dilluns, 31 de gener del 2011

Els angelets dels pixallits

D'una  fotografia de Fanal Blau

El pixallits  té  una altra llegenda,  molt  més  bonica  que  aquella de l'altre  dia.  Quan  maduren les  flors,  surten els fruits,  secs  i petits,   que  fan com una  bola  amb  uns  fils  molt  prims  que  volen  amb el vent.

Us  en recordeu dels angelets?   Si agafaves  un   pixallits  amb  els seus  fruits  encara  enganxats  i bufaves  i aconseguies  fer-los  volar  tots,  tots,  podies demanar  un desig  i  el desig es  complia.  

Ho  havíeu provat  mai?  Oi,  que es  complia?  I  si no es  complia  tampoc  ens  en recordàvem  més  i així  estalviàvem  decepcions.   Érem savis,  de  petits,  no trobeu?

17 comentaris:

  1. I més savis encara els pixallits, que amb l'excusa aquesta dels desitjos ens feien servir per estendre la seva llavor per tot arreu!

    ResponElimina
  2. nosaltres en dèiem "agüelets" i m'ha vingut al cap una anècdota de la infantesa en un passeig amb el meu avi...

    ResponElimina
  3. Un plaer poder tornar a contemplar els teus dibuixos i llegir els teus escrit.
    Açò és més ràpid del que semblava.
    La tecnologia és una canya!!!
    B7s
    Joana

    ResponElimina
  4. Venia a dir el mateix que Josep Manel. Ací en déiem "auelos".

    ResponElimina
  5. Jo jugava amb mon germà a fer-los volar imaginant que eren paracaigudistes... excessives pel·lícules!!!

    ResponElimina
  6. ¨Sí Carme a Castellolí m'en havía fet farts de fer volar angelets, son
    molt bonics i el què es mes difícil,
    és seguir-los. Son màgics !

    ResponElimina
  7. Quin dibuix tan bonic!!! t'ha quedat realment preciós. I m'has fet recordar aquells moments màgics d'infància on els desitjos que demanava des del cor i la inocència convertien els meus dies en moments més lleugers...

    Recordo els dies de sol, els camps de blat, el bosc i el meu pare que ens passejava pels camins de terra...

    Gràcies

    ResponElimina
  8. Bell record.
    PS: ep! Que aquí també s'hi aprèn.

    ResponElimina
  9. No recordo com els anomenàvem,però si recordo el fet de bufar-los.....

    ResponElimina
  10. preciós dibuix per una flor que té un nom que ens fa riure.
    Un petó, Carme!

    ResponElimina
  11. Gràcies, carme!
    pels angelets, agüelos, auelos, i l'espai de guariment.
    Per molts desitjos!

    :)

    ResponElimina
  12. i tant que ho havia provat! bufar i au a volar els angelets i demanaves un desig

    ResponElimina
  13. I tant que es complien...I continuen complint-se, quan tenim la sort que algú s'escoli per la finestra a l'estiu.

    ResponElimina
  14. Ah! XeXu, han estat ells mateixos, els que s'ho han muntat així? :) per quan no fa vent, oi? Quan fa vent ja no ens necessiten, ja volen sols

    Josep manel, agüelets, no ho havia sentit a dir mai :) però també demanàveu un desig?

    Iris, guapa, que ve de veure't per aquí, això vol dir que et recuperes molt ràpid. Me n'alegro molt, bonica! Cuida't molt i no vulguis córrer massa. Una abraçada.

    Noves flors, ja sabeu que m'agrada molt saber les diferents maneres de dir: auelos

    Porquet i no demanàveu desitjos? :)

    Carles, seguir-los... si fa vent és impossible!

    Gràcies a tu Mònica, per aprofitar tant i tant bé el meu post. Una abraçada, nina!

    Gràcies, Jordi!

    Bufar-los és un plaer, fins i tot de gran, Garbí!

    Gràcies, Glòria, un petó!

    Gràcies a tu fanalet i a les teves fotos boniques. Per molts desitjos, doncs!

    Elfree, doncs segur que es complia!

    Pilar, si encara es compleixen, encara hi ha esperança doncs...
    Un dia vam arribar a casa després d'haver estat fora 15 dies i ens havíem oblidat una finestreta oberta (petita, petita) doncs ens vam trobat una gran invasió d'angelets. No pots imaginar com són difícils d'escombrar i recollir. Aquell dia en treure'ls de casa vam perdre l'ocasió de demanar milers de desitjos... potser. Ens havíem fer massa grans... :)

    ResponElimina
  15. No em diguis que els "angelets" sortien dels pixallits!! Però si d'angelets n'havia fet volar moltíssims al poble del meu avi quan era petita!! :-))

    No tinc ni idea de si els desigs s'acomplien o no, però el fet d'intentar-ho ja feia molta il·lusió!! :-))

    ResponElimina
  16. Saps què m'has fet pensar? Que aquests angelets van volar a altres llocs on algú altre va formular el desig. Igual i un dia us plouen a sobre i us adoneu que eren els que hauríeu demanat...Lavors tornareu a sentir-vos petits i sabis.
    Gràcies per la propina.
    Un petó, maca!

    ResponElimina
  17. I tant que sí, Assumpta, l'important era demanar-los el desitjos...

    Gràcies a tu per tornar i per la teva resposta dolça, Pilar, Un petó de bona nit!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari