És una història trista d'una dona a qui les convencions socials de l'època etiqueten de boja, sobretot perquè fa nosa a la família. Et fa adonar de com és de prima la línia entre "normalitat" i patologia. I com és d'ampla l'autojustificació de les persones quan es tracta d'aprofitar les circumstàncies en benefici propi. Parla de les relacions familiars. De bones persones i de males persones que es creuen bones. Llegit i rellegit. Val la pena.
Per lo que descrius crec qwue es un llibre d'aquests que et situa en escena, prenc nota. Bon dia.
ResponEliminaostres, carme....
ResponEliminajust és el llibre que jo també acabo de tancar!!
m'ha encantat, tan tendre, tan dur, tan pertorbador, tan planer....
Absolutament recomanable, sí!!
=;)
Passis quan passis per aquest espai, sempre hi trobes, en cada nova entrada, aquella aportació que valores com a molt interessant, ja sigui visualment pel que fa als teus dibuixos, a les teves lletres o les dels teus seguidors, o com en el cas d'avui fent una recomanació sobre aquest llibre que tant t'ha entusiasmat.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho.
Una forta abraçada.
Caram!!! Ha de ser interessantissim!!!
ResponEliminaI tant que és prima la línia entre normalitat i patologia... a vegades una mateixa persona pot estar a una banda o a l'altre segons les circumstàncies...
Mira, avui el compraré.
ResponEliminaBon dia Carmen.
Anotat, Carme, gràcies, les recomanacions literàries sempre són d'agrair.... Tal i com el defineixes, m'ha recordat a una novel·la del Torcuato Luca de Tena "Los renglones torcidos de Dios", sobre els que pateixen malalties justament mentals. Un petó, i bon cap de setmana :)
ResponEliminamolt interessant!
ResponEliminame l'apunto
M'ha passat el mateix que tu amb norecordoquinllibre... això que dius d'anar endavant i endarrera fins que t'enganxa del tot, sembla interessant la història :-)
ResponEliminaPS: L'altre dia volia comentar, però no vaig poder, no podia clicar per obrir aquesta finestreta... és ben estrany això...
D'interessant segur que ho és... i de trist també, oi? Fa bona pinta, Carme.
ResponEliminaBon ... mig dia!
D'interessant segur que ho és... i de trist també, oi? Fa bona pinta, Carme.
ResponEliminaBon ... mig dia!
En aquest anar i venir deu estar algun punt del secret de desconcertar-te i tornar a rellegir pàgines o paràgrafs que un vol captar com si munyís la cabra... Buscar el xorro que et recondueixi i que al mateix temps omple.../Vaig retornant a la lectura que també interessa, .. Hi ha tant que llegir. he trobat a la Silvia Vea i li he llegit el llibre que vas descriiure fa un temps, tinc La Cebolla de Gunter Grass, a Pedrolo, hauré d'agafar pel clatell al Tibau... i Hauré de pintar que ja s'acaba l'any i he fet poca cosa...
ResponEliminaI la mestressa em diu... Perdoneu que peni les meves cabòries en veu alta... Bona tarda, Anton.
Jo també el vaig comentar només acabat de llegir perquè va ser una història que em va impactar. Sens dubte, és una bona recomanació, Carme!
ResponEliminaEt felicito pels teus dibuixos, els verds diferents, atrevits. Pocs els saben fer. Amb què pintes? T'he llegit corrents algunes vegades, però avui m'he volgut entretenir mirant quasi totes les pintures. El llibre crec que no el llegiré, si és trist, ara estic enfeinada i rellegint "La rebelión de las masas" que em va fer agafar ganes la Júlia amb un post seu i també, al llegir els diaris o escoltar la radio, dels esdeveniments de gent sense feina, de desfalcs... Tinc ganes de riure. Gràcies Carme pels teus moments.
ResponEliminaBona tarda Carme !!!
ResponEliminaEm sembla un llibre molt interessant , el llegiré.
Ets tota una artista m’encanten els teus dibuixos.
Fins aviat,
:)
Striper, ja diràs...
ResponEliminaHypatia, m'alegro de coincidir amb tu. Una abraçada.
Gràcies a tu, Montse per voler-ho compartir. Una abraçada.
Assumpta i tant que sí, i en aquest llibre es veu com unes persones empenyen a les altres a passar la línia.
Pere, ja ens explicaràs que t'ha semblat, doncs!
Cris, no he llegit Los renglones torcidos de Dios! Gràcies guapa!
Rits, a veure si t'agrada.
Els del PiT, no patiu, que a tots ens passa algun cop de no poder deixar comentaris!
Bon cap de setmana, Anna !
Pensa, pensa en veu alta, Anton, com a casa teva... si sempre hi ha molt per llegir, no dono l'abast amb tantes coses. T'ha agradat el de la Sílvia?
Sí, ja vaig llegir el teu comentari kweilan, me'n recordo. En aquell moment no el vaig anotar i després me l'han deixat. A vegades nosaltres busquem els llibres i a vegades sembla que els llibres ens busquin a nosaltres.
M. Antònia, els que sou pintors de veritat m'avergonyiu quan parleu dels meus dibuixets. Pinto amb Paint!
Gràcies, Jaka! Bon cap de setmana.
Atentament he llegit les teves lletres. Lentament he rellegit i interpretat en veu alta, acompanyat pel silenci, la ressenya sobre "La desaparició de l'Esme Lennox.
ResponEliminaHe rebobinat les meves lectures i una mica de les teves lletres m'han tornat a recordar la novel•la de Iréne Némirovsky "L'ardor de la sang".
Per cert, a partir del 20-N, s'estrena al TNC l'obra de l'autora d'origen ucraïnès, Iréne Némirovsky, "El ball".
És curiós o, una curiositat, en la meva llista de Reis hi és l’anotació d’aquesta autora, Maggie O'Farrel.
Manel, només he llegit un llibre d'Irene Némirovsky i no el recordo gaire, com si no m'hagués deixat gaire empremta. L'hauré de posar també a la llista de reis. Gràcies :)
ResponEliminaEls que s'omplen de pols a la meva biblioteca,un cop llegits, de Iréne Némirosvky:
ResponEliminaSUITE FRANCESA
EL ARDOR DE LA SANGRE
EL MAESTRO DE ALMAS
DAVID GOLDER.
Bona nit, Carme.
Gràcies, Manel, Suite francesa és la que jo vaig llegir fa uns anys.
ResponEliminaBona nit, Manel