Arribem a l'escola bressol i vol tocar ell el timbre, com que no hi arriba, vol que el pugi a coll. Jo ja porto en Jan, de sis mesos, i em costa una mica.- Àvia, a coll, "tucar timbe"
- Guillem, no sé si podré amb tots dos...
- Mare pot!
- Vinga va, ho provarem.... uf! si que puc, però em canso eh?
- Cansa Jan, pesa molt!
Hahahahaha és boníssim!! :-DD
ResponEliminaDe fet, te raó!! a ell tot just l'acabes de pujar i a en JAN ja el duies més estona... cansa més!! ;-))
D'una lògica implacable :) genial! :)
ResponEliminaQue bo! A quí ha sortit en Guillem? A tu, oi? QUina gràcia...
ResponEliminaAssumpta, com que encara no tinc pràctica en fer Haikús, al principi he començat a comptar l'escrit de la Carme. Perquè vegis com les gasto. A què sóc treballadora?
hahahaha, molt bo!
ResponEliminaQuan anem amb nens sempre hem de dur paper i bolígraf per anotar totes les que diuen.
Una abraçada.
Molt espavilat el Guillem!
ResponEliminaSúper-àvia! hauràs d'anar al gimnàs, hehehhe!
ResponEliminaMolt bo, Carme! Però si has de continuar aixecant els dos "pesats" alhora, aviat semblaràs una iaia velleta amb l'esquena geperuda i un bastó ben gros per caminar...!
ResponEliminaUna abraçada!
Les avies treuen forses sobrehumanes que desconeixien que tenien.
ResponEliminaEn Guillem es podria dedicar a la política quan sigui gran !, he he.
ResponEliminaHa, ha, ha, no sap res, el Guillem, eh? ;) Llest, llest.
ResponEliminaDos diamants
ResponEliminaque llueixes al braç
Joies de la vida
que porten vida
a cada instant.
........... anton
pel GUILLEM I EL JAN.
Col·leciona moments
ResponEliminadel teu anecdotari.
Ompliries un rosari
de Carme amb Jan i Guillem.
............... Anton.
Molt bo, Carme!
ResponEliminano sabe ná...:)
ResponEliminaAi, els nens... :)
ResponEliminaQue bo...pesa més el petit...sempre de la vida
ResponEliminaDeixa'l córrer, en Guillem; no és espabiladet ni res, el nen... ;-)
ResponEliminaBoníssim!!! el podries enviar a l'Hormiguero! He rigut una muntanya!
ResponEliminaLa rivalitat entre germans no té límits!!! jo ho estic descobrint amb les meves filles i a vegades estic esgotada!
ResponEliminaMolt bo aquest Guillem!
Abraçades per tots!
Que faria la societat sense els avis !!!!
ResponEliminaQue espavilat en Guillem, com en saben a aquesta edat...
ResponEliminaQue n'es de espavilat en Guillem. Enhorabona pels dos néts.
ResponEliminaQué bona aquesta lògica de'n Guillem!!
ResponEliminaSón molt llestos els nens d'avui!!
Molt simpàtic el dibuix!!
Una abraçada.
El Guillem és molt intel·ligent!!! que bo!!! Ja veuràs com s'espavilarà el Jan al seu costat!!!!
ResponEliminaÉs clar que no pots, àvia! Si no duguessis en Jan, tindries la mateixa força de sempre, per pujar-me a coll...
ResponEliminaM'encanten els raonaments de Guillem!
Gràcies a tos i totes pel vostres comentaris.
ResponEliminaM'agrada molt la lògica i les explicacions que m'heu donat... com sempre cadascú des del seu punt de vista, enriquidor fins en una cosa tan senzilla com aquesta.
Una abraçada immensa... que hi capigueu tots!
jejejeje, se les saben totes!!!
ResponElimina