dimarts, 17 de juliol del 2012

Moleskine gegant - 14 - camps

D'una foto de la Montse-Arare

No saps...  el groc  al camp,  com m'il·lumina,
com  paraules dolces que suren damunt les  ones.


No saps...   les  ones al camp  com em bressolen
com  versos que  ballen al ritme del vent  damunt de l'aigua.


No saps...  el vent  suau dels amics  com m'asserena,
com   la brisa  vora  el mar,  d'un capvespre  en calma.

35 comentaris:

  1. Doncs si no ho sap, ja és hora que ho vagi aprenent, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Hi ha tantes coses que no sabem i que hauríem de saber!

      Elimina
  2. Que bonic el poema...
    I l'aquarel·la :o)
    petó

    ResponElimina
  3. Ohhh, Carme, jo no ho hauria sabut explicar/pintar/expressar tan bé com tu :) Des de casa si que hi tinc accés!!!! gràcies, guapa! Una abraçada (demà passat me'n torno a París, per anar tornant ja cap a casa, tu ja m'entens)

    montse-arare (google continua estranyot amb mi, no puc publicar de manera "normal")

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ets per aquí... gràcies, guapa! Bona tornada i retornada... :)

      Fins aviat! Una ABRAÇADA.

      Elimina
  4. Un bon lloc per perdre´s,
    i...retrobar, no només a un mateix...

    Molt bona tarda, nina!

    ResponElimina
  5. No saps, la pau que m'han donat els teus versets, no saps quin goig senzill m'has regalat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No saps com me n'alegro, zel, i com em retorna el goig senzill de compartir.

      Una abraçada

      Elimina
  6. Segurament és recíproc, el teu vent suau també asserena els amics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sigui així, Noves Flors, les reciprocitats sempre són més agradables!

      Bona vesprada, bonica!

      Elimina
  7. Una tècnica més humida que suavitza l'aquarel·la, molt adient amb el missatge del poema. Molt bonic tot plegat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jp! Ja saps que la Moleskine gegant és una mica màgica té un paper genial!

      Elimina
  8. la brisa dels amics pot fer l'impossible

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre va bé de prendre una mica d'aquest airet... no deixar-lo mai gaire lluny.

      Elimina
  9. Boniques paraules per una imatge de dolç color.
    No m he pogut ressistir d entrar hi Carme!
    Io

    ResponElimina
  10. El groc del camp, el vent suau dels amics... estic segur que tens que viure molts capvespres prop dels estimats camps i dels estimats amics.
    Jo vull ser-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo també vull que hi siguis...
      els amics sempre són ben rebuts a totes hores i tots els dies...
      per conversar i explicar i compartir i reflexionar sobre les coses importants.

      Elimina
  11. Deliciós poema, que acompanya l'aquarel·la encisadora. (quins verds tan bonics!)
    I d'amics que t'estimin ja veus que no te'n falten.
    Bona nit, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em queixo pas, no, Glòria, tens raó! :)

      Bon dia guapa!

      Elimina
  12. ho se perque les teves paraules m'en parlen...

    un petonet

    ResponElimina
  13. Diuen que el valor d'una persona es pot mesurar pels amics que té...Suposo que per la quantitat i la qualitat, però mira que no et pugin els fums al cap ara! He, he...
    Bonica aquarel·la, bonic poema.
    Petons de bona nit

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'asseguro M Roser, que no està la situació com perquè em pugin gens de fums al cap! he, he, he...

      :) Moltes gràcies, bonica!

      Elimina
  14. Veig que vas tenir molts regals i felicitacions pel teu sant, eren plenes de vent suau que asserena. Fa il·lusió!
    Bonica aquarel·la

    ResponElimina
  15. No saps ... com em relaxa passejar pel Moleskine
    No saps ... els teus dibuixos com omplen de color, petits instants
    No saps ... com les teves paraules omplen buits de soletat

    Oh si que ho saps? Bon dia Carme, me'n vaig a treballar amb un somriure a l'ànima.

    Petonicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse... gràcies... si no m'ho diguéssiu, no ho sabria!

      Elimina
  16. Doncs, sí que és veritat, avui m'he llevat amb le peu esquerre i només d'entrar aquí m'he asserenat. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia un petonet de bon dia... i espero que segueixi ben serè. Gràcies, nina!

      Elimina
  17. quan no se sap que es sap es saben tantes coses!!! impressionant, bell !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree, per les teves paraules i per endur-te'n un dibuix meu!

      Elimina
  18. El reflexe semblen es camps segats que dibuixen aquests dies el paisatge. M'encanten els colors de la composició. Especialment el turquesa.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari