dimecres, 26 de juny del 2013

La lluna i el núvol


He  vist  la lluna,  he vist  la lluna  plena  i rodona.
Amb  la seva  cara  una mica  trista... 
perquè  devia estar  trista  la lluna,  
si era plena de llum?  

Ha  passat  un núvol  i la lluna  s'hi ha penjat  
amb  les  seves mans  invisibles
i  primer  ha  tret  el cap  per  sobre.
I  després  ha tret  el cap  per  sota  
i  després  s'ha  gronxat  ben bé  sota d'ell.

El núvol  passava  de llarg  i  la lluna  el  volia,  encara,
però  el somriure  de la lluna  havia millorat,
només  de  poder  jugar  una mica  amb ell.

La  lluna somreia  més  
perquè veia  altres  núvols  passatgers.
Un era  massa  amunt  i no hi arribava,
L'altre  era massa  avall  i no la  mirava.

Però  la lluna reia,  reia...
com si jugués  a atrapar-los.
No els  aconseguia pas,  però  al menys hi jugava.
La  lluna  reia,  reia,  clavada  davant  nostre
com si ens  senyalés  el camí.

24 comentaris:

  1. que també és una bona manera de trobar-se,
    núvol i lluna,
    pel camí del bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada trobar-te aquí, pel camí del bon dia, Jordi.

      Elimina
  2. De vegades estar plena de llum no vol dir res si no tens amb qui somriure... Que bé que hagi trobat els núvols juganers!!!

    Bon dia Guapeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades estar plena de llum i d'energia i no tenir amb qui somriure és pitjor que està apagada. Més val riure, finalment, encara que els núvols juganers ens quedin massa lluny.

      Elimina
  3. Gairebé sempre s'està millor en companyia i compartint coses. És teu el poema? No sé per què m'ha semblat que no era del teu estil...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altre dia anava en cotxe i no conduïa jo... I la lluna ens quedava just davant, com una fita... seguint la carretera es desplaçava una mica a l'esquerra i tornava a davant de tot. Era plena o al menys ho semblava. I mentre la mirava vaig començar a inventar, sense escriure, aquest conte poema. Tens raó, no és el meu estil, però a vegades ens escapem fins i tot de nosaltres mateixos.

      Elimina
  4. La lluna, còmplice de les meves absències, m'ha explicat que la naturalesa deixa a la teva taula petits tresors i ho fa perquè, amb la teva màgia, ens ensenyis la importància de les petites coses, que amb les presses gairebé mai veiem.
    M'ha explicat també que creus que entre els gats i tu no pot haver-hi relació, tot i així ells s'acosten a tu i tu els pintes bocabadats davant les teves flors, mentre un cargol vol passar desapercebut perquè ens recorda que som mandrosos.
    I m'ha fet saber que l'estiu ha arribat al teu bloc en un trenet ple de poemes de gent estupenda que vol que hi hagi llum, molta llum, sense massa angúnia.
    De fet, en la nit de Sant Joan, em va dir que la seva tristesa es deu al que li arriba de nosaltres i que quan juga amb els núvols és per recuperar l'alegria, per poder-nos regalar la seva llum perquè siguem sempre molt feliços.

    Preciosa lluna, juganera, somiadora, màgica.
    Bessets, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara m'has emocionat amb la teva-meva història dels últims dies... gràcies lluneta, tu també ets una lluneta riallera... que saps somriure encara que alguns núvols passin de llarg.

      Moltes gràcies pels teus mots i una abraçada plena de màgia compartida...

      Elimina
  5. Un altre dels teus moments que podré compartir amb els meus fills.
    M'ha agradat molt.
    Que bé que aquest primer núvol hagi permès a la lluna jugar una estona. Segur que en vindran d'altres que estaran just a l'alçada adequada per entretenir-la de nou.
    Bon dia Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que sí, sempre hi ha núvols que tenen ganes de compartir com ella... algun altre n'hi haurà...

      Bon dia, bonica!!! Ja has vist que ahir vas ser el detonant de tota una cadena de poemes, eh? :DDD

      Elimina
  6. Molt optimista i riallera, aquesta lluna!

    ResponElimina
  7. Els núvols no es deixen atrapar però semre n'hi haurà en el camí per fer que la lluna no perda el seu somrís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades costa molt d'atrapar els núvols... a vegades no ens costa gens i sovint no sé si depèn dels núvols o de nosaltres... la lluna riu i riu i espero que se'ns encomani...

      Elimina
  8. Aquests dies que deien que la lluna estava tan bonica, gran i lluminosa, jo no la vaig poder veure!!... Vaig sortir a la finestra diverses vegades, però res... Deuria ser darrera el meu bloc de pisos... Menys mal que tu ens l'has dibuixat!! I menys mal que, gràcies als nuvolets, és una lluna contenta :-))

    ResponElimina
  9. La lluna s'ha ennuvolat d'il·lusió! Que bonic, m'ha encantat aquest relat poètic :)

    ResponElimina
  10. El teu poema també és juganer com la lluna que descriu. El dibuix preciós, amb una tonalitat trista que encara el fa més bonic.

    ResponElimina
  11. Que bé Carme, tu vas observar la lluna plena, i vas admirar-la mentre jugava a fet i amagar amb els núvols, els seus amics, tot i que en aquest cas amics meus no ho eren, perquè no me la van deixar veure...
    Però dius que estava una mica trista la lluna...Tinc un post amb un conte infantil, preparat de fa la tira de setmanes, però sempre me'n surt algun altre que li passa al davant; és de la lluna que també estava trista...Em sembla que aviat li tocarà el torn!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encantarà llegir el teu conte... jo la vaig veure el dia 22, el dia 23 (el de la revetlla) ja no la vaig veure, estava totalment núvol... i eren tant espessos que no la deixaven ni jugar... ni gronxar-se ni res... antipàtics, no?

      Elimina
  12. Una lluna riallera i enjogassada.
    I un poema molt bonic, Carme!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari