dilluns, 1 d’abril del 2013

Capella a l'Aranyó









En el  recorregut  pels  castells  de la  Segarra,  no podíem deixar  d'anar  a l'Aranyó.  I  considerar  aquesta presència  meva,  allà,  com un  petit  homenatge  a  Pedrolo.  Sempre  enyorat. 

Sota  les imatges,   m'ha  vingut  al cap  un relat  amb  uns  personatges  meus, antics  i  surrealistes,  encara  que  no tingui res  a veure...  potser  Pedrolo,  home  de  grans  continguts  en els  seus  mots  me  l'ha inspirat.  Amb  perdó,  mestre!

Com  un regal,  va  dir  l'extraterrestre,  com un regal?  va  preguntar  la  dona de fang,  dubtant  una  mica  del bon resultat  de la idea.   Però  ella  el va  preparar,  va preparar  el seu regal,  va  procurar  que fos  bell  i tendre  i  també  ple,  ple de contingut. L'extraterrestre  va  regalar-li  un  objecte  bonic,  ella  en va estar  contenta,  encara  que  el  va  veure  buit  de dins,  com un  gerro  que  li caldria  omplir  de flors.  No  tenia pressa,  les  flors  ja les  trobarien.  Però quan  ella  va  donar-li  el seu regal, com un llibre ple  de contingut, ell  li va  retornar,  li  va dir que  l'envoltori  i les cobertes  estaven  bé,  però  que el llibre no  el necessitava. Totes  aquestes  paraules  allà  dins  i les emocions  que  provocaven,  podien  aclaparar-lo  massa.  Aleshores,  la dona de fang  va  saber que  les  flors   ja no  les trobaria  mai.    I el gerro  de vidre  que  havia  estat  bonic  durant  un temps,  va  esdevenir, de  sobte,  un objecte  sense cap projecte ni objectiu.

30 comentaris:

  1. Wow! en aquest tros de castell va néixer Pedrolo! Canviaria la "meva" clínica per aquest edifici fabulós, com a lloc on vaig venir al món. Mooolt maco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Ferran, els castells de la Segarra, en general i aquest, en particular, són molt macos. Casalots grans però no immensos. Forts, com austers, no sé, m'han agradat molt. I Pedrolo... per a mi sempre és un plus afegit. :)

      Elimina
  2. Noia, has tornat de vacances amb moltes ganes de fer-nos pensar, eh?, amb aquest conte que tu en dius surrealista i que alhora és real com la vida mateixa! Potsr amb el nexe d'una altre relataire com era Pedrolo, admiro les imatges del Castell que el va veure néixer i m'encanto davant la teva aquarel·la.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que surrealista la història, que no li trobo, en són els personatges.

      El conte, doncs sí, prou real, suposo que ens hi podem identificar moltes persones.

      Elimina
  3. Em sembla més simbòlic que surrealista. Interessant això de la presència d'envoltoris i la manca de contingut.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li deia a Galionar, jo parlava dels personatges quan deia surrealistes, no pas de la història. Simbòlic és un bon adjectiu per aquest relat.

      Elimina
  4. Em son unes terres molt desconegudes.

    Què maco que un indret et serveixi d'inspiració per relats!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs val la pena perdre-s'hi. Pau i tranquil·litat i poques aglomeracions. :) Pedrolo, és Pedrolo, segur!

      Elimina
  5. Aquesta setmana santa, tot anant i venint de la Vall de Boí hi he passat ben a tocar. I de fet, a la tornada, li vaig explicar a la meva parella que el castell de l'Aranyó era on va néixer en Manuel de Pedrolo. Sempre que passo a tocar d'allà, camí del Pirineu de Lleida me'n recordo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també, sempre me'n recordo, cada cop que hi passo. Veus? ja en som dos i segur que no som els únics.

      Elimina
  6. Em pregunto si els extraterrestres farien el mateix amb un caramel. Segur que sí, que es quedarien amb l'embolcall llampant i, com que no sabrien què és el que hi conté el llençarien, no fos el cas...Com m'agrada el dibuix, sense colors ni ombres, ple de matissos...I els extraterrestres de Pedrolo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Pilar, aquests extraterrestres, segur que sí. Ni ho dubtis. La metàfora del caramel serviria tan bé com la del llibre... Pobre Pedrolo, potser es deu regirar dins al tomba de veure que m'ha inspirat un conte així.... però al menys em queda el consol de pensar que ell no devia ser extraterrestre i no se sentirà al·ludit.

      Abraçadetes, Pilar!

      Elimina
  7. Sí que fa pensar, sí. I això vol dir que ha aconseguit el seu objectiu. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felicitats a l'extraterrestre!!! ;) No? No era això que volies dir?

      Coi d'estraterrestres... no seràs pas tu un d'ells?

      Elimina
  8. Tens raó, aquesta era una visita obligada el trobo preciós i també m'agrada molt l'ermita, tan l'aquarel·la com el dibuix de línies tan netes...
    Suposo que el color del sòl torrat, et devia fer pensar amb la dona de terra!
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser em semblava que allà totes les dones érem de fang... :) Segur que era pel color de la terra. O pels pallers de pedra que suggerien alquímies diverses. Petonets de bona nit, M Roser.

      Elimina
  9. Està clar que l'extraterrestre i la dona de fang són molt diferents. Això no és necessàriament dolent, però no ajuda gaire en una relació.
    Preciós el relat, precioses les imatges i les aquarel·les!
    I gràcies per recordar-nos a Pedrolo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant diferents com un extraterrestre i una dona de fang... :)

      Moltes gràcies, Glòria, em portes l'última companyia de cada nit. En aquests dies de vacancetes ja et trobava a faltar.

      Elimina
  10. No n'hi ha prou amb l'exterior si l'interior es buit de contingut, s'ha de ser un extraterrestre per no veure-ho. :-)
    M'ha agradat el teu relat i m'ha agradat que ens recordessis a Pedrolo. No hi he estat mai al castell de l'Aranyó però es ben cert el que hi posa a la placa, fou un escriptor al servei de Catalunya. Un GRAN escriptor afegiria jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mc! sempre havia sospitat que tu no ets extraterrestre... ja veig que ho encertava de ple... :DDDD

      Un GRAN escriptor, molt ben afegit, el meu ídol, entre els escriptors... :)

      Elimina
  11. Per a tu això seria com per a mi anar a veure la casa natal de Dickens ;-)))

    El dibuix-pintura.... preciós, preciós, preciós, preciós, preciós... ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé això, amb l'afegit que Pedrolo també era independentista!!!

      Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies... ;-))

      Elimina
    2. A, veus? ja tinc una cosa en comú amb Pedrolo... ara he de buscar una cosa en comú de Dickens i tu... mmmmmm... a veure... mmmmmmm... doncs... ufff... Li agradava fer passejades, caminar!! :-DD

      Elimina
    3. Ah, sí? Doncs ja l'has trobat! Potser li puc dir si algun dia podem caminar junts... he, he, he... me'n llegeixo un trosset i me l'enduc a caminar :)

      Elimina
  12. Un llibre buit és com una capsa buida. Però tot i això, els regals es donen embolicats. Això de la forma i el contingut és ben complicat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Complicat, però tal com jo ho veig i ho sento, la forma mai no pot substituir el contingut, pot afegir-s'hi. Una forma bella pot ser virtuosisme, però una forma buida mai no és prou emoció, ni sentiment, ni vida... ep! per a mi!!! I no parlo només de l'amor, sinó fins i tot de la poesia. Hi ha poemes formalment perfectes amb paraules exquisides i ben trobades i que no tenen ànima... no estan fet per a mi, amb tots els respectes als seus autors.

      Elimina
  13. No conec el castell d'Aranyó, hi haurem de posar remei! M'agrada molt la primera aquarel·la, el cel és genial....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Alba!!! Els castells de la Segarra, valen la passejada.

      Elimina
  14. Et veig encantada i m'agrada.

    Aferradetes!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari