dijous, 4 d’abril del 2013

Vinyes a dos colors



Si mai  voleu  anar  a  Banyuls  de la Marenda (els gavatxos  li diuen Banyuls-sur-mer)...  no  us  hi acosteu  pas  per les  carreteres  més  conegudes,  ni per  Portbou,  ni  per  la  Junquera,  no. Us  aconsello  que  passeu  per  Espolla  i travesseu el  petit Coll  de  Banyuls.  Camí  de pas  de  refugiats  d'altres temps.  Molts francesos  de  la resistència  contra els  nazis  van passar-hi   fugint cap aquí  i  a  l'inrevés,  més  endavant,  molts  republicans  van travessar-lo  també  en direcció  oposada.

És  una carretereta  estreta,  estreta,  però  que  encisa. En  la   pujada  per  Les  Alberes,  matolls  i  brucs  florits  emblanquinaven el paisatge  i a la  baixada  cap  a Banyuls,  les  vinyes  arrapades  a la muntanya  en  feixes  minúscules,  de les que sovint, avui en dia,  es  veuen abandonades,  però aquestes estan en ple  funcionament.  Em va  cridar  l'atenció  aquest  trosset,  on  una  ratlla  fosca  de  pedra  que  formava  una  mena de canalet  per  conduir  les  aigües  de pluja,  dividia  les  vinyes  en  dos  móns de diferents colors.

33 comentaris:

  1. Doncs sí que és curiós aquest canvi de color a banda i banda del camí, crida l'atenció. I del teu ull, al llenç!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha un pas entremig, del meu ull a la foto i de la foto al paper... :)

      Elimina
  2. Dos móns per trepitjar-los alhora amb la mirada!
    El meu avi passava persones per la frontera, dels dos bàndols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva frase dels dos mons!!!

      Si ens en hagués explicat de coses, doncs, el teu avi!!!

      Elimina
  3. Ai Carme, quins records m'acabes de fer saltar! Ja fa uns quants anys vaig fer una travessa integral de tres dies per l'Albera. Va ser espectacular, preciosa. Vam anar pel GR-10 que va per la carena nord-catalana, i vam tornar pel GR-11, que passa pels contraforts del sud, ja a la Catalunya Sud. El primer dia vam sortir de Requesens i vam dormir al refugi lliure de la Tanyareda, a tocar del cim del Puig Neulós (el punt culminant de l'Albera). El següent dia vam fer tota la carena, ben nevada i amb vistes sobre el mar i el Canigó senzillament espectaculars. I saps on vam dormir? Al collet de Banyuls!!! Allà hi ha habilitat un antic refugi militar, de l'època de la guerra, com a refugi excursionista, amb llar de foc. Hi vam dormir en una nit solitària i magnífica la que llavors era la meva parella i jo. Totalment sols. Genial. D'aquells llocs, indrets i moments que recordes tota la vida.

    En aquells anys, la part sud-catalana que hi arribava era una pista de terra i crec que, en el collet, cap a la Catalunya Nord es convertia en carretereta asfaltada.

    El següent dia ja vam fer tota la tornada pel GR-11 fins a Requesens de nou. Val a dir, pels excursionistes, que és immensament més espectacular seguir el GR-10, per la carena, amb vistes sobre la Costa Vermella, el mar i el Canigó inoblidables!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, porquet! com m'agrada compartir els records bonics!! Gràcies maco, si algun dia vaig a caminar per allà tindré en compte els teves recomanacions sobre el camí de carena.

      Elimina
  4. Unes són de vi negre i les altres de vi blanc.

    ResponElimina
  5. He passat per aquest paratge i el tiu dibuix descriu molt bé la seva personalitat. M'agraden molt les teves traces.

    ResponElimina
  6. fa massa temps que no hi passo, en recordo aquesta carretera de la meva època de motorista, de diumenges al mati de kms i bons esmorzars acompanyats sempre de paratges molt agraïts a la vista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot són èpoques, Joan, segur que la trobaries ben canviada...

      Elimina
  7. Precioses vinyes de colors vora la mar ... garnatxa i macabeu.
    Prop d'aquestes feixes és on Machado va perdre la maleta.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pere, pel comentari i per ser sempre amatent al camí de Machado que he anat aprenent de tu.

      Bona nit, maco!

      Elimina
  8. Curoses aquestes vinyes bicolors...

    Tens raó amb això que dius de les carreteres. A qualsevol lloc del país que vagis, si hi ha carreteres que són antics camins rurals, dóna bo de passar-hi, són estretes , però sembla que passis pel mig dels camps...

    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estàs més a prop del paisatge. Molt més a prop del paisatge!!! I val la pena!

      Petonets, guapa!

      Elimina
  9. Gràcies a la teva descripció, al teu dibuix i llegint els comentaris m'han vingut unes ganes immenses de fer una bona excursió per aquesta part del territori.
    Es tan enriquidor llegir-te i contemplar-te
    Em prometo visitar aquest lloc i gaudir-lo mentre et recordo i explicar-te el que senti quan ho faci.

    Ets un regal, Carme bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs m'encantarà que ho facis i que m'ho expliquis, Mònica. Compartirem una cosa més encara que sigui en temps diferents.

      Tu també ets un regal, Mònica, una abraçada immensa.

      Elimina
  10. Tens raó, Carme, per l'autopista es va molt ràpid, però és per les petites carreteres on es coneix l'historia i el paisatge. I on pots descobrir racons tan encisadors com aquests que ens ofereixes.

    ResponElimina
  11. sí que feu venir ganes d'anar-hi, entre la teua explicació i la del porquet.
    i el dibuix, preciós. sembla fet mirant amb unes ulleres amb un vidre de cada color, però... quin gustet poder veure el paisatge així tal com és, amb este contrast, sense tenyir-la.

    una abraçada, carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. les marronetes de l'esquerra estaven més ben cuidades, la terra neta i els ceps tots en plena forma, a les verdes de la dreta hi havia crescut herba i hi havia menys ceps... com si n'haguessin tret.

      Una abraçada, iruna.

      Elimina
  12. No et pots imaginar com m'agrada contemplar els camps, ambs els seus colors, les seves formes dins el paissatge, les líneas sempre molt ben arreglerades dels arbres o dels ceps...Gràcies per recordar-m'ho i per la teva explicació. Ja saps que tot m'ho apunt'ho!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Uns rondaires com vosaltres, segur que hi anireu. :)

      Un suggeriment: la casa-museu de l'escultor Arístides Mallol a Banyuls, just venint per aquesta carretera que explico abans d'entrar al poble (està indicada) és molt bonica de veure. L'exposició també i un vídeo super interesant...

      Abraçades, Montse.

      Elimina
  13. Del treball que hi ha en aquestes vinyes falcades de parets de pedra seca algú l´anomena agricultura heroica, i està carregat de raó.

    Sempre que hi vinc recordo l´esforç del meu avi, que les va treballar.

    Gràcies Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No havia sentit mai aquesta expressió "agricultura heroica" i la trobo preciosa i encertada. Només imaginar de pujar aquells pendents pronunciats, amb les eines de pagès a sobre... ja és una heroïcitat...

      Un record afectuós pel teu avi, sense saber res del teu avi, t'asseguro que el vam tenir el record per tots els que com ell havíem treballat tan durament.

      Gràcies País! M'encanta la teva aportació.

      Elimina
  14. Cada cop que passo per casa teu em sorprens gratament! Avui una aquarel·la digne de ser emmarcada i penjada al menjador i un descobriment d'una carretera que tinc ben a prop de casa i per on mai no hi he passat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Deric! Segur que algun dia et temptarà i no te'n penediràs...

      Elimina
  15. Vaig proposar als amics que aquest estiu podíem fer de vacances una escapada a la Catalunya nord o fins i tot anar a la Camarga, xò no vaig tenir gaire èxit. Els hauré d'ensneyar el teu post!!!

    ResponElimina
  16. I quina aquarel·la tan bonica! Es nota que va inspirar-te sentiments tot contemplant-la! A mi m'ha fet pensar en una noia guapíssima que vaig conèixer fa anys, i que tenia un ull de cada color: un de verd i l'altre marró.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que no he conegut cap persona amb un ull de cada color...

      Gràcies, Montse!

      Una abraçada ben forta.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari