dimarts, 9 de novembre del 2010

El meu amor Sputnik d'Haruki Murakami

"A l'instant en què  Miu li va tocar els cabells, Sumire es va enamorar, com si estigués  travessant un camp  i,  pam!  un llampec li hagués  caigut  al damunt."


Murakami, (i  perdoneu   que insisteixi)  sempre  em  convenç  i sempre  aconsegueix  omplir  les hores  de lectura  de  moltes emocions  i també  de l'impuls  d'escriure.


Llegeixo  aquesta  frase,  que  està  bastant  al començament  de la novel·la  i tot  de  cop  m'agafen ganes de descriure maneres  com   ens  podem enamorar.  Ell en descriu una,  però  n'hi ha  infinites.


En  30  paraules,  com ell,  aconseguiré  inventar  dos  o tres  d'enamoraments?  I  vosaltres   Us   hi  atreviu?  


Començo  jo?
  1. Li  va  fer dues preguntes importants,  directes  i  va escoltar  les respostes  amb tanta atenció  que la  Maria va pensar que voldria  quedar-se  sempre  al seu  costat.  Aixoplugada. .................................................................................................
  2. Cantava  molt bé  i quan reia  se li tancaven molt els  ulls,  era  tan divertit i  tan poc  convencional  que  va  pensar  que  viure amb ell  seria  la  millor aventura. ...............................................................................................
  3. Podia  sentir  la  tendresa, al seu costat, a  vegades  trista,  a vegades  esbojarrada.  Escrivia poemes que trasbalsaven  els sentits,  i cada  paraula nova  es convertia  en amor  i desig. ..................................................................................................
  4. Parlava de manera  tan racional, que a vegades l'hagués  escanyat,  però  transmetia  sempre  una placidesa  que l'enamorava.  Quan  estaven d'acord,  i també quan  la  rebel·lava el seu  estoïcisme... l'enamorava. ...............................................................................................................
  5. Tenia uns  ulls  manyacs,  amb  la mirada  més  acollidora que  havia  vist  mai.  No parlava  gaire,  però  mica  en mica  van aprendre  a entendre's   amb paraules o sense. ..................................................................................................
  6. Portava molt temps llegint-lo i els seus posts li semblaven cada cop més propers. En saber que parlava d'ella va tenir clar que l'havia d'anar a  buscar           ....................................................................XeXu
  7. Va ser un moment fugaç. Les seves mirades es creuaren, fent-los sentir-se fora del garbull de la festa. No podien apartar la mirada que els calmava l’ansietat punyent de l’enamorament. ..................................................................Pilar
  8. En aquell instant que les mirades es varen creuar, ella va saber que se n'havia enamorat ..............................................................Montse
  9. Va entrar calmós i veient-li l'ansietat d'ella, s'assegué a la cadira amb la jaqueta d'hivern encara posada, per fer la feina.   I ella no pogué evitar pensar: "collons! quin home!" ...............................................................filadora
  10. Em va agafar la mà i vam saltar plegats sobre un munt de fulles grogues de tardor... i sota aquella pluja silenciosa ens vam mirar als ulls i ens vam enamorar .............................................................................Mònica
  11. Semblaven el gat i la rata, i orgullosos com ells sols no sabien que dins seu s'hi amagava l'amor.Al final però, aquest fou més fort que l'orgull.   ....................................................................................................Estrip
  12. Els seus ulls es van clavar a la meva mirada, era el capvespre, però tot d’una tot va començar a brillar, més i més. Se n'hauria adonat?  ...............................................................................................................MarDaurat
  13. En aquell instant es va sentir encativat com mai abans, l'emoció el dominava, havien passat quinze anys.  .....................................................................................................................Lolita
  14. En veure-li el gest va sentir la necessitat de robar-li'l. Li passava el mateix quan tastava un bon vi: havia de continuar bevent. Se sabia enamorat.  .................................................................................................Francesc
  15. "Quan la noia va aixecar la mirada del llibre i la va dirigir envers ell, el cor li va dir que, per fi, l’havia trobat" .........................................................................................................................
  16. El seu veí sempre li deia “massa hores a l’ordinador, dona, has de sortir més”. Ella, enrojolada i tímida, per fi va gosar a respondre “si m’hi acompanyes...” ..........................................................................................................................................
  17. "Assegut a classe, seriós, tímid, observant l’entorn sense parlar amb ningú... Estava segura que dins d’aquell exterior que semblava inexpugnable hi havia un tresor càlid i dolç. Ella el descobriria."  ...........................................................................................................................................
  18. "Volia agafar aquell llibre, l’últim que quedava, però ell va ser més ràpid. Es va girar per mirar-lo, enfadada... Li va ser impossible: En veure’l va saber que l’estimava."  .................................................................................................................................................
  19. "Quan ell pujava al tren, aquell vagó vell, brut i pudent es convertia en un espai preciós... però si ell no pujava el dia era tan trist! L’havia de conèixer!"  ..............................................................................................................................................
  20. "Feia mesos que havia perdut la vista i la il•lusió... en sentir la seva veu, el seu cor va bategar amb força i les ganes de viure van renéixer."  .................................................................................................Assumpta
  21. Visitàvem la casa d'aquell poeta. Tothom el recordava però ningú no sabia què escriure al llibre dels visitants. Tanmateix, ell escriví emocionat. Aquella emoció ens va embolcallar i restàrem enamorats.   ....................................................................................................Noves  Flors
  22. Caminant pel carrer, va veure de sobte, allà lluny, una noia amb un graciós capell vermell. Ho era? Sí, sí que ho era! Va accelerar el pas. Sí, era la seva estimada A.! Va començar a còrrer i la va atrapar. Ella es va girar i somrigué. Es van abraçar molt fort.   ...................................................................................................Josep Lluís
  23. Tenia un posat molt elegant. El seu aroma la transportava. Però el detall definitiu que la va enamorar van ser les mans. Saber-se acariciada per aquells dits la feia somniar.  ...............................................................................................................LauraTMarcel
  24. El mirall no era el mirall que els reflectia en la foscor... Uns ulls verds el retenien... L'ona arribava a seva platja, enamorada. L'encontre no trencava el mirall.  ............................................................................................
  25. Tot d'una va trobar-se acariciant el cabell ros com blat. Els dits resseguiren la galta mentre una veu suau deia . - T'estimo. .....................................................................................................................................Anton
  26. Mentre feia els deures, em va caure el llibre a terra. Quan vaig veure com aquelles mans el recollien, me’n vaig enamorar. Qui pogués arreplegar-les!   ................................................................................................................................
  27. El vaig mirar i mentre ho feia, em va agafar un no sé què estrany. M’havia enamorat del veí de l’escala: el pare d’en Vicenç, l’antic amor de ma mare!  ...............................................................................................................Anna  (Mortadel·la)
  28. Al recollir el canvi va quedar enlluernada per aquells ulls verds, cada dia compraria allà, fins que se'l pogués emportà.   ...........................................................................................................
  29. Gràcies a la frenada del bus, vaig sentir els teus pits clavats a l'esquena, des d'aquell dia que la rialla ens ajuntà, no ens hem pogut separar. Fa cinquanta anys  .........................................................................................................Garbí
  30. "Em vaig enamorar d'ella a poc a poc, com una formiga, trosset a trosset, un petó i un petonet i quan se'n va adonar  la dormia al meu niu .........................................................................................................Pere
  31. "La nit es filtra subtil fins que es queden retallades en el besllum de la finestra. En la discreció de la penombra gosa passar a penes la punta tremolosa dels dits pels seus llavis. Tanquen els ulls. ara ja ho saben."  .......................................................................................................Joan Guasch
  32. Tots dos esperàvem el metro, el vent li va pentinar els cabells, va esbossar un somriure, vaig sentir que tota la vida em passava dintre meu al galop. Va arribar el metro...  .......................................................................................................onatge
  33. Llegia el so de les paraules, mentre resseguia el traç de la seva veu. En adonar-se del fet, va reconèixer els símptomes: sols podria viure sota el somriure d’aquell esguard.  .....................................................................Barbollaire
  34. La va mirar intentant no trencar aquell silenci compartit. Només amb l'escalfor dels seus ulls. Es va enamorar. ........................................................................................................Sànset

37 comentaris:

  1. Anem a provar-ho:

    Portava molt temps llegint-lo i els seus posts li semblaven cada cop més propers. En saber que parlava d'ella va tenir clar que l'havia d'anar a buscar.



    Ja saps que Murakami m'encanta. Aquest em falta però caurà. Em falta per motius que no venen al cas, no perquè no hagi volgut llegir-lo.

    ResponElimina
  2. Ja ets al post, XeXu!

    Ja sé que t'encanta, com a mi! Té una manera de posar la màgia a la vida real, que la fa més màgica encara i jo que no sé llegir literatura fantàstica i em cansa, aquests puntet de coses inexplicables que sempre posa Murakami m'encanta. Ara ja l'he acabat i m'ha agradat, tot sencer, un cop més.

    ResponElimina
  3. Va ser un moment fugaç. Les seves mirades es creuaren, fent-los sentir-se fora del garbull de la festa. No podien apartar la mirada que els calmava l’ansietat punyent de l’enamorament.

    ResponElimina
  4. En aquell instant que les mirades es varen creuar, ella va saber que se n'havia enamorat.

    ResponElimina
  5. Va entrar calmós i veient-li l'ansietat d'ella, s'assegué a la cadira amb la jaqueta d'hivern encara posada, per fer la feina.
    I ella no pogué evitar pensar: "collons! quin home!"

    ResponElimina
  6. Em va agafar la mà i vam saltar plegats sobre un munt de fulles grogues de tardor... i sota aquella pluja silenciosa ens vam mirar als ulls i ens vam enamorar.

    ResponElimina
  7. semblaven el gat i la rata, i orgullosos com ells sols no sabien que dins seu s'hi amagava l'amor.Al final però, aquest fou més fort que l'orgull.

    estic amb "de què parlo quan parlo de córrer". M'agrada el seu estil!

    ResponElimina
  8. Els seus ulls es van clavar a la meva mirada, era el capvespre, però tot d’una tot va començar a brillar, més i més. S’han hauria adonat?

    ResponElimina
  9. en aquell instant es va sentir encativat com mai abans, l'emoció el dominava, havien passat quinze anys.

    ResponElimina
  10. En veure-li el gest va sentir la necessitat de robar-li'l. Li passava el mateix quan tastava un bon vi: havia de continuar bevent. Se sabia enamorat.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  11. M'encanten aquests exercicis!! :-))

    "Quan la noia va aixecar la mirada del llibre i la va dirigir envers ell, el cor li va dir que, per fi, l’havia trobat"

    ResponElimina
  12. Visitàvem la casa d'aquell poeta. Tothom el recordava però ningú no sabia què escriure al llibre dels visitants. Tanmateix, ell escriví emocionat. Aquella emoció ens va embolcallar i restàrem enamorats.

    ResponElimina
  13. Caminant pel carrer, va veure de sobte, allà lluny, una noia amb un graciós capell vermell. Ho era? Sí, sí que ho era! Va accelerar el pas. Sí, era la seva estimada A.! Va començar a còrrer i la va atrapar. Ella es va girar i somrigué. Es van abraçar molt fort.

    ResponElimina
  14. Un altre:

    El seu veí sempre li deia “massa hores a l’ordinador, dona, has de sortir més”. Ella, enrojolada i tímida, per fi va gosar a respondre “si m’hi acompanyes...”

    ResponElimina
  15. Un altre:

    "Assegut a classe, seriós, tímid, observant l’entorn sense parlar amb ningú... Estava segura que dins d’aquell exterior que semblava inexpugnable hi havia un tresor càlid i dolç. Ella el descobriria."

    ResponElimina
  16. Tenia un posat molt elegant. El seu aroma la transportava. Però el detall definitiu que la va enamorar van ser les mans. Saber-se acariciada per aquells dits la feia somniar.

    ResponElimina
  17. Un altre:

    "Volia agafar aquell llibre, l’últim que quedava, però ell va ser més ràpid. Es va girar per mirar-lo, enfadada... Li va ser impossible: En veure’l va saber que l’estimava."

    ResponElimina
  18. Més!! :-))

    "Quan ell pujava al tren, aquell vagó vell, brut i pudent es convertia en un espai preciós... però si ell no pujava el dia era tan trist! L’havia de conèixer!"

    I ja plego que he de marxar a Catequesi ;-))

    ResponElimina
  19. El mirall no era el mirall que els reflectia en la foscor... Uns ulls verds el retenien... L'ona arribava a seva platja, enamorada.
    L'encontre no trencava el mirall.
    ............ Anton.

    Tot d'una va trobar-se acariciant el cabell ros com blat. Els dits reseguiren la galta mentre una veu suau deia . - T'estimo.
    .............. Anton.

    ResponElimina
  20. Mentre feia els deures, em va caure el llibre a terra. Quan vaig veure com aquelles mans el recollien, me’n vaig enamorar. Qui pogués arreplegar-les!

    ResponElimina
  21. Al recollir el canvi va quedar enlluernada per aquells ulls verds, cada dia compraria allà, fins que se'l pogués emportà.

    ResponElimina
  22. Gràcies a la frenada del bus, vaig sentir els teus pits clavats a l'esquena, des d'aquell dia que la rialla ens ajuntà, no ens hem pogut separar. Fa cinquanta anys.


    N'havia de deixar un de tipus Garbí.....;)

    ResponElimina
  23. El vaig mirar i mentre ho feia, em va agafar un no sé què estrany. M’havia enamorat del veí de l’escala: el pare d’en Vicenç, l’antic l’amor de ma mare!

    ResponElimina
  24. "La nit es filtra subtil fins que es queden retallades en el besllum de la finestra. En la discreció de la penombra gosa passar a penes la punta tremolosa dels dits pels seus llavis. Tanquen els ulls. ara ja ho saben."


    M'encanta que ens posis exercicis!

    ResponElimina
  25. Gràcies a tots!

    De moment ja tenim 30 maneres d'enamorar-se.

    Això ja sembla un "Manuale d'amore"

    Sou una canya!

    ResponElimina
  26. Tots dos esperàvem el metro, el vent li va pentinar els cabells, va esbossar un somriure, vaig sentir que tota la vida em passava dintre meu al galop. Va arribar el metro...


    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  27. guau!!! quina iniciativa tan bonica!!! han sortit escrits preciosos!

    enamorar-se és preciós!

    ara mateix no em veig capaç de parlar d'enamoraments, si em surt alguna cosa decent, ja te la faré arribar

    ResponElimina
  28. Llegia el só de les paraules, mentre resseguia el traç de la seva veu. En adonar-se del fet, va reconèixer els símptomes: sols podria viure sota el somriure d’aquell esguard.

    Petonet dolç

    :¬)*

    ResponElimina
  29. Ai, que tard que arribem!

    La va mirar intentant no trencar aquell silenci compartit. Només amb l'escalfor dels seus ulls. Es va enamorar.

    *Sànset*

    ResponElimina
  30. Carme, aquest matí, mentre feia altres coses, n'he pensat un :-) encara que ja no sigui el dia el poso igualment, eh?

    "Feia mesos que havia perdut la vista i la il•lusió... en sentir la seva veu, el seu cor va bategar amb força i les ganes de viure van renéixer."

    ResponElimina
  31. Quin munt de participacions Carme! Ostres, tot el que toques ho converteixes en or. Fas una crida i ens tens aquí creant a tots. I això que només has donat un dia. Ara no sé si és que fer el que fa en Murakami no és tan difícil, o és que nosaltres som molt bons... ens quedem millor amb la segona opció, no?

    ResponElimina
  32. Gràcies, ja hem arribat a 34, suposo que ara els posts nous desplaçaran aquest i ja no arribaran més aportacions, però si arriben seran benvingudes igual!

    Xexu, podríem quedar-nos en que som molt bons, al menys escrivint 30 paraules. Suposo que si haguéssim d'escriure 200 o 300 pàgines per fer un llibre com el seu, segur que començarien a notar-se molt més les diferències entre ell i nosaltres. :)

    ResponElimina
  33. "Em vaig enamorar d'ella a poc a poc, com una formiga, trosset a trosset, un petó i un petonet i quan se'n va adonar ja dormia al meu niu."

    Bona tarda Carme:)

    ResponElimina
  34. Perdona , Pere, es veu que copiant i enganxant... se'm va escapçar un tros del teu text. ja està arreglat!

    Bona nit, Pere!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari