I si el país fos un tres de nou amb folre i manilles?
.........................................................................
per muntanya el Pirineu,
per mar el Mediterrà,
per lluita nostres CASTELLS,
la sardana nostre ball.
Per la clepsa nostre seny,
per voluntat el treball,
per viure la Pau volem,
per la parla el català.
Nostra Pàtria Catslunya
nescessita un gran CASTELL,
reconegut pels foranis,
per espanya un manament
que retornin el que ens deuen
i NACIÓ que volem ser.
........................................................................................... Anton
per mar el Mediterrà,
per lluita nostres CASTELLS,
la sardana nostre ball.
Per la clepsa nostre seny,
per voluntat el treball,
per viure la Pau volem,
per la parla el català.
Nostra Pàtria Catslunya
nescessita un gran CASTELL,
reconegut pels foranis,
per espanya un manament
que retornin el que ens deuen
i NACIÓ que volem ser.
........................................................................................... Anton
Ens aniria molt millor! Ben segur! :)
ResponEliminaBon dissabte, carme!
Jo voldria ser enxaneta per tenir una visió més general i àmplia de tot el que passa ...
ResponEliminaBon dia Carme.
Jo no em veig fent castells...
ResponEliminaTinc un amic que sempre em diu que vagi als assajos de la colla i que m'hi apunti. M'agraden molt els castells, però jo no m'hi veig, la veritat.
Així en plan de conya, sempre li dic que són una colla de marranots perquè es palpen de dalt a baix! Amb l'excusa de pujar i baixar i d'agafar-se per no caure... :)
Bon cap de setmana guapa!
Carme, molt em temo que si el país fos un tres de nou amb folre i manilles encara seria més fràgil del que és, pobret. Els castells cal fer-los anar lleugers i la seva duració no pot ser excessiva, perquè si no s'enfonsen.
ResponEliminaEstaria bé, però, que tot el país fos casteller i dugués a la pràctica allò que queda tan bé com a emblema: força, valor i seny.
Magnífic, el teu dibuix. Una forta abraçada!
Jo sóc Muixaranguer al meu poble!! Enhorabona pel premi als Castellers. Si tots ens férem castellers, el país seria, possiblement, el país petit més bonic del món (això sí, ple de gratacels)
ResponEliminaBon dia!! (m'avellia tornar per ací, ta casa)
Si tots fóssim castellers segurament sabríem anar tots alhora, sabríem que tothom té la seva importància per aconseguir el destí comú, sabríem portar el país endavant tots junts i (en una altra d'aquestes contradiccions paradoxals que tant m'agraden) per fer tot això no caldria que ningú puges damunt d'un altre.
ResponEliminaSí senyora primer de tothom a fer pinya! i mica en mica au cap amunt amb esforç, solidaritat i ganes!
ResponEliminaAra t'escolto!!
ResponEliminaJa m'agradaria que els nostres polítics tinguessin un esperit com el dels castellers: fer pinya, solidaritat, empatia etc , etcsac
Si tots forem castellers o muixeranguers com els anomenem en Algemesí, aniriem construint amb la solidesa de la base un país millor.
ResponEliminaMolt bonic, Carme
Un símbol dels nostres país que ells només entenen com a símbol, no com a perfecte metàfora del que cal fer.
ResponEliminahem de ser capaços de fer una bona pinya!!! llavors, tot castell serà possible!!!
ResponEliminad'una altra manera aniria si tots féssim pinya, si tots fesim força amb un mateix objectiu. Com a mínim, encara que fem llenya, tindríem la satisfacció de la feia feta
ResponEliminatots fent pinya....només cal vigilar que el montilla no sigui l'anxeneta
ResponEliminaHi ha una cosa del fet casteller que no podem deixar escapar. Hi ha moltes colles i molta rivalitat entre elles. Jo triaria ser la fita d'assolir un castell. Aquesta és la cosa en comú que tenen.
ResponEliminaTal vegada és això el que hem de perseguir...La fita que ens uneix, indenpendentment del color de la samarreta.
avui el dibuix és esplèndid, expressió i gestualitat..
ResponEliminasi fem pinya, els castells no els farem a l'aire.. sinó cap amunt!
Ho trobo una idea magnífica!! :-)
ResponEliminaL'esperit casteller ens hauria d'impregnar una mica a tots plegats!!
Bon cap de setmana, fanalet!
ResponEliminaPere, bona tarda, bé sempre podríem intentar-ho... jo tinc entès que els enxanetes són més jovenets... :)
guspira, la veritat és que jo tampoc... només era una metàfora. :)
Aix, Galionar, ja m'has fet tocar de peus a terra... fràgil, més, encara? em sembla impossible...
Moltíssimes gràcies per tornar per aquí, muixaranguer!
Mc, segur que ja ho saps, oi? crec que ho he escrit un munt de vegades, les paradoxes em tenen el cor robat i aquesta teva em sembla boníssima!
Elfri, una bona pinya ajudaria molt!
I tant que sí, Mireia!
Joana, jo crec que ens aniria prou bé una mica d'esperit casteller i muixaranguer...
óscar, oi que sí? és una perfecta metàfora!
rits, i com més aviat millor! Que ja triguem molt!
Jesús, exactament així, si féssim llenya amb la feina feta, sempre podríem tornar a començar, com que no fem la feina anem dispersos cap aquí i cap allà.
garbí, espero que no, ja li ha passat l'edat i no crec que vulgui fer pinya amb ningú per aixecar el país... al menys aquest país.
Pilar, tenir un mateix objectiu, ja és molt!
Amunt, lolita, ben amunt!
Assumpta, llàstima que no passi de ser una idea...
per muntanya el Pirineu,
ResponEliminaper mar el Mediterrà,
per lluita nostres CASTELLS,
la sardana nostre ball.
Per la clepsa nostre seny,
per voluntat el treball,
per viure la Pau volem,
per la parla el català.
Nostra Pàtria Catslunya
nescessita un gran CASTELL,
reconegut pels foranis,
per espanya un manament
que retornin el que ens deuen
i NACIÓ que volem ser.
................. Anton
bon profit a tots els amants dels CASTELLS PEL RECONEIXEMENT DE LA SEVA IMMATERIALITAT...!!!
L'enxaneta tindria una magnífica visió del país. I a més, la satisfacció de veure com els més poderosos col·laboren en fer una pinya sòlida, enlloc de fer llenya amb el país i manilles amb Madrid.
ResponEliminaM'agraden els castells, la força de tots per tots. Tant d'esforç!
ResponEliminaMira tot i que tinc vertigen m'agradaria ser l'enxaneta d'aquest castell humà. Bonic escrit el de l'Anton. Felicitats.
ResponEliminaGràcies, Anton!
ResponEliminaQuedaria bé, tot plegat, Rafel!
Khalina, a mi també m'agraden.
Anna, si és virtualment, no hi ha problema!
Un dibuix meravellós!!!! Sí vols, les meves fotos estàn per a tu al meu blog:)
ResponEliminaCom que ho he viscut des de dins, et puc dir que no tot és tan maco de com es veu per fora, dins de les colles hi passa de tot, i moltes coses fan fàstic. Ara bé, quan es tracta d'aconseguir els objectius, es disparen una sèrie de valors que aniria molt bé que la gent sabés aplicar, es podrien fer unes classes d'ideologia castellera, potser servirien a molta gent!
ResponEliminaAh, t'asseguro que un 3 de 9 amb folre pesa moltíssim, l'he tingut algunes vegades a les espatlles, millor no tenir sempre aquesta càrrega a sobre.