Aquestes són unes flors de la Pilar. Unes de les moltes que em va regalar fa un temps.
Floriran les flors vermelles altre cop,
després que arrels, tiges i fulles
tinguin la força i la saba necessària.
Floriran les flors vermelles altre cop.
Mentrestant, regarem i adobarem la terra,
la farem fèrtil i humida.
La vitalitat i la lluentor de les fulles
ens dirà: prepareu-vos, tornen les flors.
..................................................................................................................................
Tornaran les flors
i la vida en els pètals dels dies
olorarem el perfum
acaronarem la joia
de viure com les flors
sense presses i sense temps
atemporals, fugisseres, eternes
i la vida en els pètals dels dies
olorarem el perfum
acaronarem la joia
de viure com les flors
sense presses i sense temps
atemporals, fugisseres, eternes
.............................................................................Elfreelang
Pètals bombejant
com cors que bateguen
esperant la primavera.
com cors que bateguen
esperant la primavera.
.................................................................Fanal Blau
pètals vermells
la primavera esclata
amb el teu somriure antic
la primavera esclata
amb el teu somriure antic
......................................................................lolita lagarto
Crec que sóc el primer de regar-les. I és un honor per a mi.
ResponEliminaEl cicle de la vida... cada etapa amb la seva bellesa :-)
ResponEliminaL'esperança sempre que després del dur hivern tornarà la primavera, que després de la foscor de la nit tornarà a sortir el sol, que després del temps d'incertesa tornarà la bonança... Les vostres flors, tot un cant a l'esperança.
ResponEliminaUna forta abraçada.
Bonic i a més paraules que et comuniquen força i ànim.
ResponEliminaNaixeran de noves, al mig d’un altre cicle. S’enlairaran altives des de la tija, obrint-se i guanyant força a poc a poc. Fins que arribi el dia en què novament la carícia d'uns ulls les capturi amb la seva llum. Els de la col-leccionista, saben convertir-les en el millor dels espectacles.
ResponEliminaIMPRESSIONANT!
Gràcies per saber trobar tanta belles i expressar-la de la manera en què ho fas.
Anturiums! Són bonics. Com el teu dibuix, com el teu poema...
ResponEliminaUna abraçada
Tornaran les flors
ResponEliminai la vida en els pètals dels dies
olorarem el perfum
acaronarem la joia
de viure com les flors
sense presses i sense temps
atemporals, fugisseres , eternes
tots hem de regar i preparar la nostre terra per poder veure i tenir unes esplendoroses flors al nostre abast.....Tot s'envà i tot torna
ResponEliminaFloriran sempre flors, unes vegades seran vermelles per les llàgrimes de sang..., altress seran blanques per la innocència de l'enyor..., i groques per la saviesa de viure. Flors i sempre flors, però flors en vida i per la vida... I que els seus pètals ens vesteixin la nuesa de viure...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb flors.
onatge
La imatge i el text molt macos, però em fan pensar que en tinc unes al menjador que l’assemblem però que estan bastant més assedegades. Potser que les vagi a regar
ResponEliminaAquestes flors que has dibuixat duren moltíssim, no es marceixen fàcilment, potser per això i pel seu color encomanen energia.
ResponEliminaUna passejada pels teus dibuixos i les paraules: Una bona tarda de diumenge.
ResponEliminaPreciosa metàfora del que ´ñes la vida mateixa. Reguem i adobem les arrels pel tal que les plantes, els anhels, les esperances, els somnis, no es cansin de florir, de fertilitzar el món amb la seva energia.
ResponEliminaLlegeixo també la proposta d'itineràncies poètiques: Oh! I tant!
i a l'altre post el lloc de trobada virtual de blocaires, és una idea molt romàntica! És com un objectiu d'aquests que t'estiren. Ah! I felicitats per l'aniversari, ni que sigui amb els meus retards habituals.
Jordi, l'honor és compartit doncs! Un jardiner d'alt nivell. :) Gràcies!
ResponEliminaAssumpta, així mateix ho veig, cada etapa té la seva bellesa, encara que a vegades pugui ser alguna etapa no tant brillant ni tant lluminosa.
Galionar, així mateix com tu dius, les voldria aquestes flors! Una abraçada!
Gràcies, kweilan!
Pilar, ja veus que jo també vaig cuidant el teu jardí virtual... tal com tu tens cura del meu a la teva barra lateral. Gràcies a tu. Avui necessitava les teves flors vermelles.
Antiriums! primer cop que sento aquesta paraula! gràcies Miquel!
Elfri, gràcies, al post vas!
Garbí, l'esperança que allò que ens agrada torni aviat!
Gràcies, onatge, una abraçada.
Mireia, rega-les si ho necessiten, jo també ho faré!
Noves flors, són resistents, segur que sí! tornaran!
Bona tarda, Mª Antònia!
Joan, gràcies per tot el comentari. M'agrada la teva explicació de la metàfora. Molt!
Estàs apuntat a Itineràncies.
Ja tindràs notícia de la trobada virtual, l'anirem muntant. Romàntica... sí, no m'estranya, jo ja les tinc aquestes coses i la Guspira, potser també!
És increïble la facilitat que teniu per fer poesia...us envejo.Que maques!
ResponEliminaPètals bombejant
ResponEliminacom cors que bateguen
esperant la primavera.
Gràcies, maria!
ResponEliminafanalet, amunt vas! Gràcies!
pètals vermells
ResponEliminala primavera esclata
amb el teu somriure antic
Amunt lolita! Gràcies!
ResponEliminaNo en sé de seguir unes meravelles escrites com aquestes, nenes, no en sé i menys ara que tinc el cap a punt de rebentar. Carme, nina, per fi et puc venir a veure amb una mica de tranquil.litat! T'he trobat a faltar molt, a tu i a tots els que sabeu que us llegeixo. M'ha estat impossible respondre correus, visitar-vos, en fi.
ResponEliminaTornen les flors vermelles!
Estic contenta de poder llegir-te un altre cop. Petons de flors!
Saps què posa el codi? PATIO!
És com em sento, en mig de l'hora del pati: lliure!
Em recorden les roelles que tenyeixen els sembrats i camins a la primavera.
ResponEliminaBonic poema escrit a diverses mans.
Anna! Jo també m'alegro de veure't! Espero que tot vagi bé, i que gaudeixis de l'hora del pati!
ResponEliminaGràcies porquet! El vermell sempre és bonic!
Algun cop he regalat aquest flor. M'agrada...
ResponElimina