A la Mercè no li agradaven ni les pelis ni els contes de terror, però era una blocaire de la secta més dura de la catosfera i no sabia com escapar-se de cap proposta que es plantejava a la xarxa. Hi havia un blog, el dels 365 contes que demanava contes de terror per a omplir tots els dies del mes de novembre.
Ho va provar. Li va sortir un conte que més o menys podia fer una miqueta de por, no gaire i el va enviar per participar. En entrar al blog 365 contes, cada dia, veia la calavera amb el seu somriure fred i estàtic i aquell gest amb el dit que li posava la pell de gallina. Però no era gaire impressionable i seguia entrant. Es volia convèncer que era només un dibuix, però de manera inexplicable ella hi veia la mort que la cridava... es veia desmillorada dia a dia i se li va ficar al cap que la mort actuava ara, a través de la xarxa. Mentre notava el seu desmillorament de salut, de color de pell, de força... va decidir fixar-se en els altres companys assidus al blog.
Es va adonar que els comentaris de la bajoqueta eren cada cop més curts, que en garbí començava els comentaris però semblava deixar-los inacabats, que en Mc-Abeu, deixava picades d'ullet ;) i somriures :) per no haver d’escriure tant. L'Elvira posava punts suspensius per no acabar les frases, la kweilan mostrava la seva figura al tren cada cop més ensorrada i decaiguda i la Carme començava a fallar algun dia.
En la primera setmana de novembre, els comentaris van anar disminuint fins que van desaparèixer del tot. El dia que es va quedar al llit, va saber que no se'n sortiria. Va posar un cop més el blog a la pantalla del portàtil, ja que la seva addicció no li permetia evitar-ho. El blog amb els posts programats, anava traient un nou conte de terror cada dia, però ja no hi havia ningú per llegir-los ni comentar-los. El dia 23 de novembre, el conte el va penjar la mort: va ocupar tot a la pàgina i va fer una riallada de triomf.
PD: que cap lector de 365 contes se'm molesti, ni els esmentats ni els no esmentats. Va ser una tria segons el criteri aleatori, de citar els que trobés en el moment d'escriure el conte, a l'últim post penjat. I hi eren els que hi eren...
Vinc de llegir el conte allà, ja he dit que em sembla una gran proposta per acabar, barrejant tot el que significa aquell blog. Molt bon relat.
ResponEliminaMolt bo i molt cert, la veritat es que ja començava a cansar el Novembre i això es reflectia en els comentaris, esperem que a partir d'ara es torni a animar una mica més.....necessitem alegries!!!!!!
ResponEliminaOpino el mateix que en Gabri. A veure si el desembre ens aporta un somriure (més vital)...
ResponElimina*Sànset*
je, je, je... molt bo!
ResponEliminareconec que darrerament no hi passo gaire sovint i menys deixar comentaris.
Ais, aquesta calavera... em feia cosa movent el dit!!! una, que és una bleda soleiada.
Vinc del 365, i tal com he dit, és la cirereta perfecta per a aquest terrorífic pastís!!!
ResponEliminaDe moment, encara hem pogut fer comentaris avui... demà serà un altre mes... o no?
M'ha encantat!!!
=)))
Una idea molt bona. El malson de qualsevol blog! ;) (poso la picada d'ullet i així m'estalvio omplir un parell de línies més)
ResponEliminaJa t'he comentat allà però t'ho repeteixo aquí: És molt i molt bo, un final perfecte per aquest mes de terror.
ResponEliminaGràcies altra vegada per citar-me entre els components d'aquesta secta dura ;-D
Molt boo Carme! a veure si fem el mes de l'amor, el mes de l'amistat...i ens oblidem del mes del terror...
ResponEliminaTens recursos per a tot. un bon final per el final del final. Et felicito.
ResponEliminaEntranyable... jo m'ho he pres amb humor i fins he somrigut que ja és bo. Anton.
Carai Carme per un moment he pensat que era la meva fotografia de carnet...
ResponEliminaUn conte interessant per la teva destresa.
Salut.
onatge
Vinc del 365 i he pensat que era un bon final.
ResponEliminaA sigut un bon mes, tot i la por.
Segur que els que venen també seran bons.
Caram Carme, molt original però a l'hora entenedor de la situació
ResponEliminaJo lo dels comentaris no se si deu ser per la crisis.
ResponEliminaRealment un relat breu i potent. Molt bo. Acollona i tot. Ei, Carme, apart de dibuixar, també escrius molt bé!
ResponEliminaCom tot a la vida hi ha alts i baixos, i potser el novembre no és el mes més brillant de tots. Esperem no contagiar-nos del terror d'aquest conte i sobretot endavant!
Gràcies, Xexu!
ResponEliminaGarbí, doncs apa! a veure si en fem uns quants de divertits!
Sanset, va que jo te n'aporto un ara mateix, que ja ens està fent falta, a tots i a mi la primera.
RITS, doncs ja veus el que m'ha inspirat a mi... realment antipàtica, la calavera!
Gràcies assumpta, crec que el perill ja ha passat! :)
SM, no estaràs afectat tu també?
Mc, crec que ets un dels adeptes més enganxats, je, je, je... gairebé com jo!
Elvira, això són bones propostes. Així m'agrada!
Anton, ja es tractava d'això, precisament, de somriure...
onatge, no em diràs que estàs tan prim! je, je, je... gràcies pel comentari
Pep, i tant que sí! Jo he fet molta conya amb la por, però en realitat no me'n fan gaire de por aquests contes... però bé s'havia de fe r una mica d'ambientillu!
Khalina, gràcies, una abraçada!
Striper, mira potser ara has trobat la bona explicació!
Gabriel, de fet jo vaig obrir el blog per escriure, això de dibuixar és un invent absolutament nou que no havia provat fins fa poc més d'un anys! Gràcies per dir-me que escric bé! Em fa més il·lusió que això dels dibuixos... perquè sé que no dibuixo bé i que tot just n'aprenc i no entenc el perquè de l'entusiasme general. Endavant!
Ai! quant he vist el títol del post m'ha fet un bot el cor...La Carme plega? he pensat. Després ja he vist de què anava la cosa :-). La veritat és que no hi passo molt sovint pels 365 contes. Trobo, però, que és una iniciativa genial i n'he fet difusió en altres blogs i a gent que conec que explica i escriu contes.
ResponEliminaFelicitats pel conte Carme! I el que tenen d'atractiu els teus dibuixos és la senzillesa i els colors, crec jo.
petons
Fa més por aquí gran jajajaja.
ResponEliminaPuc dir que això no s'acaba encara, i que queden moltes històries pendents de llegir, vos ho asseguro!
I gràcies de nou Carme per haver fet este conte tan especial per acabar el mes :)
Neeeeena! M'has donat un ensurt! Jo que m'ho crec tot! Em pensava que la Bajo plegava! Molt bé aquest conte! Me l'he cregut ):
ResponEliminaNeeeeena! M'has donat un ensurt! Jo que m'ho crec tot! Em pensava que la Bajo plegava! Molt bé aquest conte! Me l'he cregut ):
ResponEliminauf em pensava que era veritat i m'he espantat i no m'agraden els contes de por eh! però aquest m'ha agradat jeje
ResponEliminaEi, això només és un conte, eh? Què faríem sense la nostra Carmeta??? Quin ensurt!
ResponEliminaJo també he tingut un ensurt...No si val a fer por!!!!!
ResponEliminaEp, que jo també estic aquí, agafa el comentari.
ResponEliminaHuuum, què et podria dir...
Ah, sí!! que aquesta malcarada sempre ha de dir l'última paraula.
Sort que la xarxa blocaire està més VIVA que mai.
Fra Miquel, no plego, no! Al menys de moment. Gràcies pel teu comentari dels .
ResponEliminabajoqueta, ja sé que et queda molt a corda, a tu i a tots els teus col·laboradors! Gràcies per venir fins aquí!
Anna; és que anava de por... jo m'ho he agafat pel costat humorístic de la por. La bajo té corda llarga, afortunadament.
Cesc, a mi tampoc m'agraden... però m'hi he intentat esforçar, i n'he fet un parell.
No plego, no, Frannia! Gràcies per venir!
Joana, com que era per la bajoqueta ni se'm va acudir que pensaríeu que plegava jo...
Rafel, et veig, et veig... i el teu comentari també ha quedat. O sigui que em sembla que ja l'hem guanyada, de moment...
Hauré d'entrar jo també als 365 contes, mai no he estat allí i pel que sembla ha de ser un blog molt interessant
ResponEliminajo també hi hauré d'entrar... hi vaig?
ResponEliminahale hop!