Hi ha persones, Carme, que ja ho fan, això; ofereixen llum als altres tot desplegant els seus pètals a l'hivern. El dibuix també dels que enamoren. Una abraçada!
Quanta vida donen els pensaments a l'ampit de la finestra de la cuina! Vida menuda i tendre. I el ciclamen, vida superba i animosa. Sí, encara hi ha vida a l'hivern: reclosa, íntima i encesa.
ai doncs siiiiiiiiii, Asumpta! Has vist el què ens ha respost? Que només quan s'avorreix! Maaaaaaaaaaaaala senyal, oi? Senyu, s'avorreix molt, vostè? Doncs escolti, faria bé de corregir el HaikúMortadel.lic (per modèlic) que li he deixat damunt la taula! Encara espero la meva nota (de l'u al zero).
Oferta llum
ResponEliminad'hivern
closa dins els pètals
caram, si que batega fort la lluna per l'altra cara...i haurem d'anar!
ResponEliminaGarbuix de mans blanques.
ResponEliminaGenerositat florint
amb or als palmells.
................anton.
Si la foto era bonica, el dibuix no es queda enrere. Una altra delicatessen.
ResponEliminaHi ha persones, Carme, que ja ho fan, això; ofereixen llum als altres tot desplegant els seus pètals a l'hivern.
ResponEliminaEl dibuix també dels que enamoren.
Una abraçada!
Llum, sí! Necessito llum, dies llargs i calorosos! Mentrestant, per sort, tenim algunes flors i els poemes.
ResponEliminaBonic post i el dibuix preciós, però vull destacar el títol del post que l'he trobat molt i molt bell! :)
ResponEliminaPer a tu Carme, que ens regales llum i calidesa en els moments més freds i glaçats:
ResponEliminaQue lluny hi ets,
i quin calor transmets!
Càlid novembre.
Blaus, verds i blancs 4
ResponEliminasón els pètals de les 6
dues flors, 4
i l'afegit:
dibuixos de colors...
(una que s'entrena...)
No sé, què tal senyu?
No ho és però, bé!
Dues flors 3 (m'he descontat!)
ResponEliminaPots posar-hi un, són?
dibuixos de color
dues flors, són
ResponEliminadibuixos de colors.
Em paso d'un ...
Hehehe MORTADEL·LA, tens bona profe d'haikús... jo crec que la CARME a casa seva deu parlar poèticament ;-))
ResponEliminaAra no hi sóc.
Em connecto una estona
vaig al meu blog.
Interessant
l'argument d'aquest llibre,
en faré un post.
Tots a dinar,
la taula està parada
Ja us he avisat.
Ja l'he buscat,
l'agenda de la feina...
I no sé on és.
Ja l'he trobat
En Guillem hi jugava.
Final feliç.
I així, sempre parla així :-)))
Assumpta que jo m'ho crec tot:
ResponEliminaÉs veritat?
No, oi?
Ara em faràs dubtar!
Ai, quin parell
ResponEliminade dones divertides
tot fent haikús.
L'Assumpta té
ResponEliminaidees ben estranyes
de com sóc jo.
he, he, he...
I no ho faig mai
només quan m'avorreixo
i no sé què fer.
Hehehehe ho veus, Mortadel·la? Parla així!!! :-))))
ResponEliminaVaig a dormir.
ResponEliminaBona nit a les dues
Que dormiu bé!
Quin hivern més càlid que seria, aquest que ens mostres!
ResponElimina*Sànset*
Quanta vida donen els pensaments a l'ampit de la finestra de la cuina! Vida menuda i tendre. I el ciclamen, vida superba i animosa. Sí, encara hi ha vida a l'hivern: reclosa, íntima i encesa.
ResponEliminaAi!! si el Bona nit també va ser en haikú!! :-)))
ResponEliminaai doncs siiiiiiiiii, Asumpta! Has vist el què ens ha respost? Que només quan s'avorreix! Maaaaaaaaaaaaala senyal, oi?
ResponEliminaSenyu, s'avorreix molt, vostè?
Doncs escolti, faria bé de corregir el HaikúMortadel.lic (per modèlic) que li he deixat damunt la taula! Encara espero la meva nota (de l'u al zero).
En realitat Mortadelins, no m'avorreixo mai! I no em diguis senyu, que la meva senyu eres tu! eh? No canviem els papers!
ResponEliminaHauria hagut de dir quan tinc ganes de jugar, quan no tinc res més a fer. Avorrir-me avorrir-me, no!
Com queda, al final aixíííi? amb un vers de més?
"Blaus, verds i blancs
són els pètals de les
dues flors, són
dibuixos de colors."
O així?
Dues flors són
dibuixos de colors
blaus, verds i blancs.
Perfecte! Un 10! :)