dijous, 4 de novembre de 2010

Geometries clandestines 12 - Piràmide


















Si em desfaig...
canvio d'aspecte.
Sóc  la mateixa?

18 comentaris:

  1. Però plena de lleugeresa.
    M'agraden els haikus trigonomètrics.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Si és desfà...està despullada, ens ho ensenya tot, el seu interior queda a l'abast de tothom.

    ResponElimina
  3. Bona pregunta, Carme. No sembles la mateixa però segur que ho ets.

    ResponElimina
  4. Jo diria que sí. Però amb un estat d'anim diferent, clar.

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Sí. Amb les ales desplegades, a punt de volar.

    ResponElimina
  6. si et desfàs no ets la mateixa, has canviat... de fet mai ho som d'iguals, no?
    i tot i així som nosaltres, nosaltres els que mai no som els mateixos.

    ResponElimina
  7. M'encisen aquestes geometries poètiques a voltes filosòfiques jo diria que canvia i és la mateixa tot alhora....jo sóc diferent de quan tenia 20 anys i he canviat però també segueixo sent jo

    ResponElimina
  8. Eta ajocada
    o a punt de vol les ales,
    el cul ensenyes.
    ............ Anton

    ResponElimina
  9. Els canvis sempre són positius, som éssers canviants. Un canvi d'aspecte promou un canvi de vida. I en quan a l'energia, ja sabem que ni es crea ni es destrueix, només es transforma. No sé si som els mateixos, però està clar que "som".

    ResponElimina
  10. Depén del punt de vista. Si creus que el tot és la suma de les parts potser si, però si penses que en el tot com quelcom previ a les parts, segurament que no seràs la mateixa. I és que en aquestes coses sempre hi ha barbuts que tenen poca feina i ho dediquen a pensar coses ;) Un bon exercici filosòfic el teu :)

    ResponElimina
  11. Això és el que ens pot fer un psicòleg, no? Desfer-nos de manera que ja no siguem els mateixos, potser ja no ens podrem tornar a plegar de la mateixa manera, però guanyem obertura de mires.

    ResponElimina
  12. Fins hi tot en la geometria (per la que estic negat) hi saps posar poesia. Tot ho saps fer fàcil i bonic alhora. Bona nit.

    ResponElimina
  13. Clar que ets la mateixa! Sempre! Qui no ens reconeix en totes les nostres formes...

    ResponElimina
  14. Gràcies, Francesc!

    Garbí, però en el cas de la piràmide de cartró, resulta que l'interior és buit... quina decepció! :)

    Vida, sempre queda alguna cosa de nosaltres mateixos!

    Sànset, força diferent l'estat d'ànim si et desfàs!

    Pilar, a punt de volar... m'agrada!

    lolita, iguals i diferents a la vegada, una paradoxa real i encantadora.

    Elfri, doncs sí, canviem per seguir sent nosaltres mateixos, potser més nosaltres mateixos que mai. :)

    Quina piràmide més descarada, Anton! Ensenyant el cul per aquí! :)

    maijo, som en els dos casos, desplegats o reconstruits... som i ja està prou bé!

    Clídice, sempre crec que s'ha de pensar en el tot... (ho crec jo, al menys) les parts per elles soles no acaben d'explicar-nos mai.

    Xexu, si t'ho mires així, potser sí. No se m'havia acudit mai que desfer-nos fos la feina d'un psicòleg, je, je :)

    Noves Flors, ho som i no ho som... la paradoxa constant.

    Gràcies, Josep Lluís!

    Filadora, gràcies, hi ha moments en els quals dóna gust poder ser un mateix o una mateixa.

    ResponElimina
  15. Ostres... doncs és una pregunta complicada...
    En tot cas espero que quan intenti tornar-me a "muntar" no sobrin peces... o que si en sobren siguin "dolentes" i tot el que quedi sigui positiu :-))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari