divendres, 22 de març del 2013

Paret vermella

D'una foto  del Barbollaire

No  em caldria dir  res,  
no  necessitaria  
cap mot  per  explicar-me.   
Només  reconèixer  
i  saber dibuixar 
les  línies  d'ombra  que,  
tot just  insinuades,  
em canvien del tot  el dibuix.  
L'ombra reforça cada  mot.
El vermell  creix.     
Les  interjeccions  tenen més  intensitat. 


I  els  ulls 

s'empetiteixen  en un somriure.

30 comentaris:

  1. Sempre és millor d'acompanyar les delicioses imatges amb la teva poesia, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no estic contenta dels meus textos, com ara d'aquest, que l'he canviat un parell de cops... :)

      Elimina
    2. Volia dir, gràcies, també! per les teves paraules.

      Elimina
  2. Un dibuix sense ombres , és menys dibuix, elles fan que ressaltin les coses més belles...
    Unes reixes molt apropiades per festejar i escoltar alguna serenata...
    Petonets i bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. H e dibuixat molt i molt sens e ombres... fa poc que començo amb elles i són una mica difícils. Són com el silenci dels colors...

      Elimina
  3. bonic carme, bonic dibuix i precioses paraules tot un conjunt que es complementa
    felicitats ets una artista completa
    abraçades i bona setmana santa !
    joan

    ResponElimina
  4. Els ulls s'empetiteixen, però el cor s'eixampla en visitar el teu bloc, Carme.
    Precioses les flors primaverals de Fanal Blau!

    ResponElimina
  5. Ulls empetitits de llàgrimes d'emoció, veient el teu somriure de felicitat.

    ResponElimina
  6. tot el que ens provoca somriure és alimentar la nostre felicitat, sempre afamada

    ResponElimina
  7. Quina impressió entrar al teu blog, la fotografia de la portada és espectacular. El dibuix d'avui també m'agrada molt, i amb aquest poema...! Ja pots somriure, ja, t'ha quedat pintat! :-)

    ResponElimina
  8. Molt vermellosa et veig jo a tu últimament, Carme, hehe... L'últim cop que vaig entrar a casa teu, deu fer cinc o sis dies, també hi tenies un dibuix de roig ben viu. Una reacció a les polítiques blaves dels últims anys? hihi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja me'n recordo... el ràfec que vaig pintar de vermell... :) he, he, he... potser si que ja podríem canviar de color!!!

      Elimina
  9. Emmarcant la reixa, un vermell que captiva, un vermell que parla per si sol.

    ResponElimina
  10. Recordo unes ombres d'uns arbres (ara no sé si eren palmeres) i ja et vaig dir que estavan ben aconseguides. De fet, sense entendre massa de dibuix, imagino que és molt difícil.
    La teva admirable constància fa que puguis amb tot, res se't resisteix i així és més fàcil somriure. :)

    Molt bona nit, Carme!
    Bessets.




    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí recordo aquelles palmeres... a mi també m'agradaven com em van quedar...

      Molt bona nit, lluneta! Petonassos!

      Elimina
  11. Les ombres hi són sempre, i fins i tot, més d'una vegada, ens permeten mirar i veure amb nitidesa.
    Una abraçada, carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Donen volum, profunditat, contrasten... mil coses! Una abraçada, fanalet.

      Elimina
  12. La força del vermell i la força d'un somriure. Una excel-lent combinació.

    ResponElimina
  13. Tot a la vida és ple de llums i ombres. Les imatges i també les vivències. Tots nosaltres tenim les nostres llums i les nostres ombres, a plena llum del dia i en la foscor de la nit.
    La teva acuarel·la encertada, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre n'hi ha, Laura, sempre! Ens agradin o no... les ombre s si que són com són i no poden canviar... Nosaltres en canvi sí que podem. Fem camí. Gràcies, Laura.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari