Murakami, (i perdoneu que insisteixi) sempre em convenç i sempre aconsegueix omplir les hores de lectura de moltes emocions i també de l'impuls d'escriure.
Llegeixo aquesta frase, que està bastant al començament de la novel·la i tot de cop m'agafen ganes de descriure maneres com ens podem enamorar. Ell en descriu una, però n'hi ha infinites.
En 30 paraules, com ell, aconseguiré inventar dos o tres d'enamoraments? I vosaltres Us hi atreviu?
Començo jo?
- Li va fer dues preguntes importants, directes i va escoltar les respostes amb tanta atenció que la Maria va pensar que voldria quedar-se sempre al seu costat. Aixoplugada. .................................................................................................
- Cantava molt bé i quan reia se li tancaven molt els ulls, era tan divertit i tan poc convencional que va pensar que viure amb ell seria la millor aventura. ...............................................................................................
- Podia sentir la tendresa, al seu costat, a vegades trista, a vegades esbojarrada. Escrivia poemes que trasbalsaven els sentits, i cada paraula nova es convertia en amor i desig. ..................................................................................................
- Parlava de manera tan racional, que a vegades l'hagués escanyat, però transmetia sempre una placidesa que l'enamorava. Quan estaven d'acord, i també quan la rebel·lava el seu estoïcisme... l'enamorava. ...............................................................................................................
- Tenia uns ulls manyacs, amb la mirada més acollidora que havia vist mai. No parlava gaire, però mica en mica van aprendre a entendre's amb paraules o sense. ..................................................................................................
- Portava molt temps llegint-lo i els seus posts li semblaven cada cop més propers. En saber que parlava d'ella va tenir clar que l'havia d'anar a buscar ....................................................................XeXu
- Va ser un moment fugaç. Les seves mirades es creuaren, fent-los sentir-se fora del garbull de la festa. No podien apartar la mirada que els calmava l’ansietat punyent de l’enamorament. ..................................................................Pilar
- En aquell instant que les mirades es varen creuar, ella va saber que se n'havia enamorat ..............................................................Montse
- Va entrar calmós i veient-li l'ansietat d'ella, s'assegué a la cadira amb la jaqueta d'hivern encara posada, per fer la feina. I ella no pogué evitar pensar: "collons! quin home!" ...............................................................filadora
- Em va agafar la mà i vam saltar plegats sobre un munt de fulles grogues de tardor... i sota aquella pluja silenciosa ens vam mirar als ulls i ens vam enamorar .............................................................................Mònica
- Semblaven el gat i la rata, i orgullosos com ells sols no sabien que dins seu s'hi amagava l'amor.Al final però, aquest fou més fort que l'orgull. ....................................................................................................Estrip
- Els seus ulls es van clavar a la meva mirada, era el capvespre, però tot d’una tot va començar a brillar, més i més. Se n'hauria adonat? ...............................................................................................................MarDaurat
- En aquell instant es va sentir encativat com mai abans, l'emoció el dominava, havien passat quinze anys. .....................................................................................................................Lolita
- En veure-li el gest va sentir la necessitat de robar-li'l. Li passava el mateix quan tastava un bon vi: havia de continuar bevent. Se sabia enamorat. .................................................................................................Francesc
- "Quan la noia va aixecar la mirada del llibre i la va dirigir envers ell, el cor li va dir que, per fi, l’havia trobat" .........................................................................................................................
- El seu veí sempre li deia “massa hores a l’ordinador, dona, has de sortir més”. Ella, enrojolada i tímida, per fi va gosar a respondre “si m’hi acompanyes...” ..........................................................................................................................................
- "Assegut a classe, seriós, tímid, observant l’entorn sense parlar amb ningú... Estava segura que dins d’aquell exterior que semblava inexpugnable hi havia un tresor càlid i dolç. Ella el descobriria." ...........................................................................................................................................
- "Volia agafar aquell llibre, l’últim que quedava, però ell va ser més ràpid. Es va girar per mirar-lo, enfadada... Li va ser impossible: En veure’l va saber que l’estimava." .................................................................................................................................................
- "Quan ell pujava al tren, aquell vagó vell, brut i pudent es convertia en un espai preciós... però si ell no pujava el dia era tan trist! L’havia de conèixer!" ..............................................................................................................................................
- "Feia mesos que havia perdut la vista i la il•lusió... en sentir la seva veu, el seu cor va bategar amb força i les ganes de viure van renéixer." .................................................................................................Assumpta
- Visitàvem la casa d'aquell poeta. Tothom el recordava però ningú no sabia què escriure al llibre dels visitants. Tanmateix, ell escriví emocionat. Aquella emoció ens va embolcallar i restàrem enamorats. ....................................................................................................Noves Flors
- Caminant pel carrer, va veure de sobte, allà lluny, una noia amb un graciós capell vermell. Ho era? Sí, sí que ho era! Va accelerar el pas. Sí, era la seva estimada A.! Va començar a còrrer i la va atrapar. Ella es va girar i somrigué. Es van abraçar molt fort. ...................................................................................................Josep Lluís
- Tenia un posat molt elegant. El seu aroma la transportava. Però el detall definitiu que la va enamorar van ser les mans. Saber-se acariciada per aquells dits la feia somniar. ...............................................................................................................LauraTMarcel
- El mirall no era el mirall que els reflectia en la foscor... Uns ulls verds el retenien... L'ona arribava a seva platja, enamorada. L'encontre no trencava el mirall. ............................................................................................
- Tot d'una va trobar-se acariciant el cabell ros com blat. Els dits resseguiren la galta mentre una veu suau deia . - T'estimo. .....................................................................................................................................Anton
- Mentre feia els deures, em va caure el llibre a terra. Quan vaig veure com aquelles mans el recollien, me’n vaig enamorar. Qui pogués arreplegar-les! ................................................................................................................................
- El vaig mirar i mentre ho feia, em va agafar un no sé què estrany. M’havia enamorat del veí de l’escala: el pare d’en Vicenç, l’antic amor de ma mare! ...............................................................................................................Anna (Mortadel·la)
- Al recollir el canvi va quedar enlluernada per aquells ulls verds, cada dia compraria allà, fins que se'l pogués emportà. ...........................................................................................................
- Gràcies a la frenada del bus, vaig sentir els teus pits clavats a l'esquena, des d'aquell dia que la rialla ens ajuntà, no ens hem pogut separar. Fa cinquanta anys .........................................................................................................Garbí
- "Em vaig enamorar d'ella a poc a poc, com una formiga, trosset a trosset, un petó i un petonet i quan se'n va adonar la dormia al meu niu .........................................................................................................Pere
- "La nit es filtra subtil fins que es queden retallades en el besllum de la finestra. En la discreció de la penombra gosa passar a penes la punta tremolosa dels dits pels seus llavis. Tanquen els ulls. ara ja ho saben." .......................................................................................................Joan Guasch
- Tots dos esperàvem el metro, el vent li va pentinar els cabells, va esbossar un somriure, vaig sentir que tota la vida em passava dintre meu al galop. Va arribar el metro... .......................................................................................................onatge
- Llegia el so de les paraules, mentre resseguia el traç de la seva veu. En adonar-se del fet, va reconèixer els símptomes: sols podria viure sota el somriure d’aquell esguard. .....................................................................Barbollaire
- La va mirar intentant no trencar aquell silenci compartit. Només amb l'escalfor dels seus ulls. Es va enamorar. ........................................................................................................Sànset
Anem a provar-ho:
ResponEliminaPortava molt temps llegint-lo i els seus posts li semblaven cada cop més propers. En saber que parlava d'ella va tenir clar que l'havia d'anar a buscar.
Ja saps que Murakami m'encanta. Aquest em falta però caurà. Em falta per motius que no venen al cas, no perquè no hagi volgut llegir-lo.
Ja ets al post, XeXu!
ResponEliminaJa sé que t'encanta, com a mi! Té una manera de posar la màgia a la vida real, que la fa més màgica encara i jo que no sé llegir literatura fantàstica i em cansa, aquests puntet de coses inexplicables que sempre posa Murakami m'encanta. Ara ja l'he acabat i m'ha agradat, tot sencer, un cop més.
Va ser un moment fugaç. Les seves mirades es creuaren, fent-los sentir-se fora del garbull de la festa. No podien apartar la mirada que els calmava l’ansietat punyent de l’enamorament.
ResponEliminaEn aquell instant que les mirades es varen creuar, ella va saber que se n'havia enamorat.
ResponEliminaVa entrar calmós i veient-li l'ansietat d'ella, s'assegué a la cadira amb la jaqueta d'hivern encara posada, per fer la feina.
ResponEliminaI ella no pogué evitar pensar: "collons! quin home!"
Em va agafar la mà i vam saltar plegats sobre un munt de fulles grogues de tardor... i sota aquella pluja silenciosa ens vam mirar als ulls i ens vam enamorar.
ResponEliminasemblaven el gat i la rata, i orgullosos com ells sols no sabien que dins seu s'hi amagava l'amor.Al final però, aquest fou més fort que l'orgull.
ResponEliminaestic amb "de què parlo quan parlo de córrer". M'agrada el seu estil!
Els seus ulls es van clavar a la meva mirada, era el capvespre, però tot d’una tot va començar a brillar, més i més. S’han hauria adonat?
ResponEliminaen aquell instant es va sentir encativat com mai abans, l'emoció el dominava, havien passat quinze anys.
ResponEliminaEn veure-li el gest va sentir la necessitat de robar-li'l. Li passava el mateix quan tastava un bon vi: havia de continuar bevent. Se sabia enamorat.
ResponEliminaSalut i Terra
M'encanten aquests exercicis!! :-))
ResponElimina"Quan la noia va aixecar la mirada del llibre i la va dirigir envers ell, el cor li va dir que, per fi, l’havia trobat"
Visitàvem la casa d'aquell poeta. Tothom el recordava però ningú no sabia què escriure al llibre dels visitants. Tanmateix, ell escriví emocionat. Aquella emoció ens va embolcallar i restàrem enamorats.
ResponEliminaCaminant pel carrer, va veure de sobte, allà lluny, una noia amb un graciós capell vermell. Ho era? Sí, sí que ho era! Va accelerar el pas. Sí, era la seva estimada A.! Va començar a còrrer i la va atrapar. Ella es va girar i somrigué. Es van abraçar molt fort.
ResponEliminaM'he passat de paraules, perdoneu.
ResponEliminaUn altre:
ResponEliminaEl seu veí sempre li deia “massa hores a l’ordinador, dona, has de sortir més”. Ella, enrojolada i tímida, per fi va gosar a respondre “si m’hi acompanyes...”
Un altre:
ResponElimina"Assegut a classe, seriós, tímid, observant l’entorn sense parlar amb ningú... Estava segura que dins d’aquell exterior que semblava inexpugnable hi havia un tresor càlid i dolç. Ella el descobriria."
Tenia un posat molt elegant. El seu aroma la transportava. Però el detall definitiu que la va enamorar van ser les mans. Saber-se acariciada per aquells dits la feia somniar.
ResponEliminaUn altre:
ResponElimina"Volia agafar aquell llibre, l’últim que quedava, però ell va ser més ràpid. Es va girar per mirar-lo, enfadada... Li va ser impossible: En veure’l va saber que l’estimava."
Més!! :-))
ResponElimina"Quan ell pujava al tren, aquell vagó vell, brut i pudent es convertia en un espai preciós... però si ell no pujava el dia era tan trist! L’havia de conèixer!"
I ja plego que he de marxar a Catequesi ;-))
El mirall no era el mirall que els reflectia en la foscor... Uns ulls verds el retenien... L'ona arribava a seva platja, enamorada.
ResponEliminaL'encontre no trencava el mirall.
............ Anton.
Tot d'una va trobar-se acariciant el cabell ros com blat. Els dits reseguiren la galta mentre una veu suau deia . - T'estimo.
.............. Anton.
Mentre feia els deures, em va caure el llibre a terra. Quan vaig veure com aquelles mans el recollien, me’n vaig enamorar. Qui pogués arreplegar-les!
ResponEliminaAl recollir el canvi va quedar enlluernada per aquells ulls verds, cada dia compraria allà, fins que se'l pogués emportà.
ResponEliminaGràcies a la frenada del bus, vaig sentir els teus pits clavats a l'esquena, des d'aquell dia que la rialla ens ajuntà, no ens hem pogut separar. Fa cinquanta anys.
ResponEliminaN'havia de deixar un de tipus Garbí.....;)
El vaig mirar i mentre ho feia, em va agafar un no sé què estrany. M’havia enamorat del veí de l’escala: el pare d’en Vicenç, l’antic l’amor de ma mare!
ResponEliminaVolia dir l'antic amor de ma mare!
ResponElimina"La nit es filtra subtil fins que es queden retallades en el besllum de la finestra. En la discreció de la penombra gosa passar a penes la punta tremolosa dels dits pels seus llavis. Tanquen els ulls. ara ja ho saben."
ResponEliminaM'encanta que ens posis exercicis!
Gràcies a tots!
ResponEliminaDe moment ja tenim 30 maneres d'enamorar-se.
Això ja sembla un "Manuale d'amore"
Sou una canya!
També és una "col·lecció" :-))
ResponEliminaTots dos esperàvem el metro, el vent li va pentinar els cabells, va esbossar un somriure, vaig sentir que tota la vida em passava dintre meu al galop. Va arribar el metro...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
guau!!! quina iniciativa tan bonica!!! han sortit escrits preciosos!
ResponEliminaenamorar-se és preciós!
ara mateix no em veig capaç de parlar d'enamoraments, si em surt alguna cosa decent, ja te la faré arribar
Llegia el só de les paraules, mentre resseguia el traç de la seva veu. En adonar-se del fet, va reconèixer els símptomes: sols podria viure sota el somriure d’aquell esguard.
ResponEliminaPetonet dolç
:¬)*
Ai, que tard que arribem!
ResponEliminaLa va mirar intentant no trencar aquell silenci compartit. Només amb l'escalfor dels seus ulls. Es va enamorar.
*Sànset*
Carme, aquest matí, mentre feia altres coses, n'he pensat un :-) encara que ja no sigui el dia el poso igualment, eh?
ResponElimina"Feia mesos que havia perdut la vista i la il•lusió... en sentir la seva veu, el seu cor va bategar amb força i les ganes de viure van renéixer."
Quin munt de participacions Carme! Ostres, tot el que toques ho converteixes en or. Fas una crida i ens tens aquí creant a tots. I això que només has donat un dia. Ara no sé si és que fer el que fa en Murakami no és tan difícil, o és que nosaltres som molt bons... ens quedem millor amb la segona opció, no?
ResponEliminaGràcies, ja hem arribat a 34, suposo que ara els posts nous desplaçaran aquest i ja no arribaran més aportacions, però si arriben seran benvingudes igual!
ResponEliminaXexu, podríem quedar-nos en que som molt bons, al menys escrivint 30 paraules. Suposo que si haguéssim d'escriure 200 o 300 pàgines per fer un llibre com el seu, segur que començarien a notar-se molt més les diferències entre ell i nosaltres. :)
"Em vaig enamorar d'ella a poc a poc, com una formiga, trosset a trosset, un petó i un petonet i quan se'n va adonar ja dormia al meu niu."
ResponEliminaBona tarda Carme:)
Perdona , Pere, es veu que copiant i enganxant... se'm va escapçar un tros del teu text. ja està arreglat!
ResponEliminaBona nit, Pere!