Foto de Barbollaire
Fulles caigudes,
l'herba llueix al sol
i l'ombra avança.
Paraigües d'ombra
encalcen fulles tristes.
L'herba es refreda.
La fullaraca
catifa als seus passos
desperta el silenciós carrer
fulles de til•lers amb el teu nom
adormides al racó de la plaçeta
avança la seva ombra errant
contemplant el mar encès en la seva primera llum
les fulles caigudes
delaten les seves passes sobre la catifa.
rebaixes ha dit...
Paraigües d'ombra
encalcen fulles tristes.
L'herba es refreda.
La fullaraca
catifa als seus passos
desperta el silenciós carrer
fulles de til•lers amb el teu nom
adormides al racó de la plaçeta
avança la seva ombra errant
contemplant el mar encès en la seva primera llum
les fulles caigudes
delaten les seves passes sobre la catifa.
Fulles, lletres fugisseres
en busca d'altres vents,
han oblidat seus pares
complint cercle seu.
S'uniran en paraula,
diran seus verds record,
s'extasiaran a besades
en busca de nous amors.
Volaran per el terme
lliures per nou a joc
en busca d'altres vents,
han oblidat seus pares
complint cercle seu.
S'uniran en paraula,
diran seus verds record,
s'extasiaran a besades
en busca de nous amors.
Volaran per el terme
lliures per nou a joc
Fulles pintades
ignoren el gris del cel
imnejant la vida.
ignoren el gris del cel
imnejant la vida.
fanal blau ha dit...
Fulles i ventots
arran de terra humida
per retrobar-se.
arran de terra humida
per retrobar-se.
i l'hivern se'ns tira damunt. Deliciosos moments.
ResponEliminaSalut i Terra
Paraigües d'ombra
ResponEliminaencalcen fulles tristes.
L'herba es refreda.
La fullaraca
ResponEliminacatifa als seus passos
desperta el silenciós carrer
fulles de til•lers amb el teu nom
adormides al racó de la plaçeta
avança la seva ombra errant
contemplant el mar encès en la seva primera llum
les fulles caigudes
delaten les seves passes sobre la catifa.
Hi té poc, o fins i tot, res, a veure..., però des de fora de la teva entrada, sense llegir només que el títol: "Fulles damunt de l'herba", m'ha sortit de dir en veu alta "illes dins d'un riu" (ja saps..., d'aquella versió de'n Tomeu Penya de la cançó dels BeeGees)
ResponEliminaPotser serà que, depenent del temps..., de l'ànim..., de les circumstàncies que ens envolten, o de molts altres factors..., de vegades em sento com un illa dins d'un riu o com fulla sobre l'herba, o com altres coses que potser ara tampoc no venen al cas.
Però només et volia dir que, a cops, en les imatges que fas o en les paraules amb les que les enllaces, més que fer d'espectadora, em passa que m'hi trobo a dintre...
Ai..., no sé si ho explico prou bé..., estic una mica "rareta" darrerament ._·
Un petó molt gran, Carme.
Catifa de temporada.
ResponEliminala tardor en la seva plenitud!
ResponEliminauns poemes molt bonics!
Dormisquegen les fulles fins l'alba
ResponEliminai somriuen amb el sol tardorenc: grocs i marrons!
Els til.lers del carrer Nou
ResponEliminaperdent les fulles
i els ocells...
Bona tarda Carme.
Fulles, lletres fugisseres
ResponEliminaen busca d'altres vents,
han oblidat seus pares
complint cercle seu.
S'uniran en paraula,
diran seus verds record,
s'extasiaran a besades
en busca de nous amors.
Volaran per el terme
lliures per nou ajoc
..............Anton.
Quina catifa més bonica! Jo he optat per estirar-m'hi...
ResponEliminaQue maco tot plegat, i que ben posat, i que dolcet.... m'encanta llegir-vos, gràcies Carme, un dibuis excel·lent un dia més :)
ResponEliminaFulles pintades
ResponEliminaignoren el gris del cel
imnejant la vida.
En sabeu molt d'escriure. Has fet bé de posar aquest post, és bonic. Ja m'imaginava que era paint o photoshop. Quan es pinta a pinzell, és quasi impossible fer-ho tant igual de tons, que no sigui amb pintura acrílica per parets. Altres sabran més sobre aixó. Gràcies per el teu comentari.
ResponEliminaFulles i ventots
ResponEliminaarran de terra humida
per retrobar-se.
Fulles sobre l'herba, catifa cruixent sota els nostres peus que ens acompanya cap a l'hivern.
ResponEliminaQuè maques són les fulles damunt l'herba! Se'n poden trobar de totes les tonalitats i, barrejades sobre el verd tendre, són un autèntic regal :-)
ResponEliminaLes fulles cauen. Ha sortit la vida!!
ResponEliminaDeliciosos moments dibuixats, Francesc, una mica de mentida.
ResponEliminaNoves Flors, Manel, us pujo cap al post.
Trini, doncs jo em sembla que t'entenc molt bé. A mi, quan em trobo en les imatges o en les paraules d'un altre, me'n ve una il·lusió especial, per la coincidència, per la comunicació, per l'entesa. M'agrada que m'ho expliquis. Bona nit bonica!
Striper, bonica, oi?
Rits, gràcies, maca.
Joana, ara que vaig contestant m'adono que les teves paraules també són un poema! El pujo encara que sigui fora de l'ordre d'arribada.
Espero que no es quedin massa tristos, Pere!
Anton, poema cap amunt també.
Estira't, Anna i jo al teu costat!
Cris, gràcies m'alegro que t'agradin
Lliri blanc, també m'enduc el teu poema.
M Antònia, gràcies maca!
Fanal blau, la llista de poemes augmenta una mica més...
Garbí, Assumpta, wizard, gràcies pels vostres comentaris i molt bona nit a tots.