Fa temps que vaig escanejar aquestes fotos
i ja les havia posat al bloc.
i ja les havia posat al bloc.
Les recupero, doncs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Són genials Carme. A les dues primeres portes un pentinat molt fashion, molt modern. Quina cara de nena bona que feies.
ResponEliminaLes fotografies de la infantesa sempre suggereixen altres imatges que mai no van ser revelades.
ResponEliminaOh! guaita la Carme què maca! La primera fa molta gràcia: hi surts amb posat de "que què? que miri a càmera? doncs au, aquí em teniu!" :)
ResponEliminaLa tercera i la quarta... que eres tímida? A la tercera m'ho sembles especialment, amb el cap així com cot.
Molt maques.
M'ha agradat veure't de petita.
ResponEliminaTens un posat de bona nena i una mica tímida...i en la segona una mica picardies!!
Una abraçada.
Si que fas cara de bona nena. Encara que a l'última sembla que en portaves alguna de cap. :-)
ResponEliminajejeje...ben bé que sí que ets tu...en realitat, no cambiem tant!!!
ResponEliminamolt bon dia!
Que coquetona, ja de petita!!! M'encanten. Ja se't veia a la cara que eres bona persona.
ResponEliminaquines fotos més encantadores... m'agrada molt especialment la segona, té un nosequè que m'atrapa...
ResponEliminase't veu molt dolça a les fotos, conforme et vas fent gran comences a expressar algun que altre senyal de perplexitat davant el món, un tret que em sona familiar...:)
Quines fotos tam boniques...Feies cara de bona xiqueta, que wapa.
ResponEliminaBesets
M'encanta l'última, d'arrojada aventurera :)
ResponEliminaQue GUAIS!!!!!
ResponEliminaCarmeeeeeee!!! hehehe jo sí que les recordo i em causen la mateixa tendresa que quan les vas posar! :-))
ResponEliminaLes dues primeres són tan dolces!! quina nina!!... I la darrera m'encanta!! :-)
Ostres, totes, totes són maquísimes!
Moltes gràcies per jugar!! :-DD
Més maca, impossible!
ResponEliminaQue maaaaaaaaaaaaaaaaaaaca, Carme, Senyor, quina tendresa...
ResponEliminaSaps que una servidora no en té ni mitja? Filmada i prou. Els pares alguna del bateig i de l'escola? (com a molt!
Estàs preciosa...
La segona és de concurs! Penso com la Lita.Té un aire, una frescor que les altres no tenen...
ResponEliminaXeXu és que era molt bona nena! O fins i tot hauria de dir massa bona nena! je, je, je...
ResponEliminaescriptor inexistent, són com una peça de puzzle que suggereix totes les que faltes al seu voltant!
Ferran, gràcies! Sí, sí, sí, era molt tímida, encara més tímida que bona nena, bé... és que tot anava junt.
Gràcies Montse, doncs ja veig que era prou transparent!
Mc, més que alguna de cap em devia sentir com si me n'anés a l'aventura de veritat, amb una moto de veritat...
Ah, sí? Fanalet, no he canviem tant? Dóna gust de llegir-ho, je, je je
Gràcies, Noves Flors! Petonet per a tu!
Gràcies, lolita, maca... la perplexitat, com suposo que ja saps, encara dura! :)
Besets, Len0re, gràcies wapa!
Gràcies, Clídice, aiuxí em devia sentir jo, exactament així! :)
Petonets Pilar, gràcies!
Gràcies a vosaltres, és un joc bonic. Una abraçada.
Gràcies, Filadora!
Oh! quina llastima, Anna, no tenir cap foto! Tant que ens agradaria veure't. Gràcies i un petó, bonica!
Molt bufona, Carme!!! :-)
ResponEliminaCom diu la fanal se't reconeix molt bé.
Petons!
Quin reportatge més bonic!!! Sembles una xiqueta amb molt desperta i amb molt d'interés per tot el que t'envolta.
ResponEliminaUna gran abraçada i bon capde!!!
Ja se't veien maneres! Geni i figura que sempre perdura!
ResponEliminaQuanta tendresa en aquestes fotos! De veritat que no sé amb quina em quedaria : la del osset, la que estàs al pupitre, la de la bici, no sé, totes m'agraden. :)
ResponEliminaDivertidissim el pentinat de les dues primeres! Hehe
ResponEliminaA la ultima estàs preciosa!
Utnoa
Què mona!A mi la que em fa gràcia és la segona, a "lo Marilin Monroe", i aquest pentinat tan xulo. A veure si en trobo de meves i les escaneig també...
ResponEliminava, ja ho provaré...si trobo fotos!!!!
ResponEliminamolt bon repertori.....em quedo amb el pentinat tan fashion......
ResponEliminaGràcies per partida doble, Rita!
ResponEliminaJoana, gràcies, ja veig que em mires amb bons ulls!
Llaudal, tens raó, per més que canviem i canviem, sempre queda l'essència!
Moltes gràcies, Josep Lluís!
Utnoa, aquests pentinats a mi també em fan molta gràcia!
Vida, m'encantaria veure-les!
Zel, el mateix et dic, a veure i et podem veure de petita.
Aquest pentinat ha tingut molt èxit, garbí. :)
ResponEliminaSenzilleta i molt fina,
ResponEliminadelicada i absorvent,
la tendresa et fa divina...
Començava el monument.
............... Anton
Anton, je, je je, au va! que em fas posar vermella! Moltes gràcies per un trenet tant afalagador!
ResponEliminaQue macaaaaa! comparant el rostre de les fotografies amb el d'ara, s'hi nota la mateixa essència de bona persona, de dona equilibrada.
ResponEliminaI sembles una nena feliç, encara que tímida.
Una abraçada, Carme!
Què guapa!
ResponEliminala dimonieta màgica. Guapaaaaa!!!
ResponEliminaLlavors ja feies cara de bona nena.
ResponEliminaA l'última ja se't veia la intenció de participar a molts tours de França.
Aquesta nena és ... com un Patufet!
ResponEliminapetit
maco
i despert.
Bona nit Carme.
El pentinat de les primeres és d'allò més estilós! N'hi ha que ara matarien per anar tan modernes!
ResponEliminaUnes fotos molt dolces...
ResponEliminam'encanta l'útima, no em preguntis perquè perquè la resta també són molt tendres però mira!
ResponEliminaQuina gràcia, m'han agradat molt.
ResponElimina