc sé  si  hi havia  cap barca.
I potser  tot era  un somni.

Potser fou  una  tarda
amb la llum d'horabaixa
pintada  de mil somriures.

Qui sap  si era un matí
de sol enlluernant
sota l'ombra  dels arbres.

O era el sentiment, només,
dibuixant bells  instants
en solitud  i silenci.

I sempre el somni,  envoltat de certesa:
tot  el que imaginem
ja  té una realitat.

23 comentaris:

  1. No sé si la barca era de veritat o no, però sempre ens convé tenir-ne una ben aprop. Mai se sap quan hi pot haver un gran xàfec.

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. El que imaginem té una realitat dins nostre i s'estèn amb qui vol compartir-la. M'agrada molt el pas de les hores i la llum diferent que rep la teva barca. M'agrada especialment com es difumina la seva solitud imaginant-la.
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  3. Hi ha molta incertesa, moltes coses que no sabem, però la imaginació ens fa grans.
    Un poema fantàstic i també cert.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Quin poema més bonic, "tot el que imaginem, ja té una realitat".
    De vegades és pur instint de supervivència imaginar...

    ResponElimina
  5. Un bell poema.
    Però jo em pregunto el significat del somni ... potser és la seguretat de controlar el nostre propi destí, un desig de llibertat?

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  6. tant de bo els somnis sempre tinguessin una realitat i nosaltres només somiessim alegries

    ResponElimina
  7. Jo demà també parlaré de barques, sobretot recordant una cançoneta que ens cantava la meva àvia "una barca puja i baixa...".

    M'ha encantat aquest ambient de somni i realitat amb un final ben filosòfic: "tot el que imaginem ja té una realitat!"

    ResponElimina
  8. Sànset, això que dius ´s molt sensat... tenir una barca apunt... està bé no se m'havia acudit mai. Per cert Sànset i sensat ... has vist? s'assemblen molt!

    Pilar, a vegades un estímul exterior com un poema d'una altra persona (en aquest cas de la Montse) pot ser molt potent!

    maijo, és un bon recurs... una abraçada.

    filadora, és ben bé així, supervivència del tot!

    Gràcies, Pere, doncs jo crec que tens raó, és un desig de llibertat i un deisg d'imaginar la realitat com ens agradaria i per tant acostar-nos mica en mica a fer posible que sigui com volem. Ho aconseguirem o no, però crec que fer els somnis realitat és el principal motiu per tenir-los. :)

    garbí, s'ha de vigilar el que demanes i el que somies, ja que realment pot fer-se realitat.

    Cèlia, vindré a buscar la teva barca, podem fer una volteta... :)

    Gràcies, Mª Antònia!

    ResponElimina
  9. Carme, segur que hi ha barques en tot somni vora el mar, però de vegades ni ens n'adonem; tenim els ulls a dalt del cel, enfeinats a empresonar estrelles que veurem reflectides als ulls d'algun altre protagonista del nostre somni.
    Magnífic de debò el teu poema; em quedo amb el record de l'estrofa final: "I sempre el somni, envoltat de certesa: tot el que imaginem ja té una realitat". M'emporto aquests versos al meu espai, que facin companyia a la barqueta, eh?
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  10. I tot el que somniem, pel fet de tenir somnis ja els donem realitat. Somniem, doncs. Ens cal tenir somnis.

    ResponElimina
  11. La solitud és mestressa de molts instants d’eterna bellesa i d’eterna tristesa. Només cal que dibuixem, nosaltres mateixos, el somni que vulguem que la solitud ens porti.
    Una abraçada,

    ResponElimina
  12. I tant que si! És veritat. Tot el què imaginem és real, ens hi fiquem tant endins que ho vivim. Penso igual, Carme. Si podem imaginar-ho...ho fem que sigui real!
    Abraçada de companyia!

    ResponElimina
  13. M'ha agradat moltíssim tot!!, especialment això:

    O era el sentiment, només,
    dibuixant bells instants
    en solitud i silenci.

    ResponElimina
  14. m'ha emocionat... molt
    haurem doncs d'imaginar sempre coses belles i si podem, traduir-les en paraules com aquestes..
    imaginem noves realitats, tot és possible..!

    ResponElimina
  15. Gràcies, Galionar! Un petó b en fort!

    Noves Flors, necessaris totalment!

    Maria consol, tens unes boniques paraules per ami, gràcies!

    Dons sí, així mateix, Anna!

    Josep Lluís, gràcies. Una abraçada.

    lolita vinc de casa teva, encara que avui no tenia un dia gaire comentador. Us he llegit a tots i totes, però he comentat molt poc... o potser gens... una abraçada.

    ResponElimina
  16. Que no falti un mar per bressolar els somnis.

    ResponElimina
  17. Ja hi pujaria en aquesta barca! bressolada pels mots onades lliures en oceans de somnis

    ResponElimina
  18. I jo també hi pujaria! De vegades, el somni és més lúcid que la realitat que ens envolta...


    d.


    PS: Gràcies per la teva visita i la teva poesia, Carme!

    ResponElimina
  19. Rafel, Elfri, deo, vinga, pugeu us duc adonar una volteta!

    Bona nit!

    ResponElimina
  20. Ostres, Carme!! Normalment, quan fas dibuix i poema, tinc tendència a comentar més el dibuix perquè de poesia no hi entenc massa i em costa de comentar (tot i que m'agradi!) però aquesta vegada el conjunt t'ha quedat tan bé!! El poema és preciós (ja hi som! ja no sé comentar-lo hehe) però és que n'havia de fer menció especial :-))

    ResponElimina
  21. el somni envoltat de certeses...francament una imatge genial, i a més d'imatge poètica, potser acabem per fer realitat aquest somni!
    Els somnis tenen força i empenta!
    molt bon dia, carme!

    ResponElimina
  22. Barca que navegues
    mons de realitat,
    no paris els teus somnis
    dins del meu mar.
    posa magí en el rems
    del teu despertar.
    ............ Anton.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari