Anem amb el cotxe cap a l'escola bressol i pregunta per la seva mare:
- La mare ha anat a treballar, Guillem.
- I pare?
- També ha anat a treballar. Que te'n recordes què fa el pare quan treballa?
- Sí, "recla odinadors".
- Molt bé Guillem!
- I l'avi, "teballar", "tameeé"?
- Sí.
- I l'Uri?
- També!
- Àvia, i tuuuuuuu?
- Jo aniré a treballar després.
- Aaaaah!
Que bo! He trobat genial l'última "Aaaaah!" volent dir: "a veure si tots treballaran i tu no!" ja ja ja! quina criatura!
ResponEliminaNo m'estranya que et caigui la baba!
Ai, els nets (o nebots, o afillats), ens fan veure la vida des d'una perspectiva taaaan maca! M'encanten els raonaments dels nanos, com ho descobreixen tot, com ho entenen tot des del seu món petit... i simple (quina sort!)
ResponEliminaEnhorabona per aquest nét tan eixerit que tens. Quina meravella aquestes converses fresques i innocents, carregades de curiositat. Jo també tinc la sort de tenir un nét, l'Albert, que amb 22 mesos parla moltisíssim i és tot un "cascabell".
ResponEliminaQuins moments tan bonics regala la vida, Carme; una conversa amb els néts. Quina enveja que em fas, jo hauré d'esperar una mica, perquè el meu només té 6 mesos, i l'únic que em diu és "engéeeeee", abans d'arrancar-me les ulleres si bado.Una abraçada per a en Guillem i una altra per a tu!
ResponEliminaCom per menjar-se'l Carme! També us dono l'enhorabona per aquest nét tan preciós!.
ResponEliminaFiladora, el seu to era exactament aquest! :)
ResponEliminaFerran, és apassionant adonar-te de com ho entenen tot, però des d'un punt de vista molt seu i molt especial. Són nets, sense prejudicis.
Ramon, si ja recordo que tens un nét una mica més xicarró que el meu. Bé jo ja en tinc dos, aquest és el "gran". :)
Galionar, no hauràs d'esperar gaire doncs... creixen tan de pressa! El nostre petit té 7 mesos i també està a l'època d'estirar les ulleres!
Gràcies, Josep Lluís!
ResponEliminaQuina avia més maca que té en Guillem!! I quin net tan maco que té aquesta avia!! :-))
ResponEliminaHehehe escrivim al mateix moment!! :-))
ResponEliminaSí, sempre em fan gràcia aquestes coincidències. Acabo de penjar el comentari i me n'adono que ja n'hi ha un altre... i és el Josep Lluís i al segon cop em passa el mateix.
ResponEliminaUn petó ben gros, Assumpta! :)
Aquestes converses, ajuden a crear espais i a relacionar-se amb ells i amb els seus ocupants.
ResponEliminaSón bocins de tendresa que paga la pena col-leccionar.
És una aquarel·la molt tendra. Feu-li-la durar.
ResponEliminaSalut i Terra
Són tan maques les criatures! A mi m'agrada molt conversar-hi perquè tenen una lògica tan "aplastante"...
ResponEliminaPetons, Carme, per a tu i en Guillem!
I escolta, no et patinen les rodes del Suzuki amb tanta bava? Vull dir la teva, eh? A mi em sembla que hauries de posar rodes de mullat...
ResponEliminaM'ha fet gràcia el comentari de la Filadora, quin nen més inquisitiu!
Ja ho sap aquest nen que la seva àvia és una fada? La teva veu i els teus dibuixos marcaran per bé, és clar, la seva petita vida.
ResponEliminaUn petó, Carme!
ja tinc ganes de mantenid converses d'aquestes
ResponEliminaPilar, em sap greu no haver-les col·leccionat totes... a vegades penso que ja se me n'han perdut algunes!
ResponEliminaFrancesc, farem el que podrem, a vegades dura tant poc!
Sí, Rita, fa gràcia veure com van buscant informació per entendre el món i com entenen sovint molt més del que ens pensem a cada edat.
XeXu, és que el seu to era tal com diu la filadora, jo ja em veia quedant malament, com la gandula de la família :) per això vaig córrer a explicar-li que jo treballava a una altra hora...
Glòria, gràcies maca, per unes paraules tan dolces! Un petó!
Ai, Jesús, quatre dies et falten, tot just quatre dies! :)
A eixa edat són meravellosos. En tots els sentits. Són moments preciosos que sempre ens acompanyen, encara que ells cresquen.
ResponEliminaLa lògica i les emocions els funcionen a la perfecció...:)
ResponEliminapetonets als dos!
jaja que mono...
ResponEliminaEls nens són molt llestos, sembla que no però ho capten tot!
Una abraçada!
segur que cal un bon pitet amb mainada aixis.....
ResponEliminapetons carme bonica...
eres molt bona minyona!!!!!
ResponEliminasón preciosa!!!!
sort que l'àvia també havia d'anar a treballar ;)
ResponElimina