Dibuix d'una foto de Fanal blau
Deien que un bacteri vivia entre les flors, els brots nous, les poncelletes a punt d'esclatar.
Res no durava, les flors es marcien, els minúsculs capolls s'obrien i les herbes creixien. En canvi ell perdurava.
No sortia a la foto.
Ningú el va veure mai, ningú va saber si existia.
Ni ell mateix ho sabia realment.
Pero tota l'altre vida voltava al voltant de la seva ignorada existència.
ResponEliminaPobret bacteri. El que no sap ningú és que ell és pràcticament immortal Si el deixen, creixerà i creixerà produint germanets, i sobreviurà moltes generacions de flors.
ResponEliminaSempre apareixen bacteris que destrueixen il.lusions.
ResponEliminaCal portar una pastilleta d'antibiòtics a la butxaca cada dia i lluitar perquè la vida segueixi.
Bon dia Carme.
Potser els pobres bacteris estan descontents de la seva vida...viure a costa de la no vida de l'altre..ha de ser trist...Un dibuix, com la foto, excel.lent!
ResponEliminasobrevivint xuclant la vida dels altres. esclar que no sap si existeix o viu, això no és vida.
ResponEliminamolt bo
un parasit, ojala tots els que ens envolten no es donessin compte que existeixen, potser aixi n'hi hauria menys
ResponEliminaHi he vist el bacteri amb cara de millet...
ResponEliminaNingú el veia i ell anava fent malifetes de les seves, fins que un dia va venir un auditor amb un microscopi i el va enxampar!
Ara sap positivament que existeix, i els altres també ho saben. Ara sí tem per la seva existència!!!
Perdona la conya Carme, però ho li he vist a ell.
Petons.
=)))
Osti! no sé que ha sortit posat a la última frase,semblo cert president i els seus embolics.
ResponEliminaM'agraden les teves microhistòries, Carme.
ResponEliminaQue saben els bacteris, pobres, de la vida i la mort dels altres!
Ells van a la seva i no veuen més enllà dels seus interessos
La veritat és que vaig escriure pensant en la insignificància, o la transcendència... o el reconeixement dels altres, que ens vegin i que no ens vegin, la nostra pròpia valoració que depen molt dels altre... tot això, però no vaig pensar en el fet del mal ni de les malaties, ni antobiòtics ni paràsits... però sempre hi ha altres lectures...
ResponEliminagràcies a tots!
siguin quines siguin les lectures, avui que els virus o els bacteris em deixen asseure'm davant de l'ordinador, vinc a donar-te les gràcies per les teves lectures dibuixades!
ResponEliminauna abraçada, carme!
Una abraçada, Fanal blau, que bé que els virus i bacteris t'hagin alliberat!
ResponEliminaPerò ell notava l'existència?
ResponEliminaOstres, quina pregunta genial!! :-)
ResponEliminaCesc, realment és una pregunta genial! Segur que només ell ens podria respondre, jo crec que en un moment o altre la devia notar, pe`ro a vegades no la notava...
ResponEliminaAssumpta... :) una abraçada.