dissabte, 15 de febrer del 2014

Diàlegs poètics: Diàleg 8è - Jordi Solà Coll















S’embriaguen els amants
enmig de la densa fronda,
fang al fang, al quest
d’una fràgil fortalesa:
m’amago en la teva gràcia
erigida de silencis
                    i m'abandono
fins que tota moció cessa,
i el món,
al caient de l’horabaixa,

                             s'atura,
i mor en els teus braços.

S'apaga el món.
La teva mà: signe,
traç en l'aire o viatge lleu
en direcció a mi.
Juga, el temps, amb els amants,
entre treves s'atura;
fràgils bastions es lliuren
i de pressa batega.

Ja no hi ha res
més que els meus mots
i el teu sospir
que jo respiro.
...................................... Carme

Et busco.
El ritme del teu sospir em guia.
Les carícies, el bes,
marquen el meu camí.
Arribo.
L'ànima despullada.
Deixo pausada sobre la teva pell
l'empremta dels meus sentits.
T'assoleixo.
S'atura el temps,l'instant precís,
en el que es fon el teu voler,
i el meu desig.

........................................................Mònica

24 comentaris:

  1. Ais...voldria ara tenir una audiència a qui enamorar recitant-los les vostres línies...

    Petonarros, us estimo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petonassos... això és un afalac immens, gràcies preciosa...

      Elimina
  2. Has pensat a fer un pensament i publicar-los?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és un altre afalac immens... Loreto, no, la veritat és que no ho he pensat mai... ;)

      Elimina
  3. Queia l'hora baixa mentre llegia aquests mots. Llavors es va aturar el temps i enmig del abandó vaig escoltar el teu respir ... com un alè.

    Bona nit Carme i l'enhorabona a en Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que s'aturi el temps és una de les experiències més boniques de la vida... ;) Gràcies per un comentari tant poètic,

      Bona nit, Pere.

      Elimina
  4. Et busco.
    El ritme del teu sospir em guia.
    Les carícies, el bes,
    marquen el meu camí.
    Arribo.
    L'ànima despullada.
    Deixo pausada sobre la teva pell
    l'empremta dels meus sentits.
    T'assoleixo.
    S'atura el temps,l'instant precís,
    en el que es fon el teu voler,
    i el meu desig.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Continua el diàleg amb el teu poema doncs... preciós, Mònica!

      Elimina
  5. La màgia de les paraules es fa més palesa que mai en els vostres versos. Mai els sentiments podran ser acariciats d'una manera més bella.
    Felicitats a tots os i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, tot el mèrit és del Jordi que ha començat i m'ha inspirat a mi... em va captivar el seu poema.

      Elimina
  6. Les paraules de tots dos escriuen i descriuen l'indescriptible.
    Imparable.
    Fita

    ResponElimina
  7. El nivell és extraordinari. Qualitat i emoció s'agermanen. El camí que volem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquesta frase final. El camí que volem. És ben certa. La poesia sense emoció no és res... intento posar-l'hi sempre. La qualitat no sempre està disponible per a mi i va com va... ;) però es tracta d'intentar-ho i d'encomanar-nos-la els uns dels altes... com un estímul que ens empeny. Gràcies, Jordi!!!

      Elimina
  8. Et vull felicitar per tot el que has fet aquest dies que he estat "absent".
    A cada vers, sentiment. A cada poema, saviesa. A cada traç, llum.
    Felicitar-te i agrair-t'ho, Carme.

    Aferradetes i molt bona nit! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'emociones, lluneta... gràcies guapa!

      Jo també t'ho agraeixo molt. Molt bona nit i bona setmana. Aferradetes.

      Elimina
  9. Bona nit , Carme, avui no m'he atrevit a prendre part en el diàleg, no fos que em carregués el post, he, he..Molt profund per les meves modestes paraules...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La que ets modesta ets tu... però no hi fa res, M Roser, com tu vulguis i quan vulguis...

      Petonets.

      Elimina
  10. Em trec el barret!
    Quin poetes tenim a la blogosfera...

    ResponElimina

  11. Estimada Carme,

    He estat absent de la blogosfera més de dues setmanes... he abandonat el meu bloc i les lectures d'altres blogs, entre altres, el teu. Per tant, primer de tot, disculpar-me. I segon, agrair-te aquest bell post amb el teu poema tan extraordinari; també donar les gràcies a la Mònica per continuar amb el diàleg. Aquest és un d'aquells petits miracles de la comunicació virtual. Confio -i espero- que puguis llegir el present missatge.

    Petons, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, penso que tots entenem que la blogosfera no és cap compromís prioritari, que la vida té moltes coses molt més importants que això, ja he vist que no hi eres no t'amoïnis.

      Petons, Jordi, ens seguirem llegint. Gràcies.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari