dilluns, 2 de març del 2009

El darrer color, el color Violat

V alentes, arriben les primeres

I nnocents, ni pensen que fa fred.

O bertes al sol al vent i a la pluja

L leugeres en el seu vestit

A migues de suau somriure

T anquen el cercle, de color violat

20 comentaris:

  1. Esos versos son preciosos.Se me formó inmediatamente la imagen de ellas saliendo tan alegres y darse de cara con el frío.Olvidé ir a la otra barana.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. ¡Ohhhhhhh! No hay otro lado o no lo he sabido encontrar.Besitos

    ResponElimina
  3. què boniques t'han quedat!

    Hi ha gent que el color violat no li agrada perquè li recorda a difunts o a quaresma.

    A mi m'agrada molt aquest color, i són un encert les teves flors!

    ResponElimina
  4. Que bonic... Diras que sóc repetitiva amb els meus comentaris... però és que m'agrada molt els teus dibuixos combinats amb les paraules!!!!!
    ;-D

    ResponElimina
  5. m'agrada tenir els vostres blocs amb la mostra grafica...aixis puc disfrutar dels teus dibuixos...
    son tan macos!!
    delicioses violetes... ;)

    ResponElimina
  6. Magnífic dibuix.
    Amb el fons daurat d'or i de llum, esclaten els lilàs, com símbol díntima espiritualitat, i uns esquitxos de verd natura.

    ResponElimina
  7. Tere, tienes razón havía olvidado el enlace! Gracias!

    Khalina, és un color preciós!

    Gràcies Eli, cad a cop em f a la mateixa il·lusió que m'ho diguis!

    Sargantana, no sóc gens entesa amb flors, però cre c que no són violetes pròpiament. Clar que tan se val, ho són de color.

    Joan, gràcies, això de la delicada espiritualitat... em sembla molt bonic.

    ResponElimina
  8. Preciós. Estàs al loro.Es inacabable això dels colors, o sigui que tens tela...Com gaudeixes, veritat que si, es nota en el dibuix i en els versos.
    Quan un treballa a gust no s'amaga. Anton.

    ResponElimina
  9. Hi ha un poema que diu..."regaleu-me violetes si em voleu alegrar els ulls!"

    ResponElimina
  10. Noia, t'ho has currat moltíssim!! Baranes, colors... i encara has tingut temps per a posar un refrany xinés :-)

    El teu blog és plè de colors sempre!! :-))

    ResponElimina
  11. Ara que he llegit aquest poema, m'has fet recordar els dos ametllers que vaig veure dissabte al matí anant cap a classe! Quina visió més bunika! M'agrada l'hivern, prò veure com desperta la primavera és meravellós! Gràcies per fer-me venir al cap aquesta imatge!

    ResponElimina
  12. Es la nova vida que ja es prepara per florir amb la primavera .Dissabte vaig comprar unes petites plantes com aquestes del teu dibuix .Son precioses i van anomenar-les violetes africanes.
    El color calcat ,fantastic. Núria

    ResponElimina
  13. preciós! Com t'ho fas per mantenir aquest ritme de les sagues de les baranes i els colors? ;)

    ResponElimina
  14. Anton, ara ja s'han acabat els colors. Merike ja va avisar que eren 7, aquí no hi ha sorpreses. Les baranes ja són un altre tema, vaig de sorpresa en sorpresa i em deixo portar... ara ja fins al final.

    Fanal blau, jo crec que no són violetes, però el color si que el tenen.

    Gràcies Assumpta, hi ha caps d esetmana que desconnecto i n'hi ha que connecto més encara.

    Núr, els ametllers flolrits, quina meravella, una mica tard aquest any, al menys per aquí que sempre floreixen en ple gener.

    Núria, les violetes africane s són molt boniques, un dia vaig reproduir una història sobre elles que em va agradar molt.

    Ma-Poc, sóc tossuda i quan em fico en una cosa, vaig a totes. Ara els colors ja s'han acabat... aquests dies entre les dues coses m'han dona t molta marxa, però m'ho he passat molt bé

    ResponElimina
  15. Ha estat un meravellós llenguatge el dels colors, Carme, m'ha agradat poder assistir a aquest joc... Avi Gres.

    ResponElimina
  16. Els finals sempre solen ser tristos, però aquest no ho és. És preciós i gens trist, perquè és un final molt entre cometes.

    ResponElimina
  17. Hepatica és una flor molt minúscula i els primers a la primavera. En finès l'anomenem sinivuokko, significa anèmone blava. Però el color és principalment violeta. Com en la meva foto, un de molt vibrant. Són meravelloses i no es permet triar-los amb arrels. Hepatica nobilis Gràcies Carme per ensenyar els catalans aquesta flor finlandesa i per dibuixar les meves fotografies. D'aquesta manera també he guanyat uns quants lectors;-)

    ResponElimina
  18. Un acròstic preciós. Les meves flors preferides i el color preferit, també. Lleugeres de vestit, de suau somriure i perfum delicat. Quan les agafes amb les mans et fan ser tendre. Que bonic ho has fet!

    ResponElimina
  19. Gran text, m'agraden aquestes paraules que sempre ens vas regalant.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari