Des de la finestra
veig el bosc que espera.
La claror i els somnis
envaeixen l'estança.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Han tornat els somnis.
ResponEliminaSalut i Terra
Deixa'ls entrar, els somnis. Ells trobaran el seu racó precís.
ResponEliminaJa ho dèiem, de vegades busquem el somnis cel enllà quan els tenim a l'abast només obrint la finestra.
ResponEliminaNomés era qüestió de tornar a casa. ;-D
Invasió subtil. Totes fossin com aquesta,
ResponEliminaun tros de món
ResponEliminadarrera els vidres
un tros de món
del bosc estant
El somnis sempre ens han d’envair,
ResponEliminaembolcallats amb paper de llum i esperança
per a continuar el camí.
Han tornat, sí! A casa mai no marxen gaire lluny! Salut i Terra!
ResponEliminaSegur que el troben, Noves Flors. :)
Mc, si sempre féssim cas als savis! gràcies! :)
Subtil, subtil... preciosa, Rafel.
lolita, et col·lecciono al post, gràcies maca!
Maria Consol, tant de bo fos sempre així! un petó.
Una bona invasió a travès d'una finestra privilegiada.
ResponEliminaquan tinguis l'estança plena tanca la finestra que no escapin els somnis
ResponEliminaAmb aquesta vista tan bonica, no em faria mandra aixecar-me als matins.
ResponEliminaI també és bonic espiar des de fora les finestres. A dins hi ha els somnis tancats?
ResponEliminaBona nit wapa!
Pilar, no puc estar més d'acord amb tu!
ResponEliminaGarbí, un bon consell, ho faré!
A mi tampoc! Kweilan!
Joana, a dins hi ha milers de somnis tancats... però no sé si des de fora es poden veure, crec que no. Bona nit, preciosa!
Quina finestra més maca, CARME! ;-)
ResponEliminaA mi, ara, per la finestra (i per tot arreu) només m'entra el soroll terrible i espantós d'un Mestral salvatge i enfurismat que crida i udola com una bèstia salvatge...
Una finestra preciosa! podem baixar la persiana per fer fora el Mestral!
ResponEliminaLlevar-se el dia
ResponEliminaen un bosc de somnis.
La natura espleta.
Gràcies, Carme.
Que sempre la claror i els somnis envaeixin les estances.
Es veu el bosc perquè dins hi ha claror i somnis...
ResponEliminaComtemplar el bosc t'obre l'esperit i et deixa veure la claror i et desperta els somnis.
El secret està en no allunyar-se massa d'aquest cercle.
Gràcies per obrir-me aquesta finestra que m'ha fet reflexionar i recordar bons moments.
Una abraçada molt forta.
Francament, m'agradaria tenir una finestra com aquesta.
ResponElimina*Sànset*
Obriem les finestres de casa per a que entren i no se'n vagen mai.
ResponEliminaUn dibuix molt bonic Carme!!!
Gaudeix dels somnis, que et venen a vaure a través de la finestra; però si el bosc t'espera, no tindràs més remei de sortir de la cambra, amb els braços oberts, a abastar-lo sencer; serà un somni real meravellós, en aquest temps de novembre.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!