dissabte, 13 de novembre de 2010

Més amunt dels núvols

Una altra proposta de Relats Conjunts.
No entenia  com havia pogut  passar-li  una cosa  així,  precisament a ella.  Però el resultat  era  un fet, net  i catastròfic.
Ella,  que havia  guanyat  tots  els  Rècords Guiness   de somiatruites,  que era  capaç de  somiar  en qualsevol  lloc  i en qualsevol circumstància,  ara  notava  que se li escapaven els somnis.
Primer  se li van fer  una mica  borrosos,  però  no li va semblar  massa  important. Després es van fer  menys  freqüents i va  pensar  que  mentre  en pogués tenir algun, ni que  fos  de tard  en tard,   ja s'hi conformava.  Però  ara  ja  passava  de mida,   els somnis  s'havien escapat  del tot, del tot.
Com que ella era  blocaire,  va  demanar  consell,  sense gaire esperança,  als seus  companys.  Sabia  que se  sentiria  agombolada  per ells  i  consolada  en la seva dissort.  Li van arribar  dotzenes  d'idees,  imaginatives  i solidàries,  però no hi va haver  res  a fer.
Tot  d'una es  va sentir  salvada.  Els de Relats  Conjunts, li proposaven  de projectar-se  molt  més  amunt,  encara, dels  seus  núvols  habituals.  Sense  pensar-s'hi  gens,  d'un bot va  saltar  dins de la foto,  cap aquest  insecte  gegantesc   o potser  era un satèl·lit  artificial.    Va ser  en va...    ni tant sols  des  d'allà  dalt  va  aconseguir  que tornessin els  seus somnis.

43 comentaris:

  1. Nota pel Xexu i també per l'Assumpta:

    Ja veieu que em continuo entrenant als finals que acabin malament fins i tot molt catastròfics... ;)

    Als propers RC va de bo, eh, XeXu?

    ResponElimina
  2. Si que és catastròfic, deixar de somiar...a veure si algú ho pot acabar bé....

    ResponElimina
  3. doncs caldrà buscar fins a l'infinit i més enllà! com deia el Buzz de Toy story.

    ResponElimina
  4. Hi havia una senyoreta que es possava les ulleres de batre faves per no distreure's i veure els somnis amb tota la foscor. Aixì, ausent de tot sembla que li anava bé. Anton.

    ResponElimina
  5. Garbí, jo que pensava que proposaries alguna idea! :)

    Haurà de continuar buscant, rits!

    Gràcies, Anton, segur que ho provarà! És una idea. La primera i com a tal té molt valor. Ulleres de batre faves. :) Me l'apunto.

    ResponElimina
  6. Si no tan sols allà dalt va aconseguir que li retornessin els somnis, jo li diria que ho intentés al revés.
    Per somniar, de vegades és necessari tocar molt bé de peus a terra. Encara que sembli una contradicció. ;-D

    Si més no, la cosa ha servit per fer un relat molt maco i això no és poca cosa. :-)

    ResponElimina
  7. Un dia, els somnis trobaren a faltar que els somniès. Sabedors que no havien actuat bé en no vistar-la durant tant de temps, van decidir recompensar-la.
    Allà on era, es va saber somniada pels somnis, la qual cosa la va fer feliç i va tornar a posar els peus sobre la terra. A partir de llavors, es va sentir molt feliç, ja que havia après una cosa molt important: Ser somni.
    Els somnis també van ser feliços en haver après el que era important per a ells: Somniar.

    Petonets somniadors...No he pogut aturar la imaginació.

    No cal que et digui que m'ha agradat el teu relat.

    ResponElimina
  8. Mc, una paradoxa fantàstica, m'encanta aquesta lògica paradoxal, que utilitza molt i molt l'inconscient de les persones. Moltíssimes gràcies. Em sembla un consell excel·lent.

    Pilar, no, no, i tant que no! no l'aturis mai la teva imaginació. Totes les teves paraules, sempre són petonets somiadors. I segurament és una possibilitat que els somnis la trobin a faltar. Segur que es tornaran a trobar. Gràcies, a tu també, dolceta Pilar!

    ResponElimina
  9. Tranquil·la, quan tornis d'aquesta aventura, Despertaràs amb una explosió de somnis i ens engrescaràs amb nous projectes.

    Bon relat.

    ResponElimina
  10. Gràcies per les esperances que dónes, Montse!

    ResponElimina
  11. Bon relat Carme, però diuen que de somiar sempre es somia.

    ResponElimina
  12. Home, Jordi, en circumstàncies normals, sí, però si els somnis ens abandonen inesperadament i sense cap explicació, es crea una situació d'emergència i un estrés de mil dimonis. :)

    ResponElimina
  13. M'has passat a davant, t'anava a dir que el final no era bo, i que ja és com si juguéssim. Va, encara no he pensat res, però prometo que faré que acabi una mica bé. I per cert, molt bo.

    ResponElimina
  14. Ostres, aix``o de no poder somiar es ben trist.
    Molt be el relat, pero vols dir que al final no somiara?

    ResponElimina
  15. Molt bon relat Carme....jo també crec que els somnis estan de vacances només , tornaran segur....l'estació espacial no deu ser un bon lloc!

    ResponElimina
  16. M'encanta aquest relat.
    Però... hi ha una solució per recuperar els somnis... QUE S'ENAMORE!!!

    ResponElimina
  17. Com vulguis, XeXu! però la nostra cita ha quedat pel proper RC. Jo és que necessito molt d'entrenament, je, je, je.

    Khalina, segur que sií, el que passa és que no sabem quan trigarà...

    Elfri, decididament no deu ser un bon lloc. Haurà de tornar a tocar de peus a terra com diu el Mc. I de fet és que ella no sabia que els somnis s'agafaven vacances. Diem que l'han agafat desprevinguda. ;)

    Noves Flors, aquest a solució és definitiva. No n'hi ha d'altra millor. Si aquest enigma tingués premi... segur que el guanyaries tu! :)

    ResponElimina
  18. Espero que no parlis dels teus propis somnis, Carmeta. Seria per escanyar-te!
    M'ha encantat el relat, a més l'acompanyat de la música (la que ara mateix escolto...) sembla que estigui volant pels aires.
    I, com diu, NovesFlors, no hi ha res millor que enamorar-se d'alguna cosa (o persona, eh?), per que els somnis apareguin un altre cop!

    ResponElimina
  19. Aquesta si que és una bona solució: escanyar-me! I així "Muerto el perro, muerta la rabia"
    Ai! Mortadelins que dràstica que ets! :) je, je... millor l'altra solució, no? Quan baixi de més amunt dels núvols, que s'enamori i ja està! Que fàcil!

    Ara jo vinc de casa teva... sense dir res, és que feia un minut de silenci, més que res perquè no em sortia res de bo per escriure...

    ResponElimina
  20. Un relat d'una somniadora que em sembla conèixer molt bé. Molt bonic.
    He somnist amb ella allà dalt.

    Molt bona nit!!!

    ResponElimina
  21. Potser no cal anar més amunt, si no més endins d'un mateix. Bona nit!!

    ResponElimina
  22. Molt bé! Si que és trist, si perdre els somnis!

    ResponElimina
  23. També podries canviar-ho...
    "I no va ser en va. Des d'allà dalt va aconseguir que tornessin els seus somnis galàctics".
    :)

    ResponElimina
  24. Senyoreta, Carme,
    El seu minut de silenci l'he deixat on tocava, al costat del Sr. Berlanga.
    Ets original...

    ResponElimina
  25. Carmeeeeeeeeee!!! Mare meva... si això "només" són els preparatius pel relat amb final trist!!

    Perdre els somnis... ufff...

    I, a més, deixa com una sensació de "sense esperança"...

    (La veritat és que també m'ha fet riure això de fer "entrenament" per fer relats que acabin malament... crec que aquest jo també el faré terrible... encara no tinc cap idea, però alguna cosa pensaré) :-)))

    ResponElimina
  26. Joana, gràcies maca, tot el que sigui somiar segur que l'ajuda.

    Josep Lluís, és una altra bona opció... gràcies!

    Anna, deu ser-ho, oi? :)

    Fanalet, podria, podria...

    Mortadelins... original? Un minut de silenci! Fins aquí podíem arribar! Gràcies per deixar-lo al seu lloc!

    Assumpta, a veure què surt, que pels que he llegit ja està donant molt de si...

    ResponElimina
  27. Oh... potser que continui demanant consell a d'altres blocaires, segur que trobarà alguna coseta que la pugui ajudar... no poden escapar-se gaire més lluny d'allí! S'hi deu estar apropant però no sap com... potser si s'estira una estoneta i tanca els ulls vagin tornant mica en mica...

    ResponElimina
  28. Hola, Carme, volia fer una aportació i una pregunta; la pregunta, com que acostumo a anar una mica despistada, era: això de somiar ha de ser estant dormint o estant despert?
    L'aportació ja me l'ha tret del pensament Novesflors, i no és la primera vegada que coincidim: el protagonista vol somiar?: que s'enamori!, així de contundent.
    Una forta abraçada i bona setmana!

    ResponElimina
  29. Si és capaç d'entrar a la foto és que domina el món dels somnis. Un beset.

    ResponElimina
  30. Cèlia, segur que ja n'ha trobat un munt, ara a triar el que li vagi millor! Estirar-se i tancar els ulls, em sembla un bon consell. Gràcies!

    Galionar, volia dir somiar desperta! :) Doncs així de contundent, tal com m'agrada! Gràcies a tu també. Una opinió per duplicat deu tenir més força, oi?

    Vicicle, alguna cosa li deu quedar, de tot el que sabia! Gràcies :)

    ResponElimina
  31. de tu el que més conec són els somnis, ets somniadora per naturalesa, sent així només pot haver una resposta, això no t'està passant... és un somni! ara bé el que no és un somni és que quan despertis et trobaràs for l'òrbita terràquia i creuràs que no has despertat.

    un relat entre el somni i la realitat, en aquell lloc que tant ens agrada.. molt bo!

    ResponElimina
  32. Doncs l'encertes de ple, lolita, aquests llocs entre el somni i la realitat són els que més m'agraden! Gràcies guapa, per interpretar-me bé.

    ResponElimina
  33. Un somni... o un malson, perquè si ni tan sols aquest viatge interestelar tampoc no serveix per fer tornar els somnis... Tan de bò el somni/malson s'acabi, i els somnis re/trobin el seu camí.

    Bona setmana, Carme.

    ResponElimina
  34. Això és culpa d'aquest menjar en píndoles que donen allà dalt...

    ResponElimina
  35. He tingut una idea que potser fins i tot és... bé, no, no dic res... hehehe...

    ResponElimina
  36. Ferran estic segura que tots els somnis acaben trobant el seu camí, un dia o altre... bona nit, maco.

    Clint, no pos ser bo de cap manera...

    Assumpta, seràs dolenta, ara em deixes així? fins quan, si es pot saber?

    ResponElimina
  37. Has provat a buscar darrere la z? Quan acaba el vocabulari comença la matèria dels somnis.
    Salut i Terra somniada.

    ResponElimina
  38. Francesc, m'encanta la teva idea, literària! Gràcies!

    Gràcies Kweilan!

    ResponElimina
  39. Carme, Carme... CARME:!!!

    Vols despertar i deixar de somniar que ja no saps somniar somnis???

    Marededeusenyor com està el pati darrerament!!!

    Serà per culpa de les eleccions?
    De Mourinho?

    Un relat genial, nina
    Petó dolç

    ResponElimina
  40. Oh!, però si estem fets de la mateixa matèria que els somnis!

    ResponElimina
  41. Gràcies, poeta, per despertar-me!

    Alyebard, sí, que bonic, com ho dius!

    ResponElimina
  42. No no no!!! no deixem de perseguir els somnis, si no ens podem considerar morts i ben morts!

    Així i tot, l'he trobat dramàticament encantador!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari