La ploma oblidada
em respon al primer gest.
Llisca la línia irregular
dels meus mots improvisats.
Un cert desordre s'escola
sempre entre les lletres.
Faig córrer la mà massa de pressa.
Com els dits a les tecles: inquiets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I amb ploma!
ResponEliminaPotser nosaltres les tenim un xic oblidades, però ja veus que elles responen amb total delicadesa a la primera.
Tens una lletra que reflexa bé com és la vida, amb les seves inquietuds.
Per cert, s'enten força bé!
I el dibuix, perfecte acompanyament!
=)))
He de confessar que m'ha costat entendre una miqueta alguna paraula... ;P Tot i això, trobo que tens una lletra bunika!
ResponEliminaM'agrada molt com t'ha quedat la ploma! Trobo que escriure amb ploma té un encant especial, però per al dia a dia (tot i que actualment en el meu dia a dia no escric gaire...) prefereixo els bic de vidre! :D
Molt maco el poema, és molt adient per sumar-te a aquesta iniciativa de la Mireia.
ResponEliminaUna altra valenta! una lletra molt maca :)
ResponEliminabona lletra i bones paraules
ResponEliminaestaria bé que poguéssim comentar a mà també! boniques paraules!
ResponEliminaAl final t'has decidit, i ho fas amb un escrit molt teu. Amb ploma i tot, jo no he sabut escriure mai amb aquest artilugi.
ResponEliminaLletra perfectament intel•ligible i unes paraules ben adequades. És divertida aquesta iniciativa de fer posts a mà. Jo ho deixaré per l’Utnoa, que a ella li podreu entendre l'escrit!
ResponEliminaXexu: No ets l'únic que té problemes amb la ploma! Jo, que sóc esquerrà, no hi ha manera que la pugui fer anar!
*Sànset*
Magnífic!! :-))
ResponEliminaNomés he tingut problemes amb la paraula "improvisats" però que he pogut deduir perfectament pel context :-)
M'agrada moltíssim!! I és genial haver-ho fet amb ploma! Escriure amb ploma és com si encara fos... més a mà! :-)
Com diu en Sànset, els esquerrans no som massa estimats per algunes plomes (ai!!) :-)
Ei, que està de moda això dels posts escrits a mà? ;)
ResponEliminaPreciós poema, Carme. No et calia ni picar-lo. Preciós!
Tinc ganes de fer el meu post a mà (i amb ploma, també, que jo sóc de ploma o de llapis, però no m'agraden gens els bolis) però fins que no tingui arreglat el pc de sobretaula, no em funcionen "els perifèrics", en fi, jo no escric poemes, però la meva relació amb els aparells informàtics "és tot un poema", ,grrrr
ResponEliminaM'agrada la teva lletra, Carme!
Hola Carme, un poema interessant i amb bona lletra. El traç de la teva lletra diu: que ets una persona sincera, fidel, persistent i tenaç, quan tens una idea al cap la treballes fins aconseguir-la, no et desanimes mai, i en tot cas si caus, et tornes a aixecar. Estimes i valores l'amistat sincera, la veritable, sempre tens una mà envers els altres. La lletra no traspua cap defecte o mancança...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
ostres, escrius en ploma! és molt delicada i demana tranquil·litat, o si més no, les persones que conec que escriuen en ploma m'en desprenen.
ResponEliminaun poema molt bonic!
-assumpta- no m'agrada gens la mev a lletra i habitualment no s'entén res... m'he esforçat molt en fer-la entenedora i ja veus... cap meravella.
ResponEliminaNú... bonica? què va! si és un desastre!
Gràcies, Mc... sempre és millor fixar-se en el poema que en la lletrs... :)
Clídice, vols dir? jo la veig inquieta, desendreçada ... i amb molt de sentiment això sí.
Gràcies, Jesús, ets un bon amic... :)
Estrip, estaria bé, oi? quedaria super autèntic!
Xexu, m'encanten les plomes, escriure amb ploma mentre escolto els Beatles... :) les diferències sempre fan gràcia, quanles trobes amb la gent que aprecies, t'adones que no són tan importants. Malgrat que le s coincidències fan sentir millor.
Sanset, m'he esforçat per quedar bé i ja veus a tot el que puc arribar...
Assumpta, gràcies, ho mires amb bons ulls. Avui també és un dia (com el dels premis c@ts) que veig que m'estimeu molt! je, je, je
Trini, ja saps que la blogosfera encomana moltes coses. Gràcies, maca.
Arare, els contagis d'aquesta mena no caduquen... esperarem el reu post a mà.
onatge, més que un estudi grafològic això és una ensabonada amb tota regla.:) Es impossible que aquesta lletrota digui tantes coses bones. :) El que si estic convençuda és que les dius amb sinceritat i que tot això ho penses de debò. Inento ser així com dius, si ho semblo una mica, millor! Gràcies! Una abraçada.
rits, m'agrada la ploma, m'agrada escriure poc a poc... tot i que no ho aconsegueixo, sempre corro massa amb els dits.
ResponEliminaMalgrat això em considero una persona tranquil·la. Paradoxes de la vida.
Amb ploma sí que no en sé...
ResponEliminaVeig que a tu se't dona força be!!!!
:-D
Molt bé per animar-te a escriure un pòst a mà.
ResponEliminaA mi em surt una lletra força lletja,la teva m'agrada més.
Jo crec que si no s'entén bé és perquè corre més el cap que la mà.
Bon dia Carme.
Veure el teu escrit a ploma resulta molt agradable i d´´ona la sensaci´´o d'autenticitat.
ResponEliminaUn poema magn´´ific.
Perdona els accents ,´´es cosa de l'ordinador, amb la ploma no em passaria.
M'ha agradat,que ens òbrigues una porteta a la teua escriptura "manual". Una bona porta oberta (que no ho sap USD?) però potser s'obri cap a dins. :)
ResponEliminaCarme et puc assegurar que "ensabonar" no és el meu estil, i encara menys gratuïtament...
ResponEliminaSalut.
onatge
Eli, m'agrada escriure en ploma, es com... relaxant.
ResponEliminaPere, sempre corre més el cap que la mà... doncs a mi m'agrada més la teva... me la canvies? ;)
Joana, així tal qual surt, tot just esforçant-me una mica perquè s'entengui.
Noves Flors, crec que USD prefereix les portes reals més que les metafòriques, però en tot cas crec que és des de dins, des de dins com li agraden. :) petonets!
onatge, no t'ho prenguis malament, ja sé que ho dius de cor, però... m'ha semblat que exageraves, o és que jo no em veig tan fantàstica, ni tan treballadora o tenaç o persistent. Jo em defineixo enderiada... quan em passa la dèria... aix! com decauen les coses! De tota manera gràcies, sempre fa bé que et valorin positivament. Una abraçada.
Per cert Noves Flors, que ets esquerrana? No n'he de fer res, és clar, però a través de la foto de la mà i del meu dibuix... que a Personatges Itinerants està de l'altre costat i que ha hagut de girar perquè semblés la mà dreta que és amb la que escric... he pensat que...
ResponEliminaPerdona la xafarderia però sembla que hi ha un munt d'esquerrans per aquí.
S'enten perfectement...encara que reconec que alguna paraula l'he mirat diues vegades jejejeje. Però una lletra molt elegant, per mi has aprobat amb nota alta ;)
ResponEliminaUna manifestació de qui ets tu escrivint amb ploma.lletra senzilla i sense floritures... M'agradat saber com escrius... Altres coses ja les sabíem i crec que tot consona amb la teva personalitat.Grafologia? Hi ha tantes ciències establertes per voler saber d'una persona, per descobrir el seu caràcter...//
ResponElimina......... Segurament que algun dia ho faré jo d'escriure a ma, no em ve de nou. Sempre o quasi sempre porto els estris amb mi.
Anton.
Bonic.
ResponEliminaS'ha adonat que la gent des de països diferents tingui cada una la seva pròpia lletra?
Escrit a mà! En Tibi també en va escriure un l'altre dia, i ara, a mà dreta, en veig dos més ¿? Segur que alguna cosa m'he perdut. Ohhhh, i de ploma, jo no en tinc em sembla! S'entén molt bé la lletra Carme i m'agrada el que has escrit. Mira, ho provaré!
ResponEliminaGarbí, gràcies per la nota alta.. m'afalagues.
ResponEliminaAnton, gràcies, no sé què hoi veieu a la mev a lletra... jo la veig tan desendreçada...
Merike, m'hi fixaré, no ho havia pensat mai. Ens fa`ràs un post a mà?
Anna, prova-ho, prova-ho, va començar la Mireia i s'ha encomanat més que la grip A
No he podido venir antes aunque no he dejado de seguirte,te admiro siempre tan acertada usando las palabras sencillas,pero llenas de sentido,es un gustazo pasar por tu casita.Abrazos
ResponEliminaJajajaja s'ha encomanat més que la grip A!! :-)))
ResponEliminaCarme, fantàstic, jajajaa, quina traça, t'he entès perfectament, bé a tots els posts fets a mà que he llegit, però jo treballo amb metges, i sóc secretària, així que no tinc massa mèrit, ja fa anys que he deixat de patir per no entendre lletres :) El dibuix maquíssim reina, petons!
ResponEliminaJo sempre havia quedat meravellada amb les cartes que guardava la meva àvia escrites amb ploma. Ella ja tenia una lletra bonica però escrita amb la ploma era encara més bonica.
ResponEliminaJa m'agradaria tenir aquesta lletra.
ResponEliminaM'agrada molt el teu escrit i m'agrada la teva lletra :)
ResponEliminaCosmo, con tantos cambios voy un poco perdida contigo, pero más o menos voy siguiendo.
ResponEliminaAssumpta :)))
Cris, gràcies, guapa!
Marta, no tinc cap dubte que devia ser molt maca, segurament molt més que la meva! :)
Striper... doncs com deu ser la teva! je, je, je... és broma!
Gràcies, Cesc, ens deixaràs veure la teva? Un petó.
ohhh, bon text i immillorable imatge. Em permets robar-te'ls ambdos per fer un psot recull d'escrits que estic preparant?
ResponEliminaEm fa il·lusió tenir tots els escrits dels que us heu unit aquesta meva boja idea
I tant que sí! Espero el teu post, farà molta il·lusió veure'ls tots junts.
ResponEliminaGràcies!
No em sembla pas tan malament aquesta lletra!
ResponEliminaMolt bona lletra, i amb ploma! a mi m'agrada molt escriure en ploma i no ho faig gaire sovint perquè per a escriure en ploma s'ha de tenir temps, anar lliscant sense presses, rumiar cada paraula i cada traç...
ResponEliminakweilan... "no està tan malament" veus aquesta expressió em sembla encertada, a la mida justa.
ResponEliminaElvira, gràcies, entre tots remuntat l'autoestima ortogràfica!
Se m'ha ensenyat fins i tot a escola que la gent tingui la seva pròpia manera d'escriptura a mà, a Gran Bretanya, a França... He tingut molts amics de bolígrafs com a dona jove al países estrangeres. M'he vist que el meu professor tenia raó:-)
ResponEliminaSí, sí, t'hi escau! Una lletra amb molta personalitat
ResponEliminai qui ho deia que feies tan mala lletra??
ResponEliminam'encanata i s'enten falcilment...
petons
Molt bé... S'entén la teva lletra. Mare meva si jo hagués d'escriure amb ploma ja estaria tot el full tacat!
ResponElimina