dijous, 17 de setembre del 2009

Relats conjunts: el fumador

Li semblava divertit mirar les fotografies dels àlbums antics i veure els avis i rebesavis. I anar-se retrobant en les característiques de l'un o de l'altre. Estava orgullós de la seva família! I semblava ser que tot venia precisament d'aquest hàbit de fumar. A la majoria de les persones el tabac les perjudicava molt, acabaven morint i tot. Però a la seva família, això havia estat diferent, devien tenir una resistència totalment fora de normes. Tot va començar fa 4 generacions.

Expliquen que el seu rebesavi, un bon dia, va passar-se la mà pel nas i el nas se li va girar 90 graus. Es va espantar, però al mateix temps es va adonar que no passava res, ni s'ofegava ni li feia mal. El besavi va avançar una mica, podia moure el nas a voluntat i també mirar-se el clatell. L'agafava i se'l posava davant del ulls. I tothom es pixava de riure.

El seu avi a més a més es canviava els ulls de lloc i semblava pràctic poder mirar fora del abast normal de les persones i el seu pare va aprendre canviar-se les orelles ara aquí ara allà, a vegades se'n deixava alguna en un lloc ben distant d'ell i podia sentir tot el que allà passava.

Ell, però va tenir mala sort. Va començar a desmuntar-se els braços, i potser no va ser prou curós ni endreçat. Un bon dia se'ls va descuidar no sap a on i ja no va poder-se'ls tornar a muntar mai més. I tal com estava en aquell moment... així va quedar per sempre.

20 comentaris:

  1. Ostres, pobre!! Hauria de posar un anunci al diari per preguntar si algú ha trobat els seus braços!!

    Molt maco, Carme! M'agrada aquest to tan natural del relat!

    Pitonets!

    ResponElimina
  2. Pobre home!! Un toc surrealista en un relat ple d'encant.

    ResponElimina
  3. Ostres!!! M'ha agradat moltíssim!! És absolutament diferent, molt original!! :-))

    Bé, malgrat tot, espero que es trobi bé... que està una mica "raru" però que no li faci mal, eh? :-))

    ResponElimina
  4. Tens una capissola que hi cap tot.Has fet una dissecció escrita que fa puntes a la cirugia... Quin làser que tens a la ploma. Gràcies pel gaudiment que m'has donat... Quin humor més fi. Anton.

    ResponElimina
  5. Mira que si algu se'ls hagués trobat per la xarxa! Tot podria ser!

    ResponElimina
  6. M'encantaria de debó haver format part d'aquesta familia tan original...!! Un molt molt bon relat

    ResponElimina
  7. Jo per sort ja fa 8 mesos que no trobo tabac a sobtre meu. el cap el perdo de tant en tant.

    ResponElimina
  8. molt original i addient amb el quadre!

    Per cert, em vaig posant al dia, divertida la jota i preciosos els cels de la Violette i teus :)

    ResponElimina
  9. Núr, potser li hauríem de posar nosaltres per ell, i és que sense braços, tot és tan complicat.

    Kweilan, gràcies!

    Assumpta, ells sempre diuen que no fa mal.

    Anton, mira... ha sortit així i potser ara li canviaria el final... i m'agradaria més.

    Jordi, precisament aquest seria el bon final. Que perdés el cap en lloc dels braços... molt més metafòric! Ets un crack!

    Si els trobes avisa'm, Joana!

    Elvira, si jo hagués format part d'aquesta família segur que hagués perdut el cap! I tu?

    Striper, mentre el tornis a trobar... no serà greu.

    Khañina, gràcies per tornar!

    ResponElimina
  10. A mi em passa quelcom semblant a l'striper, perdó el cap, de tant en tant els papers, però sempre acabo retrobant-lo tot.

    ResponElimina
  11. Que original, Carme! Totalment delirant, quina família! Molt bona proposta, sí senyor, s'escapa de tot el que he llegit!

    ResponElimina
  12. Josep, mentre ho trobis tot... ah! per cert, crec que hauries de deixar de fumar...

    Xexu, gràcies, si no fos tan impacient al moment d'escriure i de penjar... hauria pogut sortir més arrodonit.

    ResponElimina
  13. I quina habilitat tens en pensar :)

    ResponElimina
  14. Cesc, gràcies, sempre afalagador...

    Josep, no saps com me n'alegro! ;)

    ResponElimina
  15. jajaja, per fi hem trobat els orígens del Sr. Patata!!
    Molt original, el relat se t'ha ocorregut fumant alguna cosa? T'ha quedat molt bé!!

    ResponElimina
  16. Pot perdre el cap, però veig que els pulmons segueixen a ple rendiment ( si més no per silenci administratiu del relat ).
    Hi ha una història divertida de Gianni Rodari que es diu La passejada d'un distret i sempre hi ha alguna ànima caritativa que torna la peça perduda a casa seva.
    Potser seria un bon llibre a la tauleta de nit.

    Rafel

    ResponElimina
  17. M'ha agradat molt! Bo el toc surrealista!

    ResponElimina
  18. Vaja, sempre es coneixen nous sintomes probocats pel tabac, eh! És un relat molt original!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari