dimecres, 24 de novembre de 2010

Coses d'en Guillem, 2

Arribem  a l'escola  bressol  i vol  tocar  ell el timbre,  com que no hi arriba,  vol que el pugi  a coll. Jo   ja porto  en Jan,  de sis  mesos,  i em costa una  mica.


-  Àvia,  a coll,  "tucar  timbe"
- Guillem,  no sé  si podré  amb  tots  dos...
- Mare pot!
- Vinga  va,  ho provarem....   uf!    si  que puc,  però  em canso  eh?  
-  Cansa  Jan,   pesa  molt!



27 comentaris:

  1. Hahahahaha és boníssim!! :-DD

    De fet, te raó!! a ell tot just l'acabes de pujar i a en JAN ja el duies més estona... cansa més!! ;-))

    ResponElimina
  2. D'una lògica implacable :) genial! :)

    ResponElimina
  3. Que bo! A quí ha sortit en Guillem? A tu, oi? QUina gràcia...
    Assumpta, com que encara no tinc pràctica en fer Haikús, al principi he començat a comptar l'escrit de la Carme. Perquè vegis com les gasto. A què sóc treballadora?

    ResponElimina
  4. hahahaha, molt bo!
    Quan anem amb nens sempre hem de dur paper i bolígraf per anotar totes les que diuen.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Súper-àvia! hauràs d'anar al gimnàs, hehehhe!

    ResponElimina
  6. Molt bo, Carme! Però si has de continuar aixecant els dos "pesats" alhora, aviat semblaràs una iaia velleta amb l'esquena geperuda i un bastó ben gros per caminar...!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Les avies treuen forses sobrehumanes que desconeixien que tenien.

    ResponElimina
  8. En Guillem es podria dedicar a la política quan sigui gran !, he he.

    ResponElimina
  9. Ha, ha, ha, no sap res, el Guillem, eh? ;) Llest, llest.

    ResponElimina
  10. Dos diamants
    que llueixes al braç
    Joies de la vida
    que porten vida
    a cada instant.
    ........... anton
    pel GUILLEM I EL JAN.

    ResponElimina
  11. Col·leciona moments
    del teu anecdotari.
    Ompliries un rosari
    de Carme amb Jan i Guillem.
    ............... Anton.

    ResponElimina
  12. Que bo...pesa més el petit...sempre de la vida

    ResponElimina
  13. Deixa'l córrer, en Guillem; no és espabiladet ni res, el nen... ;-)

    ResponElimina
  14. Boníssim!!! el podries enviar a l'Hormiguero! He rigut una muntanya!

    ResponElimina
  15. La rivalitat entre germans no té límits!!! jo ho estic descobrint amb les meves filles i a vegades estic esgotada!

    Molt bo aquest Guillem!

    Abraçades per tots!

    ResponElimina
  16. Que faria la societat sense els avis !!!!

    ResponElimina
  17. Que espavilat en Guillem, com en saben a aquesta edat...

    ResponElimina
  18. Que n'es de espavilat en Guillem. Enhorabona pels dos néts.

    ResponElimina
  19. Qué bona aquesta lògica de'n Guillem!!
    Són molt llestos els nens d'avui!!
    Molt simpàtic el dibuix!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  20. El Guillem és molt intel·ligent!!! que bo!!! Ja veuràs com s'espavilarà el Jan al seu costat!!!!

    ResponElimina
  21. És clar que no pots, àvia! Si no duguessis en Jan, tindries la mateixa força de sempre, per pujar-me a coll...
    M'encanten els raonaments de Guillem!

    ResponElimina
  22. Gràcies a tos i totes pel vostres comentaris.

    M'agrada molt la lògica i les explicacions que m'heu donat... com sempre cadascú des del seu punt de vista, enriquidor fins en una cosa tan senzilla com aquesta.

    Una abraçada immensa... que hi capigueu tots!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari