dijous, 5 de novembre de 2009

Conte del Tibau (a canvi d'una foto)

Un conte a canvi d'una foto... trobo que és un bon negoci... i un conte adequat per a mi que potser el podré explicar i tot a les persones que tenen por... de tantes coses increïbles, com ara de caure i trencar-se. I obliden la vida i la realitat tal com és.

Un fragment:

"Una força redemptora captura l’home de vidre i el fa travessar la porta amb pas tímid. La barana no és lluny. S’hi agafa com un crit d’auxili s’agafa a la gola. Les escales no són altes, si es baixen una a una, un peu darrere l’altre, sense presses ni concessions al passat."

21 comentaris:

  1. Uhm... m'agrada aquest fragment. Molt!

    ResponElimina
  2. Bon fragment que per ser triat, no deu desdir ni fer desdir el cos principal del que discutim.
    Si tu creus que has fet bon negoci, l'altre no n'ha fet ?
    Dones prou valor al que fas que també et costa temps i energia?
    Parlaria jo d'un canvi?
    Potser és que et creus amateur en el que fas i l'altre el consideres professional?
    Sols son consideracions amigables...
    Que crec, senzillament, que el que fas té molt valor, al menys jo ho valoro així.
    Potser, l'humilitat ens acoltella?
    Bon dia. Anton.

    ResponElimina
  3. Alepsi, gràcies per venir! D'un bon conte sempre se'n pot treure un bon fragment.

    Anton, gràcies per les teves reflexions, realment amigables, o més que amigables: amb tendresa. Jo em considero aprenent en tot el que faig, potser tots en som d'aprenents de la vida. Per a mi el valor més gran és l'afecte i la dedicació... en aquest sentit crec que n'hi poso molt en les meves coses. Com el Tibau, com tu també. Segur que tens raó, Anton té prou valor tot el que fem. Gràcies, altre cop, per les teves paraules. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Unretall molt bonic, amb molta vida, màgic i esperançador final...

    ResponElimina
  5. moltes gràcies de nou, ets meravellosa, i el dibuix de la porta entreoberta, molt indicat.
    A mi m'encanta col.laborar amb tothom que puc de forma que tots dos hi sortim guanyant, d'una manera o altra, sobretot quan, a poc a poc, això és el camí cap a un afecte mutu. Com l'Anton, valoro molt les coses que tu fas.

    ResponElimina
  6. Zel, gràcies per venir... una abraçada.

    Jesús, ficar-me entre mig dels teus projectes amb els meus dibuixos ha estat en tot moment un plaer i veure circular aquest afecte mutu un premi ben compartit! Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Jo sempre camino amb por de caure! Bé, ho faig tot amb por de caure, o més ben dit amb por de fer-me mal! No suporto el dolor!!!

    El fragment és fantàstic! L'he llegit un parell de cops a poc a poc. Aquest Tibau és un artista!

    ResponElimina
  8. ai, pobre!! espero que no caigui i que no es trenqui!! :-))

    La veritat és que venen ganes de saber l'història sencera!! :-))

    ResponElimina
  9. Núr i Assumpta, el millor del conte, allò que fa pensar i aprendre és que aquesta por... que l'havia paralitzat del tot, tancat a casa, fins que troba aquesta força redemptora, li fa oblidar la realitat.

    I no, no cau, no cau, no!

    Em sap greu descobrir la història sencera ja que el Tibau l'envia a cadascú que li envia una foto. No voldria xafar la lectura a ningú, espero que no ho estigui fent, ja.

    ResponElimina
  10. Crec que Anton té raó. El món dels blocaires et deu que ens aglutines i ens animes a una bona colla.

    ResponElimina
  11. Sigui amb les baranes, o sigui amb les sortides, crec que ja no puc concebre un llibre o fragment sense un dibuix teu que l'acompanyi.
    Gràcies a tu Carme i com no, a en Jesús per aquesta complicitat de la que ens feu partíceps a tots nosaltres. Una sort deixar-nos compartir aquests tresor a tots plegats.
    Moltes Gràcies, Carme!!!
    ;)))

    ResponElimina
  12. M'agrada aquest petit fragment, m'agrada com ets i m'agrada com és en Jesús, i com que m'agradeu els dos... m'agradeu i punt. No sé ni si m'he explicat, però jo ja m'entenc... Un petó pels dos. Sou macos. Molt. Molt delicats...

    ResponElimina
  13. Aquest fragment diu molt del que ens pot passar a tots,
    sempre hi ha un dia que tenim por, por de fer un pas, i de trencar-nos, i de caure, i de baixar per tornar a pujar.

    El que m'agrada és la complicitat entre vosaltres dos.
    Felicitats ¡¡

    ResponElimina
  14. De vegades coses tant insiginificants com una barana, no ho estant.

    ResponElimina
  15. Noves Flors, em fa molta il·lusió això que em dius... molta. Gràcies maca.

    -assumpta- crec que és ja ua addicció això dels dibuixos! Però m'agrada compartir... molt! Gràcies!

    Mortadel·la, un petó en delicat per atu també. Gràcies pel que dius. M'alegro molt d'haver-te trobat també.

    Gràcies, Pep, sempre hi ha coses que fan por... però hem de guanyar nosaltres no pas la por.

    Striper, agafa't fort a la barana, doncs! :)

    ResponElimina
  16. Sempre màgica. Felicitata a tots dos. Tibau que no fàs cas al wizard, home!!! jajaj

    ResponElimina
  17. Bonic intercanvi! El fragment molt ben aconseguit. Fa ganes seguir llegint per saber com continua :)

    ResponElimina
  18. Molt maco el dibuix i suggerent el fragment!

    ResponElimina
  19. wizard, gràcies per la felicitació i per la visita!

    Caterina, és un conte ineressant.

    Gràcies, Elvira!

    ResponElimina
  20. Carme, ya veo que no hay nada que se te resista... esta puerta te ha quedado genial, y hasta he podido notar como el viento fresco sale por esa puerta entreabierta...

    ResponElimina
  21. Carme! Molt bonic el dibuix, sembla que puguis agafar el pom i traspassar a... qualsevol lloc.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari