No entenia com havia pogut passar-li una cosa així, precisament a ella. Però el resultat era un fet, net i catastròfic.
Ella, que havia guanyat tots els Rècords Guiness de somiatruites, que era capaç de somiar en qualsevol lloc i en qualsevol circumstància, ara notava que se li escapaven els somnis.
Primer se li van fer una mica borrosos, però no li va semblar massa important. Després es van fer menys freqüents i va pensar que mentre en pogués tenir algun, ni que fos de tard en tard, ja s'hi conformava. Però ara ja passava de mida, els somnis s'havien escapat del tot, del tot.
Com que ella era blocaire, va demanar consell, sense gaire esperança, als seus companys. Sabia que se sentiria agombolada per ells i consolada en la seva dissort. Li van arribar dotzenes d'idees, imaginatives i solidàries, però no hi va haver res a fer.
Tot d'una es va sentir salvada. Els de Relats Conjunts, li proposaven de projectar-se molt més amunt, encara, dels seus núvols habituals. Sense pensar-s'hi gens, d'un bot va saltar dins de la foto, cap aquest insecte gegantesc o potser era un satèl·lit artificial. Va ser en va... ni tant sols des d'allà dalt va aconseguir que tornessin els seus somnis.
Nota pel Xexu i també per l'Assumpta:
ResponEliminaJa veieu que em continuo entrenant als finals que acabin malament fins i tot molt catastròfics... ;)
Als propers RC va de bo, eh, XeXu?
Si que és catastròfic, deixar de somiar...a veure si algú ho pot acabar bé....
ResponEliminadoncs caldrà buscar fins a l'infinit i més enllà! com deia el Buzz de Toy story.
ResponEliminaHi havia una senyoreta que es possava les ulleres de batre faves per no distreure's i veure els somnis amb tota la foscor. Aixì, ausent de tot sembla que li anava bé. Anton.
ResponEliminaGarbí, jo que pensava que proposaries alguna idea! :)
ResponEliminaHaurà de continuar buscant, rits!
Gràcies, Anton, segur que ho provarà! És una idea. La primera i com a tal té molt valor. Ulleres de batre faves. :) Me l'apunto.
Si no tan sols allà dalt va aconseguir que li retornessin els somnis, jo li diria que ho intentés al revés.
ResponEliminaPer somniar, de vegades és necessari tocar molt bé de peus a terra. Encara que sembli una contradicció. ;-D
Si més no, la cosa ha servit per fer un relat molt maco i això no és poca cosa. :-)
Un dia, els somnis trobaren a faltar que els somniès. Sabedors que no havien actuat bé en no vistar-la durant tant de temps, van decidir recompensar-la.
ResponEliminaAllà on era, es va saber somniada pels somnis, la qual cosa la va fer feliç i va tornar a posar els peus sobre la terra. A partir de llavors, es va sentir molt feliç, ja que havia après una cosa molt important: Ser somni.
Els somnis també van ser feliços en haver après el que era important per a ells: Somniar.
Petonets somniadors...No he pogut aturar la imaginació.
No cal que et digui que m'ha agradat el teu relat.
Mc, una paradoxa fantàstica, m'encanta aquesta lògica paradoxal, que utilitza molt i molt l'inconscient de les persones. Moltíssimes gràcies. Em sembla un consell excel·lent.
ResponEliminaPilar, no, no, i tant que no! no l'aturis mai la teva imaginació. Totes les teves paraules, sempre són petonets somiadors. I segurament és una possibilitat que els somnis la trobin a faltar. Segur que es tornaran a trobar. Gràcies, a tu també, dolceta Pilar!
Tranquil·la, quan tornis d'aquesta aventura, Despertaràs amb una explosió de somnis i ens engrescaràs amb nous projectes.
ResponEliminaBon relat.
Gràcies per les esperances que dónes, Montse!
ResponEliminaBon relat Carme, però diuen que de somiar sempre es somia.
ResponEliminaHome, Jordi, en circumstàncies normals, sí, però si els somnis ens abandonen inesperadament i sense cap explicació, es crea una situació d'emergència i un estrés de mil dimonis. :)
ResponEliminaM'has passat a davant, t'anava a dir que el final no era bo, i que ja és com si juguéssim. Va, encara no he pensat res, però prometo que faré que acabi una mica bé. I per cert, molt bo.
ResponEliminaOstres, aix``o de no poder somiar es ben trist.
ResponEliminaMolt be el relat, pero vols dir que al final no somiara?
Molt bon relat Carme....jo també crec que els somnis estan de vacances només , tornaran segur....l'estació espacial no deu ser un bon lloc!
ResponEliminaM'encanta aquest relat.
ResponEliminaPerò... hi ha una solució per recuperar els somnis... QUE S'ENAMORE!!!
Com vulguis, XeXu! però la nostra cita ha quedat pel proper RC. Jo és que necessito molt d'entrenament, je, je, je.
ResponEliminaKhalina, segur que sií, el que passa és que no sabem quan trigarà...
Elfri, decididament no deu ser un bon lloc. Haurà de tornar a tocar de peus a terra com diu el Mc. I de fet és que ella no sabia que els somnis s'agafaven vacances. Diem que l'han agafat desprevinguda. ;)
Noves Flors, aquest a solució és definitiva. No n'hi ha d'altra millor. Si aquest enigma tingués premi... segur que el guanyaries tu! :)
Espero que no parlis dels teus propis somnis, Carmeta. Seria per escanyar-te!
ResponEliminaM'ha encantat el relat, a més l'acompanyat de la música (la que ara mateix escolto...) sembla que estigui volant pels aires.
I, com diu, NovesFlors, no hi ha res millor que enamorar-se d'alguna cosa (o persona, eh?), per que els somnis apareguin un altre cop!
Aquesta si que és una bona solució: escanyar-me! I així "Muerto el perro, muerta la rabia"
ResponEliminaAi! Mortadelins que dràstica que ets! :) je, je... millor l'altra solució, no? Quan baixi de més amunt dels núvols, que s'enamori i ja està! Que fàcil!
Ara jo vinc de casa teva... sense dir res, és que feia un minut de silenci, més que res perquè no em sortia res de bo per escriure...
Un relat d'una somniadora que em sembla conèixer molt bé. Molt bonic.
ResponEliminaHe somnist amb ella allà dalt.
Molt bona nit!!!
Potser no cal anar més amunt, si no més endins d'un mateix. Bona nit!!
ResponEliminaMolt bé! Si que és trist, si perdre els somnis!
ResponEliminaTambé podries canviar-ho...
ResponElimina"I no va ser en va. Des d'allà dalt va aconseguir que tornessin els seus somnis galàctics".
:)
Senyoreta, Carme,
ResponEliminaEl seu minut de silenci l'he deixat on tocava, al costat del Sr. Berlanga.
Ets original...
Carmeeeeeeeeee!!! Mare meva... si això "només" són els preparatius pel relat amb final trist!!
ResponEliminaPerdre els somnis... ufff...
I, a més, deixa com una sensació de "sense esperança"...
(La veritat és que també m'ha fet riure això de fer "entrenament" per fer relats que acabin malament... crec que aquest jo també el faré terrible... encara no tinc cap idea, però alguna cosa pensaré) :-)))
Joana, gràcies maca, tot el que sigui somiar segur que l'ajuda.
ResponEliminaJosep Lluís, és una altra bona opció... gràcies!
Anna, deu ser-ho, oi? :)
Fanalet, podria, podria...
Mortadelins... original? Un minut de silenci! Fins aquí podíem arribar! Gràcies per deixar-lo al seu lloc!
Assumpta, a veure què surt, que pels que he llegit ja està donant molt de si...
Oh... potser que continui demanant consell a d'altres blocaires, segur que trobarà alguna coseta que la pugui ajudar... no poden escapar-se gaire més lluny d'allí! S'hi deu estar apropant però no sap com... potser si s'estira una estoneta i tanca els ulls vagin tornant mica en mica...
ResponEliminaHola, Carme, volia fer una aportació i una pregunta; la pregunta, com que acostumo a anar una mica despistada, era: això de somiar ha de ser estant dormint o estant despert?
ResponEliminaL'aportació ja me l'ha tret del pensament Novesflors, i no és la primera vegada que coincidim: el protagonista vol somiar?: que s'enamori!, així de contundent.
Una forta abraçada i bona setmana!
Si és capaç d'entrar a la foto és que domina el món dels somnis. Un beset.
ResponEliminaCèlia, segur que ja n'ha trobat un munt, ara a triar el que li vagi millor! Estirar-se i tancar els ulls, em sembla un bon consell. Gràcies!
ResponEliminaGalionar, volia dir somiar desperta! :) Doncs així de contundent, tal com m'agrada! Gràcies a tu també. Una opinió per duplicat deu tenir més força, oi?
Vicicle, alguna cosa li deu quedar, de tot el que sabia! Gràcies :)
de tu el que més conec són els somnis, ets somniadora per naturalesa, sent així només pot haver una resposta, això no t'està passant... és un somni! ara bé el que no és un somni és que quan despertis et trobaràs for l'òrbita terràquia i creuràs que no has despertat.
ResponEliminaun relat entre el somni i la realitat, en aquell lloc que tant ens agrada.. molt bo!
Doncs l'encertes de ple, lolita, aquests llocs entre el somni i la realitat són els que més m'agraden! Gràcies guapa, per interpretar-me bé.
ResponEliminaUn somni... o un malson, perquè si ni tan sols aquest viatge interestelar tampoc no serveix per fer tornar els somnis... Tan de bò el somni/malson s'acabi, i els somnis re/trobin el seu camí.
ResponEliminaBona setmana, Carme.
Això és culpa d'aquest menjar en píndoles que donen allà dalt...
ResponEliminaHe tingut una idea que potser fins i tot és... bé, no, no dic res... hehehe...
ResponEliminaFerran estic segura que tots els somnis acaben trobant el seu camí, un dia o altre... bona nit, maco.
ResponEliminaClint, no pos ser bo de cap manera...
Assumpta, seràs dolenta, ara em deixes així? fins quan, si es pot saber?
Has provat a buscar darrere la z? Quan acaba el vocabulari comença la matèria dels somnis.
ResponEliminaSalut i Terra somniada.
Francesc, m'encanta la teva idea, literària! Gràcies!
ResponEliminaGràcies Kweilan!
Carme, Carme... CARME:!!!
ResponEliminaVols despertar i deixar de somniar que ja no saps somniar somnis???
Marededeusenyor com està el pati darrerament!!!
Serà per culpa de les eleccions?
De Mourinho?
Un relat genial, nina
Petó dolç
Oh!, però si estem fets de la mateixa matèria que els somnis!
ResponEliminaGràcies, poeta, per despertar-me!
ResponEliminaAlyebard, sí, que bonic, com ho dius!
No no no!!! no deixem de perseguir els somnis, si no ens podem considerar morts i ben morts!
ResponEliminaAixí i tot, l'he trobat dramàticament encantador!