Un violí que tocaria poesia per compartir amb els amics o tocaria la música dels amics per compartir-la amb tothom, que no és el mateix, però igualment emociona.
Un violí que sabria tocar malenconies que ens arriben a l'ànima i amb algun toc d'humor de tant en tant que ens sorprèn i fa somriure ben endins.
Si fossis un violí, la teva música ens explicaria històries, ens dibuixaria sentiments, i sempre al final, ens regalaria una plàcida esperança en la vida.
Si fossin un violí, les melodies ens arrecerarien, com racons acollidors en el temps.
Si fossis un violí i et trobés, també, als llocs més inesperats, la teva música ompliria muntanyes i valls.
Signat: Carme
ENCERTAT!!!
SOLUCIÓ ALS COMENTARIS: NOVES FLORS, GALIONAR, M ROSER, MONTSE PES
Sento la música però no em ve la lletra. :-))
ResponEliminaA veure si més endavant!
A verue....
EliminaEm recorda el Barbollaire.
ResponEliminaDoncs, potser sí, per la música, però el Barbollaire no està a la llista, Jordi!
EliminaJo diria potser en Joan Gasull.... però al no sortir res X... hehehe! Ara tinc dubtes!
ResponEliminaTampoc és en Joan Gasull!!!
EliminaNo ho tinc gens clar però... Glo.bos.blog? ;-))
ResponEliminaTampoc!!!
EliminaUps... perdut perdut
ResponEliminapotxonet...
EliminaJo també pense en Glo.bos.blog.
ResponEliminaNo, no ho és!
EliminaJo penso, encara que conéc poc el seu blog, que és...en Miquel de Saragatona.
ResponEliminaTampoc, tampoc...
EliminaAquesta és Galionar.
ResponEliminaSí, xiqueta, sí!!! Enhorabona!
EliminaJo també diría que és la Montse Galionar..., tot i que és tan bonic el que dius, Carme, que no sé pas si faig bé de creure-m'ho...
ResponEliminaTu i jo ens hem trobat inesperadament per valls i muntanyes, però en aquest casos la música que se sentía era la dringadissa alegre de la teva presencia...
Mil gràcies, amiga. Una abraçada molt gran!
M'alegro que t'hi reconeguis. Una abraçada immensa...
EliminaJo també pensava que erets tu Montse, el violí m'ha fet fer una associació d'idees...
ResponEliminaHa estat una coincidencia sorprenent, M. Roser; la historia de l'oncle Pere i el violí només la coneixes tu, a través d'una conversa privada... Després del dia 26, i segons com vagi tot plegat, potser l'explicaré públicament:)
EliminaPer a mi el violí no era cap pista... era només una metàfora. :)
EliminaJo també diria que és Galionar.
ResponEliminaMolt bonic, Carme.
L'encertes de nou, Montse!
EliminaDoncs jo primer en llegir també he pensat amb Saragatona...però veig que és la Galionar...
ResponEliminaquin regalàs, oi?
:)