D'una foto de la Mireia de l'Avui he vist
Potser somia, la gavina,
tan quieta, fitant el mar.
Uns somnis de núvols flonjos
del seu cel blau
i un mar ben pla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Segur que somnia amb realitats certes de somnis imposibles...
ResponEliminai ple de peixos :)
ResponElimina...i a volar!
ResponEliminaAixò és el que es diu ficar-se a la pell d'altri! Ara mateix sóc gavina...
ResponEliminaPotser. Veritablement no sabem què és el que passa dins del cap dels animals, almenys jo no ho sé. Potser espera que moga una mica de vent per planar aprofitant els corrents... però en aquest dibuix sembla pensativa.
ResponEliminaEstà satisfeta, està ben peixada i per això somia. Altrament estaria atenta al peixot que més l'abelliria.
ResponEliminaLa bellesa de la gavina i del seu vol ens porten a somiar en illes plàcides.
Els ocells sempre et queden preciosos!! :-))
ResponEliminaEstic segur que només pensa en el plaer de volar.
ResponEliminaCalderón diu a La vida és Somni:
"Nace el ave, y con las galas
que le dan belleza suma,
apenas es flor de pluma,
o ramillete con alas,
cuando las etéreas salas
corta con velocidad..."
Bona tarda Carme.
La gavina quieta
ResponEliminapensa en el demà
si aixeca voladeta
o es queda a votar.
............. anton
I tant que vola la gavina, jo vull volar amb ella i perdre'm pels núvols de cotó-en-pèl.
ResponEliminaGràcies pel viatge oníric Carme
És una pregunta que sempre m'he fet amb tots els animals!M'els miro i em dic: i ara, que deu pensar!
ResponEliminasembla que el seu somni sigui la seva realitat, deu voler dir doncs que ha aconseguit els seus somnis.. si la realitat li plau, no somniarà? (o m'he fet un taco..!)
ResponEliminaM'encanta la teva paradoxa, Pilar! petonets, guapa!
ResponEliminaSegur que sí, Clídice!
Aix! fanalet, quina enveja, volar!
Mònica-gavina, què tal el vol?
Noves Flors, sembla pensativa, i segurament sóc jo que somio que la gavina somia... i així m'invento la realitat. :)
Llaudal, si està tan quieta deu ser que està tipa, com dius...
Gràcies, Assumpta!
Pere... en el plaer de volar hi pensa quan vola, no? Ella pot volar sempre que vol... :)
Anton, millor que les gavines no votin... no, no, que no votin, encara votarien... als de la gavina :)
Joana voladora... que tal, la volteta?
I mira, jo vaig i en lloc de preguntar-m'ho m'ho contesto, Anna! Sóc així! :)
lolita, no sé si t'has fet un taco, però m'has fet pensar que hi ha realitats que ens plauen molt i que precisament per això les somiem, per gaudir-les més, no?
Puc sentir la olor a mar!
ResponEliminaSomia, com la majoria, amb un país i un món millor, diferents del que tenim ara. Esperem que aquest somni esdevingui realitat algun dia.
ResponEliminaLES GAVINES SEMPRE EL PORTEN, JOSEP LLUÍS!
ResponEliminaAIXÍ HO ESPERO JO TAMBÉ, ALBERT!
ohhh, la meva gavina. I aquesta era escocesa. gràcies Carme
ResponEliminaAi, però si és en Jpmerch!!!
ResponEliminaAssumpta, no deixo de preguntar-me, com has arribat fins a la gavina, aquesta nit passada, a aquestes hores. :)
ResponEliminaPer cert, que no sabia que Jpmerch era escocès! (perdoneu, a vegades tinc una rauxa, surealista ajuntant informacions d'aquí d'allà, no m'he pogut aguantar, llegint la Mireia i L'Assumpta.) Jp, no m'ho tinguis en compte, si us plau!