De "El meu amor Sputnik" H.M.
La Sumire havia perdut la mare de molt petita i ella no se'n recordava. Quan li va preguntar al seu pare, la conversa va ser així:
- Com era la mare?
....
- Tenia molt bona memòria - va dir- i molt bona lletra.
No estic gens segura que sigui una bona definició d'una persona... i molt menys la que la Sumire volia sentir. Devia ser tot el que el pare era capaç de dir i si més no, com a descripció és original.
Com us definiríeu a vosaltres mateixos amb només dos conceptes?
Començo jo també? Ho escric en passat, com si ja no hi fos...
- Com era la Carme?
- Pensava tossudament que tot podia acabar bé i li agradava amb deliri la xocolata.
- Com era en XeXu?
- Era una mica pallasso i mai deixava passar l'oportunitat de fer un cafè.
- Com era la lolita?
- Va estar molta estona pensant com es podria definir i va acabar amb un "Què sé jo?"
- Com era la filadora?
- Li agradava fer el trenet a la taula i la cadireta al llit.
- I com més era la filadora?
- Sorollosa com ella sola i tocanassos!
- Com era la Mortadel·la?
- Era molt distreta i sovint baixava de l'hort
- Com era el Barbollaire?
- Tal vegada somiava massa, però quasi sempre sabia trobar i associar la cançó escaient al moment.
- Com era l'Elfreelang?
- Dubtava si pensava definir-se en poques paraules i ho va acabar fent...
- Ei! Com dius que era l'Elfri?
- Tractava de seguir creient en el costat bo de les persones i d'acceptar també el seu cantó dolent.
- Com era la Pilar?
- Era filla de, mare de, esposa de, alumna de... i no li agradaven els de.
- Com era l'Assumpta?
- "Tenia molta memòria... i molt bona lletra (quan vol)" (seria la mare de la Sumire?)
- Ara seriosament... com era l'Assumpta?
- "Era hiper sensible i això la feia patir... però tenia tantes ganes de ser feliç, que havia après a curar-se els mals a cop de somriures."
- Com era el Josep Lluís?
- Buscava i buscava amb ansietat, però mentre buscava era molt feliç.
- Com era la Maria Consol?
- Era una esposa i una mare que va estimar i una filla que mai va oblidar.
- Com era el Rafel?
- Posava un somriure a la seriositat i una sorpresa a la monotonia.
- Com era Noves Flors?
- Patidora i estimadora.
- Com era en Pere?
- Treballador i simpàtic.
- A veure explica-m'ho millor...
- Tenia molta vida interior i s'esforçava en escriure un bloc tot i que no havia estudiat el català mai.
- Com era la Fanal Blau?
- Es barallava pacíficament amb el món: era fidel als amors i era companya fidel. Clar que tenia la seva singular manera d'entendre la fidelitat. Però sempre provava de ser honesta.
- Com era la Rits?
- Era terriblement despistada. ho perdia tot! i sempre tenia una pel·lícula pensada per anar a veure al cinema.
- Com era el Joan?
- Producte d'absències massa primerenques, però tossut.
- Com era la Joana?
- Una apassionada de la literatura que sempre tenia el cap ple de pardalets i versets.
- Com era la Llum?
- La Llum, pobreta, era una mica fosca.
divendres, 12 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
No és pas el que millor pot definir ni una mare ni una esposa. La bona lletra i la bona memòria de la meva mare em deixen fred. La calidesa de la relació, el seu suport i comprensió, això és impagable.
ResponEliminaLa poesia d'ahir m'ha encantat. El treball "solidari" no em deixa seguir els blocs com voldria. Després del 28-N tornarem a la normalitat. Mentre, la vida pren un altre color.
Pot estranyar, però Murakami és així. De vegades s'endinsa dins la naturalesa humana. Potser això és l'únic que recordava el pare, perquè era l'únic que l'impressionava encara, després d'haver-hi conviscut, o potser la trobava tant a faltar que li van sortir aquestes coses que eren les que menys mai feien.
ResponEliminaEra una mica pallasso i mai deixava passar l'oportunitat de fer un cafè.
això és més difícil que l'aurò blanc... que ja és dir..
ResponEliminaVa estar molta estona pensant com es podria definir per acabar amb un i què sé jo..?
No m'agrada Murakami. Em sembla, sovint, un refregit entre l'Stephen King i les històries manga. Sé que no té perquè ser dolenta la comparació però perd l'originalitat que li encomanen. No sé per què dic tot açò. No era el joc que proposaves. Catxis!
ResponEliminaUf! que complicat definir-se amb 2 paraules!
ResponEliminaNo sabria triar 2 coses.
Al meu home de vegades li pregunto "que t'agrada de mi?" i em diu "tot!". No és gaire de paraules.
Suposo que als meus fills els hi explicaria que sa mare li agradava fer el trenet a la taula i la cadireta al llit.
O que era sorollosa com ella sola i tocanassos. :)
No en tinc ni idea.
Amb dues i prou?
ResponEliminaEra mooooolt distreta, sovint baixava de l'hort!
"Tal vegada somniava massa, però quasi sempre sabia trobar i associar la cançó escaient al moment."
ResponEliminaPetonet dolç :¬)*
(PS. el teu google fa faltes d'ortografia!!! Paraula de pas: readi jajajajajajajajaja!!)
Jo també em vaig llegir aquest llibre i em va sorprendre favorablement...a veure definir-me? provaré: dubtava si pensava definir-se amb poques paraules i ho va acabar fent....
ResponEliminaUn altre intent: tractava de seguir creient en el costat bo de les persones i d'acceptar també el seu cantó dolent
Ui havia de dir també el que volia dir el seu pare....doncs era una persona que va estimar-te molt
ResponEliminaEra filla de , mare de, esposa de, amiga de, alumna de...
ResponEliminaNo li agradaven els de.
Ostres!! hahaha ERA JO!! ERA LA SEVA MARE!!
ResponElimina"Tenia molta memòria... i molt bona lletra (quan vol)"
:-))
Després de la broma, ho intentaré de veritat...
ResponEliminaImagino que podria dir en Josep Lluís de mi a una hipotètica filla que no em recordés...
"Era hiper sensible i això la feia patir... però tenia tantes ganes de ser feliç, que havia après a curar-se els mals a cop de somriures."
O com em definiria jo?
"Caòtica i contradictòria: Desordenada i perfeccionista... Depressiva i molt optimista... Geni explosiu i gens rancorosa... Mandrosa i responsable..."
Carmeeee!! hahaha que el de la memòria i la bona lletra anava mig en broma!! :-DDD
ResponEliminaBuscava i buscava amb ansietat, però mentre buscava era molt feliç.
ResponEliminaCom era la Maria Consol ?
ResponEliminaEra una esposa i una mare que va estimar,
i una filla que mai va oblidar.
Doncs això, era un que posava un somriure a la seriositat i una sorpresa a la monotonia.
ResponEliminaCom era Novesflors? Patidora i estimadora.
ResponEliminaCarme mala persona! Al final faràs que em compri el llibre per segona vegada i el llegeixi! No veus que tinc un problema amb aquest llibre... en tinc un altre de Murakami pendent, no serviria?
ResponEliminaÉs difícil fer una descripció d'un mateix, i més amb dues paraules ... però ho intentaré:
ResponEliminaTreballador i simpàtic.
Bona tarda Carme.
(A més tenia molta vida interior i s'esforçava a escriure un bloc tot i que no havia estudiat el català mai.)
La fanal blau es barallava pacíficament amb el món: era fidel als amors, i era companya fidel.
ResponEliminaClar que tenia la seva singular manera d'entendre la fidelitat. Però sempre provava de ser honesta.
aquest m'hi veig més en cor, tot i que porto una bona estona rumiant!
ResponEliminala rits? era terriblement despistada, ho perdia tot!, i sempre tenia una pel·lícula pensada per anar a veure al cinema.
Som massa complexos, i tan plens de matisos... però, per començar:
ResponEliminaCom era el Joan?
Producte d'absències massa primerenques, però tossut.
Llaudal, clar que sí, suposo que és per aquest motiu que em va cridar tant l'atenció com per fer-ne un post participatiu.
ResponEliminaXeXu, sí, tot llegint t'adones que era tot el que el pare era capaç de dir per alguna de els raons que tu proposes.
lolita paradoxal. M'encanta!
Escriptor inexistent, em sap greu que no t'agradi Murakami. Però ningú pot agradar a tothom. Ni tant sols Murakami. :) A mi no solament no em recorda pas el que tu dius, sinó que sempre l'he llegit amb molt de plaer i moltes emocions.
Filadora, doncs ja m'agraden els dos intents!
Mortadel·la, doncs amb dues i prou ja has fet la feina
Barbollaire, petonet dolç. :)
Elfri, això de sorprendre favorablement... m'ho has d'explicar millor. Vols dir que pensaves que no t'agradaria? Per què?
Pilar, a mi tampoc m'agraden els de
Assumpta, Je, je, je... m'ha fet gràcia la broma perquè penso que és veritat que tens bona memòria i bona lletra!
Josep Lluís, doncs sona molt bé aquesta descripció.
Maria Consol, una descripció molt entranyable, gràcies maca!
Rafel és divertit tal com ho dius!
Gràcies Noves Flors!
XeXu, no, home! no cal que et compris el llibre... deu ser igual que la primera vegada que el vas llegir :)Segur que el que tens servirà! Murakami, sempre és Murakami.
Pere, doncs ho has fet molt bé! Clar com que ets treballador! :) Bona nit Pere.
Fanal blau, molt ben explicat! Genial!
Molt bé, rits! Petonassos!
"una apassionada de la literatura que sempre tenia el cap ple de pardalets i versets"
ResponEliminaOstres, quina radiografia blocàire! Em sembla que sóc massa poc observador, jo; no m'hauria vist en cor de fer-la, no hauria sabut gaire què dir.
ResponEliminaJoan, per descomptat que tens raó, és només un joc, de definir-nos sens e acabar-nos mai de definir. Per altra part és una cosa que passa sovint. Sovint ens manifestem d'una manera o d'una altra però sempre parcialment. :) Gràcies per participar.
ResponEliminaJoana és ben bé així com et veiem! :) Petonets i gràcies.
Ferran, que és cadascú que s'ha definit, eh? No pas jo... jo tampoc m'hauria pas vist en cor de fer-la. però si cadascú es defineix, és divertit. I tu? No t'hi apuntes?
(Com sempre a tres quarts de quinze...)
ResponEliminaLa Llum, pobreta, era una mica... fosca!
llum, mai no és massa tard!
ResponEliminaM'encantaria tenir totes les aportacions dels blocaires i visitants habituals. Encara no hi són tots!
Ens has obsequiat amb un oxímoron, fantàstic! Gràcies.
No, no el vaig llegir. El vaig comprar però el vaig deixar abans de llegir-lo, i diguem que ara no el puc recuperar! Suposo que algun dia... però fent-me dentetes d'aquesta manera me l'acabaré comprant altre cop, cada vegada que vaig a l'FNAC i el veig allà posadet...
ResponEliminaAh! No ho havia entès, això! Ara sí... sempre te'l puc deixar jo! :)
ResponEliminaAaaaaah! Ostres, pensava que totes les definicions eren teves, Carme!! La veritat és que he al.lucinat, però alguns blocàires em teniu acostumat a sorprendre'm, per això no em va semblar inversemblant :)
ResponEliminaJo... hmmm... ai, Carme, que em sembla que no goso. Si més no, a aquestes hores i amb els ulls (literalment) més tancats que oberts, no m'acabo d'atrevir, no.
Apa, quina escaquejada, Ferran! Pe`ro no te la tindré en compte... participaré igual ales fotos de petits! :)
ResponElimina