dijous, 6 d’octubre del 2011

Escletxes


d'una foto  del  Barbollaire

Furtives flors, gronxant
d'un fil de fina tija...
No en faré un ram
ni les tindré captives.
Tacte tan  fràgil a les  mans.
Camino  prop del mur
i em freguen els  cabells.

20 comentaris:

  1. Buf!!!
    Com sempre, molt millor que l'original... Les paraules i el dibuix!

    i és que ho omples tot de màgia dolça ,te ndresa...

    un bes dolç, nina... gràcies
    :¬)***

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb Barbolaire. Molt bonic tot plegat, Carme

    ResponElimina
  3. M'agrada aquesta manera de fer-nos veure les flors gronxant-se amb la seva tija i no captives!!
    Molt maco!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Un poema delicadíssim, el teu. La foto de Barbollaire s'ho mereixia, la recorde molt bé, i el teu dibuix no es queda enrere.

    ResponElimina
  5. La bellesa d'aquest món massa cops penja d'un fil massa fràgil.

    ResponElimina
  6. tenir ulls i sensibilitat per copsar la bellesa dins de la fragilitat és un do que aprecio en gran mesura...

    gràcies carme...

    ResponElimina
  7. Carme quin poema! m'ha agradat molt:
    No en faré un ram
    ni les tindré mai captives.

    ResponElimina
  8. La vida ens acaricia en qualsevol lloc.

    ResponElimina
  9. M'has fet pensar que qualsevol freda paret pot ser un bon marc per a la vida...

    ResponElimina
  10. M'agrada molt que en els vostres comentaris vaig retrobant tot el que hi ha dins el poema. Cadascú es fixa en una aspecte diferent.

    Gràcies a tots, completeu el poema!

    Una pila d'abraçades per repartir.

    ResponElimina
  11. deixem que la vida corri el seu temps, fins i tot en les flors

    ResponElimina
  12. molt bon dibuix, sembla un pit vist lateral, com homenatge a la dona.

    ResponElimina
  13. La seva bellesa està potser en la llibertat. No, no en facis mai captives, Carme. Hi ha coses tan efímeres que només tocant-les amb les puntes dels dits ja s'esvaeixen...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. M'encanta que no en facis cap ram d'aquestes flors tan boniques... Totes les persones que passin, tenen dret a admirar-les, i també m'agrada el dibuix.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  15. Un poema que parla de la llibertat, de la bellesa i de la fragilitat de les coses.

    Gràcies, Carme.

    ResponElimina
  16. Furtiu,ple de motius
    però com un talp
    cluc sota l'era
    arrelat amb tropisme
    poètic a ma terra...

    ResponElimina
  17. OOOOOOh, que bonic...
    Cada dia és una sorpresa molt agradable visitar el teu blog.
    Gracies, Carme.

    ResponElimina
  18. Barbollaire, la vaig recollint a casa teva... després només l'escampo. Una abraçada.

    Moltes gràcies, Joana.

    Una abraçada, Montse!

    Gràcies, Noves Flors!

    Porquet si la tractéssim prou bé, potser no es trencaria.

    I és que a vegades mar, les coses més fràgils són les més belles, o bé a l'inrevés... Petonets, bonica.

    Elfree, finalment he tret el mai, no pas pel significat que ja m'hi anava bé, sinó pel ritme del poema. Gràcies!

    Justa la fusta, Pilar!

    I qualsevol tija una carícia, Ferran!

    Les flors sempre són metàfora de vida, Garbí!

    Mª Antònia, no era intencionat el pit, però hi va molt bé. A vegades surten coses de manera inconscient o casual.

    Gràcies, Jordi!

    Moltes coses, i molt efímeres, Galionar... lliures i respectades poden durar més i regalar més bellesa a tothom.

    Gràcies, Mª Roser, una abraçada.

    Gràcies, fanalet!

    Pep, és cert i també de com podem construir-ho tot...

    Molt bo, Miquel Àngel!

    Glòria, moltes gràcies, m'alegro que t'agradi.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari