dissabte, 27 de novembre de 2010

Castellers


I  si  tots  ens  féssim  castellers?
I  si el país  fos un   tres  de  nou  amb  folre  i manilles?
.........................................................................

per muntanya el Pirineu,
per mar el Mediterrà,
per lluita nostres CASTELLS,
la sardana nostre ball.
Per la clepsa nostre seny,
per voluntat el treball,
per viure la Pau volem,
per la parla el català.
Nostra Pàtria Catslunya
nescessita un gran CASTELL,
reconegut pels foranis,
per espanya un manament
que retornin el que ens deuen
i NACIÓ que volem ser.
........................................................................................... Anton


24 comentaris:

  1. Ens aniria molt millor! Ben segur! :)
    Bon dissabte, carme!

    ResponElimina
  2. Jo voldria ser enxaneta per tenir una visió més general i àmplia de tot el que passa ...

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  3. Jo no em veig fent castells...
    Tinc un amic que sempre em diu que vagi als assajos de la colla i que m'hi apunti. M'agraden molt els castells, però jo no m'hi veig, la veritat.
    Així en plan de conya, sempre li dic que són una colla de marranots perquè es palpen de dalt a baix! Amb l'excusa de pujar i baixar i d'agafar-se per no caure... :)

    Bon cap de setmana guapa!

    ResponElimina
  4. Carme, molt em temo que si el país fos un tres de nou amb folre i manilles encara seria més fràgil del que és, pobret. Els castells cal fer-los anar lleugers i la seva duració no pot ser excessiva, perquè si no s'enfonsen.
    Estaria bé, però, que tot el país fos casteller i dugués a la pràctica allò que queda tan bé com a emblema: força, valor i seny.
    Magnífic, el teu dibuix. Una forta abraçada!

    ResponElimina
  5. Jo sóc Muixaranguer al meu poble!! Enhorabona pel premi als Castellers. Si tots ens férem castellers, el país seria, possiblement, el país petit més bonic del món (això sí, ple de gratacels)

    Bon dia!! (m'avellia tornar per ací, ta casa)

    ResponElimina
  6. Si tots fóssim castellers segurament sabríem anar tots alhora, sabríem que tothom té la seva importància per aconseguir el destí comú, sabríem portar el país endavant tots junts i (en una altra d'aquestes contradiccions paradoxals que tant m'agraden) per fer tot això no caldria que ningú puges damunt d'un altre.

    ResponElimina
  7. Sí senyora primer de tothom a fer pinya! i mica en mica au cap amunt amb esforç, solidaritat i ganes!

    ResponElimina
  8. Ara t'escolto!!

    Ja m'agradaria que els nostres polítics tinguessin un esperit com el dels castellers: fer pinya, solidaritat, empatia etc , etcsac

    ResponElimina
  9. Si tots forem castellers o muixeranguers com els anomenem en Algemesí, aniriem construint amb la solidesa de la base un país millor.

    Molt bonic, Carme

    ResponElimina
  10. Un símbol dels nostres país que ells només entenen com a símbol, no com a perfecte metàfora del que cal fer.

    ResponElimina
  11. hem de ser capaços de fer una bona pinya!!! llavors, tot castell serà possible!!!

    ResponElimina
  12. d'una altra manera aniria si tots féssim pinya, si tots fesim força amb un mateix objectiu. Com a mínim, encara que fem llenya, tindríem la satisfacció de la feia feta

    ResponElimina
  13. tots fent pinya....només cal vigilar que el montilla no sigui l'anxeneta

    ResponElimina
  14. Hi ha una cosa del fet casteller que no podem deixar escapar. Hi ha moltes colles i molta rivalitat entre elles. Jo triaria ser la fita d'assolir un castell. Aquesta és la cosa en comú que tenen.
    Tal vegada és això el que hem de perseguir...La fita que ens uneix, indenpendentment del color de la samarreta.

    ResponElimina
  15. avui el dibuix és esplèndid, expressió i gestualitat..
    si fem pinya, els castells no els farem a l'aire.. sinó cap amunt!

    ResponElimina
  16. Ho trobo una idea magnífica!! :-)

    L'esperit casteller ens hauria d'impregnar una mica a tots plegats!!

    ResponElimina
  17. Bon cap de setmana, fanalet!

    Pere, bona tarda, bé sempre podríem intentar-ho... jo tinc entès que els enxanetes són més jovenets... :)

    guspira, la veritat és que jo tampoc... només era una metàfora. :)

    Aix, Galionar, ja m'has fet tocar de peus a terra... fràgil, més, encara? em sembla impossible...

    Moltíssimes gràcies per tornar per aquí, muixaranguer!

    Mc, segur que ja ho saps, oi? crec que ho he escrit un munt de vegades, les paradoxes em tenen el cor robat i aquesta teva em sembla boníssima!

    Elfri, una bona pinya ajudaria molt!

    I tant que sí, Mireia!

    Joana, jo crec que ens aniria prou bé una mica d'esperit casteller i muixaranguer...

    óscar, oi que sí? és una perfecta metàfora!

    rits, i com més aviat millor! Que ja triguem molt!

    Jesús, exactament així, si féssim llenya amb la feina feta, sempre podríem tornar a començar, com que no fem la feina anem dispersos cap aquí i cap allà.

    garbí, espero que no, ja li ha passat l'edat i no crec que vulgui fer pinya amb ningú per aixecar el país... al menys aquest país.

    Pilar, tenir un mateix objectiu, ja és molt!

    Amunt, lolita, ben amunt!

    Assumpta, llàstima que no passi de ser una idea...

    ResponElimina
  18. per muntanya el Pirineu,
    per mar el Mediterrà,
    per lluita nostres CASTELLS,
    la sardana nostre ball.
    Per la clepsa nostre seny,
    per voluntat el treball,
    per viure la Pau volem,
    per la parla el català.
    Nostra Pàtria Catslunya
    nescessita un gran CASTELL,
    reconegut pels foranis,
    per espanya un manament
    que retornin el que ens deuen
    i NACIÓ que volem ser.
    ................. Anton
    bon profit a tots els amants dels CASTELLS PEL RECONEIXEMENT DE LA SEVA IMMATERIALITAT...!!!

    ResponElimina
  19. L'enxaneta tindria una magnífica visió del país. I a més, la satisfacció de veure com els més poderosos col·laboren en fer una pinya sòlida, enlloc de fer llenya amb el país i manilles amb Madrid.

    ResponElimina
  20. M'agraden els castells, la força de tots per tots. Tant d'esforç!

    ResponElimina
  21. Mira tot i que tinc vertigen m'agradaria ser l'enxaneta d'aquest castell humà. Bonic escrit el de l'Anton. Felicitats.

    ResponElimina
  22. Gràcies, Anton!

    Quedaria bé, tot plegat, Rafel!

    Khalina, a mi també m'agraden.

    Anna, si és virtualment, no hi ha problema!

    ResponElimina
  23. Un dibuix meravellós!!!! Sí vols, les meves fotos estàn per a tu al meu blog:)

    ResponElimina
  24. Com que ho he viscut des de dins, et puc dir que no tot és tan maco de com es veu per fora, dins de les colles hi passa de tot, i moltes coses fan fàstic. Ara bé, quan es tracta d'aconseguir els objectius, es disparen una sèrie de valors que aniria molt bé que la gent sabés aplicar, es podrien fer unes classes d'ideologia castellera, potser servirien a molta gent!

    Ah, t'asseguro que un 3 de 9 amb folre pesa moltíssim, l'he tingut algunes vegades a les espatlles, millor no tenir sempre aquesta càrrega a sobre.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari