INICI DE TARDOR
La tardor m’arriba de puntetes,
sense fer soroll, ben quietament
acollint encara móres i orenetes
i mantenint el rostre resplendent.
No marxa pas de sobte
aquella claror d’estiu,
ni l’aire ros i càlid,
tampoc les llargues hores.
No fugen entusiasmes,
només imperceptiblement
ens apropa els capvespres
difuminant colors plàcidament
i omplint-me els ulls de violetes.
Molt ben escrit, ens porta al cap una tardor tranquil·la que encara conserva les coses bones de finals d'estiu i, com sempre, ho il·lustres magníficament. :-)
ResponEliminaMcAbeu quina rapidesa, si encara estava retocant el post! Gràcies!
ResponEliminagràcies de nou per la teva pàrticipació
ResponEliminaEstàs ja a tall de mestra...El dibuixos son divins. En la segona fins hi veig construït en el collage de fulles una cara trista, de tardor, amb cerrell de cabell empès pel vent?
ResponEliminaI el poema... et llances dibuixant, també el panorama que et suggereix la tardor. I els ulls de violetes i el seu perfum que escampa per tot... , paisatge i persona. Ja et dic ho he trobat diví.../ La primera entre fulles i ramis i brnquillos penetra la llum que dona uns reflexes impensats que es puguin treure en una foto. Et felicito. Anton.
Una participació sublim.
ResponEliminaAmb aquest dibuix i quest poema m'endissat en l'esperit mes bonic de la tardor.
ResponEliminaEstà tan ben explicat aquest principi de tardor... és tan bonica aquella sensació encara càlida però no "calorosa", dies llargs i claror, però quan els colors comencen a demostrar que l'estiu ha dit adéu.
ResponEliminaOstres... M'ha agradat moltíssim!!
I què dir del dibuix? És magnífic!! :-))
Molt ben escrit i ben trobat, tot i que diria que la claror d'estiu i l'aire ros i càlid ja s'han fugat definitivament!!! ;)
ResponEliminacarai!! la tardor inspira uns poemes ben bonics!!
ResponEliminadespren molta pau!
Matrícula d'honor!
ResponEliminaEls colors ens aturdeixen i ens omplen de sensacions!
Molt suggeridors i plens d'esperança aquest versos de tardor. M'han agradat moolt!
ResponEliminaTímidament, de puntetes, però inexorablement, de nou arriba. I els cels, sobretot enguany, han estat esplèndits! Quina raó tens!
ResponEliminaDe puntetes entro jo per a dir-te que em trec el barret!!!
ResponEliminaCHAPEAU!
Pel poema i pel dibuix.
GENIAAALS!!!
Sense paraules...
ResponElimina