divendres, 12 de novembre del 2010

Jugant amb Murakami, encara...

De  "El meu amor  Sputnik"  H.M.


La  Sumire  havia perdut  la mare  de molt petita  i ella no se'n recordava.  Quan li va preguntar  al seu pare,  la conversa  va ser així:


-  Com era la mare?
....
- Tenia molt bona memòria - va dir- i molt bona lletra.


No estic  gens  segura  que  sigui  una bona definició  d'una persona...   i molt menys  la que  la Sumire  volia  sentir.  Devia ser  tot el que  el pare  era  capaç  de dir  i  si més no,  com a descripció   és  original.
Com us  definiríeu  a vosaltres mateixos  amb només   dos  conceptes?


Començo  jo també? Ho escric  en passat,  com si ja no hi fos...


- Com era la Carme?
- Pensava  tossudament que tot podia  acabar  bé  i li agradava  amb  deliri  la xocolata.
- Com era en XeXu?
- Era una mica  pallasso i mai  deixava passar l'oportunitat  de fer un cafè.
- Com era  la lolita?
- Va estar  molta  estona pensant  com es  podria  definir i va  acabar  amb un "Què sé jo?"
- Com era  la filadora?
- Li agradava  fer  el trenet  a la taula  i la cadireta  al llit.
- I  com més  era  la filadora?
- Sorollosa  com ella sola  i tocanassos!
- Com era  la Mortadel·la?
- Era molt distreta  i sovint  baixava  de l'hort
- Com era  el Barbollaire?
- Tal vegada  somiava massa,  però  quasi sempre sabia trobar i associar  la cançó  escaient  al moment.
- Com era  l'Elfreelang?
- Dubtava  si pensava  definir-se en poques  paraules i ho va  acabar  fent...
-  Ei!  Com dius  que era  l'Elfri?
- Tractava  de seguir  creient  en el costat  bo de les  persones i d'acceptar  també  el seu cantó dolent.
- Com era  la Pilar?
- Era  filla  de, mare de, esposa  de,  alumna de...   i no li agradaven els de.
- Com era l'Assumpta?
-  "Tenia molta memòria... i molt bona lletra (quan vol)"   (seria  la mare de la Sumire?)
- Ara  seriosament...  com era  l'Assumpta?
"Era hiper sensible i això la feia patir... però tenia tantes ganes de ser feliç, que havia après a curar-se els mals a cop de somriures."
-  Com era el Josep Lluís?
Buscava i buscava amb ansietat, però mentre buscava era molt feliç. 
- Com era  la Maria Consol?
- Era una esposa  i una mare que va estimar i una filla  que mai  va oblidar.
- Com era  el Rafel?
- Posava un somriure a la seriositat  i una sorpresa  a la monotonia.
- Com era Noves Flors?
- Patidora  i estimadora.
- Com era  en Pere?
-  Treballador  i simpàtic.
- A  veure  explica-m'ho millor...
- Tenia molta  vida interior i s'esforçava en escriure  un bloc tot i que no havia estudiat  el català  mai.
- Com era la Fanal Blau?
- Es barallava  pacíficament amb  el món: era  fidel als amors  i era  companya  fidel.  Clar que tenia  la seva  singular  manera  d'entendre  la fidelitat. Però sempre  provava de ser honesta.
- Com era la  Rits?
- Era terriblement despistada. ho perdia tot! i sempre  tenia una pel·lícula pensada per  anar  a veure  al cinema.
- Com era  el Joan?
- Producte d'absències massa primerenques,  però tossut.
- Com era  la Joana?
- Una apassionada  de la literatura que sempre tenia el cap ple de pardalets i versets.
- Com era la Llum?
- La Llum,  pobreta, era  una mica  fosca.

32 comentaris:

  1. No és pas el que millor pot definir ni una mare ni una esposa. La bona lletra i la bona memòria de la meva mare em deixen fred. La calidesa de la relació, el seu suport i comprensió, això és impagable.

    La poesia d'ahir m'ha encantat. El treball "solidari" no em deixa seguir els blocs com voldria. Després del 28-N tornarem a la normalitat. Mentre, la vida pren un altre color.

    ResponElimina
  2. Pot estranyar, però Murakami és així. De vegades s'endinsa dins la naturalesa humana. Potser això és l'únic que recordava el pare, perquè era l'únic que l'impressionava encara, després d'haver-hi conviscut, o potser la trobava tant a faltar que li van sortir aquestes coses que eren les que menys mai feien.

    Era una mica pallasso i mai deixava passar l'oportunitat de fer un cafè.

    ResponElimina
  3. això és més difícil que l'aurò blanc... que ja és dir..

    Va estar molta estona pensant com es podria definir per acabar amb un i què sé jo..?

    ResponElimina
  4. No m'agrada Murakami. Em sembla, sovint, un refregit entre l'Stephen King i les històries manga. Sé que no té perquè ser dolenta la comparació però perd l'originalitat que li encomanen. No sé per què dic tot açò. No era el joc que proposaves. Catxis!

    ResponElimina
  5. Uf! que complicat definir-se amb 2 paraules!
    No sabria triar 2 coses.
    Al meu home de vegades li pregunto "que t'agrada de mi?" i em diu "tot!". No és gaire de paraules.
    Suposo que als meus fills els hi explicaria que sa mare li agradava fer el trenet a la taula i la cadireta al llit.

    O que era sorollosa com ella sola i tocanassos. :)

    No en tinc ni idea.

    ResponElimina
  6. Amb dues i prou?
    Era mooooolt distreta, sovint baixava de l'hort!

    ResponElimina
  7. "Tal vegada somniava massa, però quasi sempre sabia trobar i associar la cançó escaient al moment."

    Petonet dolç :¬)*


    (PS. el teu google fa faltes d'ortografia!!! Paraula de pas: readi jajajajajajajajaja!!)

    ResponElimina
  8. Jo també em vaig llegir aquest llibre i em va sorprendre favorablement...a veure definir-me? provaré: dubtava si pensava definir-se amb poques paraules i ho va acabar fent....
    Un altre intent: tractava de seguir creient en el costat bo de les persones i d'acceptar també el seu cantó dolent

    ResponElimina
  9. Ui havia de dir també el que volia dir el seu pare....doncs era una persona que va estimar-te molt

    ResponElimina
  10. Era filla de , mare de, esposa de, amiga de, alumna de...
    No li agradaven els de.

    ResponElimina
  11. Ostres!! hahaha ERA JO!! ERA LA SEVA MARE!!

    "Tenia molta memòria... i molt bona lletra (quan vol)"

    :-))

    ResponElimina
  12. Després de la broma, ho intentaré de veritat...

    Imagino que podria dir en Josep Lluís de mi a una hipotètica filla que no em recordés...

    "Era hiper sensible i això la feia patir... però tenia tantes ganes de ser feliç, que havia après a curar-se els mals a cop de somriures."

    O com em definiria jo?

    "Caòtica i contradictòria: Desordenada i perfeccionista... Depressiva i molt optimista... Geni explosiu i gens rancorosa... Mandrosa i responsable..."

    ResponElimina
  13. Carmeeee!! hahaha que el de la memòria i la bona lletra anava mig en broma!! :-DDD

    ResponElimina
  14. Buscava i buscava amb ansietat, però mentre buscava era molt feliç.

    ResponElimina
  15. Com era la Maria Consol ?
    Era una esposa i una mare que va estimar,
    i una filla que mai va oblidar.

    ResponElimina
  16. Doncs això, era un que posava un somriure a la seriositat i una sorpresa a la monotonia.

    ResponElimina
  17. Com era Novesflors? Patidora i estimadora.

    ResponElimina
  18. Carme mala persona! Al final faràs que em compri el llibre per segona vegada i el llegeixi! No veus que tinc un problema amb aquest llibre... en tinc un altre de Murakami pendent, no serviria?

    ResponElimina
  19. És difícil fer una descripció d'un mateix, i més amb dues paraules ... però ho intentaré:
    Treballador i simpàtic.


    Bona tarda Carme.
    (A més tenia molta vida interior i s'esforçava a escriure un bloc tot i que no havia estudiat el català mai.)

    ResponElimina
  20. La fanal blau es barallava pacíficament amb el món: era fidel als amors, i era companya fidel.
    Clar que tenia la seva singular manera d'entendre la fidelitat. Però sempre provava de ser honesta.

    ResponElimina
  21. aquest m'hi veig més en cor, tot i que porto una bona estona rumiant!

    la rits? era terriblement despistada, ho perdia tot!, i sempre tenia una pel·lícula pensada per anar a veure al cinema.

    ResponElimina
  22. Som massa complexos, i tan plens de matisos... però, per començar:


    Com era el Joan?
    Producte d'absències massa primerenques, però tossut.

    ResponElimina
  23. Llaudal, clar que sí, suposo que és per aquest motiu que em va cridar tant l'atenció com per fer-ne un post participatiu.

    XeXu, sí, tot llegint t'adones que era tot el que el pare era capaç de dir per alguna de els raons que tu proposes.

    lolita paradoxal. M'encanta!

    Escriptor inexistent, em sap greu que no t'agradi Murakami. Però ningú pot agradar a tothom. Ni tant sols Murakami. :) A mi no solament no em recorda pas el que tu dius, sinó que sempre l'he llegit amb molt de plaer i moltes emocions.

    Filadora, doncs ja m'agraden els dos intents!

    Mortadel·la, doncs amb dues i prou ja has fet la feina

    Barbollaire, petonet dolç. :)

    Elfri, això de sorprendre favorablement... m'ho has d'explicar millor. Vols dir que pensaves que no t'agradaria? Per què?

    Pilar, a mi tampoc m'agraden els de

    Assumpta, Je, je, je... m'ha fet gràcia la broma perquè penso que és veritat que tens bona memòria i bona lletra!

    Josep Lluís, doncs sona molt bé aquesta descripció.

    Maria Consol, una descripció molt entranyable, gràcies maca!

    Rafel és divertit tal com ho dius!

    Gràcies Noves Flors!

    XeXu, no, home! no cal que et compris el llibre... deu ser igual que la primera vegada que el vas llegir :)Segur que el que tens servirà! Murakami, sempre és Murakami.

    Pere, doncs ho has fet molt bé! Clar com que ets treballador! :) Bona nit Pere.

    Fanal blau, molt ben explicat! Genial!

    Molt bé, rits! Petonassos!

    ResponElimina
  24. "una apassionada de la literatura que sempre tenia el cap ple de pardalets i versets"

    ResponElimina
  25. Ostres, quina radiografia blocàire! Em sembla que sóc massa poc observador, jo; no m'hauria vist en cor de fer-la, no hauria sabut gaire què dir.

    ResponElimina
  26. Joan, per descomptat que tens raó, és només un joc, de definir-nos sens e acabar-nos mai de definir. Per altra part és una cosa que passa sovint. Sovint ens manifestem d'una manera o d'una altra però sempre parcialment. :) Gràcies per participar.

    Joana és ben bé així com et veiem! :) Petonets i gràcies.

    Ferran, que és cadascú que s'ha definit, eh? No pas jo... jo tampoc m'hauria pas vist en cor de fer-la. però si cadascú es defineix, és divertit. I tu? No t'hi apuntes?

    ResponElimina
  27. (Com sempre a tres quarts de quinze...)

    La Llum, pobreta, era una mica... fosca!

    ResponElimina
  28. llum, mai no és massa tard!

    M'encantaria tenir totes les aportacions dels blocaires i visitants habituals. Encara no hi són tots!

    Ens has obsequiat amb un oxímoron, fantàstic! Gràcies.

    ResponElimina
  29. No, no el vaig llegir. El vaig comprar però el vaig deixar abans de llegir-lo, i diguem que ara no el puc recuperar! Suposo que algun dia... però fent-me dentetes d'aquesta manera me l'acabaré comprant altre cop, cada vegada que vaig a l'FNAC i el veig allà posadet...

    ResponElimina
  30. Ah! No ho havia entès, això! Ara sí... sempre te'l puc deixar jo! :)

    ResponElimina
  31. Aaaaaah! Ostres, pensava que totes les definicions eren teves, Carme!! La veritat és que he al.lucinat, però alguns blocàires em teniu acostumat a sorprendre'm, per això no em va semblar inversemblant :)

    Jo... hmmm... ai, Carme, que em sembla que no goso. Si més no, a aquestes hores i amb els ulls (literalment) més tancats que oberts, no m'acabo d'atrevir, no.

    ResponElimina
  32. Apa, quina escaquejada, Ferran! Pe`ro no te la tindré en compte... participaré igual ales fotos de petits! :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari