Dibuix d'una foto de Fanal blau
Lliscant pel pendent del teu cos
he quedat suspesa en els teus ulls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Una bonica suspensió per a un segon etern.
ResponEliminaOstres! això m'ha agradat molt i té moltes interpretacions.
ResponEliminaUna llàgrima, o bé:
fent l'amor ell et mira, o bé:
una gota de pluja banya les seves parpelles després de...
Bona tarda Carme.
Maco! Enhorabona... Quin dibuix més delicat...
ResponEliminaQuè maco, Carme!!
ResponEliminaPrecios!!!De vegades aquestes gotes foemen rius i els rius..
ResponEliminaFantàstic...una gota amb sort
ResponEliminaOstres! lliscant pel pendent del teu cos he quedat suspesa en els teus ulls!!!!! poesia pura!....i si és la gota feta llàgrima llisca i queda entre els ulls i després surt i fa camí galta avall( la meva interpretació pot ser trista però també hi ha llàgrimes d'alegria...oi?) El dibuix una paassadaa!
ResponElimina"Lliscant pel pendent del teu cos
ResponEliminahe quedat suspesa en els teus ulls."
I en les teves ninetes hi veig el mirall d'un món de passió i amor, on floreix la flor de la sinceritat...
Una abraçada.
onatge
és que els ulls poden atrapar moltes coses...
ResponEliminapreciós, Carme!
Poesia en estat pur. Preciós.
ResponEliminaEt felicito Carme, ets única sabent sintetitzar sentiments i paraules!!!
Meravellós pensament...
ResponEliminaPer cert Pere, es teves suggerències m'han deixat absorta durant una dolça estona.
Petons!
Jo hi sento una llàgrima, però amb toc d'amor...
ResponEliminaQuantes coses pot arribar a dir una llàgrima
ResponEliminapreciós!
ResponEliminaQuin poema més atrapador!
ResponEliminaQue bonic arriba a ser quedar-se suspès en d'altres ulls!
Una vegada més, gràcies!
D'alegria i de goig?......No!
ResponEliminaPlorar o riure
Sempre son salades
...........Anton.
Com m'agraden i com m'he entretingut en les vostres interpretacions! No sabria dir-vos amb quina em quedo, Noves Flors m'encanta, Pere em quedo amb totes les que dius, onatge, em dones una bona continuació o resposta o... Elvira molt maca també, les llàgrimes també són necessàries i tendres!
ResponEliminaGràcies Fanal blau per les teves imatges... com a mínim inspiradores... i més coses.
Anton, sempre són salades, però no sempre són només salades!
Embolicat en el temps
ResponEliminatransparent als teus ulls
afalac i lloo
el teu geomètric dibuix.
Preguntant-te si puc mirar
el teu somriure nu
desvetllant un sí.
Sobre un joc de frisances.
Ser sospesat pels ulls de l'amor, ser la gota de l'amor.
ResponEliminaGràcies, Manel, com sempre un poema-comentari preciós.
ResponEliminaCesc, com m'alegro de veure't per aquí! Una abraçada.
Doncs que pugues emmirallar-te en ell molt de temps.
ResponEliminaPreciós.
Tan efímer i tan etern com la bellesa.
ResponEliminaSalu i Terra
Efímer, intens, bell...poesia!
ResponEliminaGràcies, Joana, Francesc, Joana... una abraçada i molt bona nit.
ResponElimina