dissabte, 7 de novembre de 2009

Fulles damunt de l'herba


Foto de Barbollaire
Fulles caigudes,
l'herba llueix al sol
i l'ombra avança.

Paraigües d'ombra
encalcen fulles tristes.
L'herba es refreda.



La fullaraca
catifa als seus passos
desperta el silenciós carrer
fulles de til•lers amb el teu nom
adormides al racó de la plaçeta
avança la seva ombra errant
contemplant el mar encès en la seva primera llum
les fulles caigudes
delaten les seves passes sobre la catifa.








 rebaixes ha dit...




Fulles, lletres fugisseres
en busca d'altres vents,
han oblidat seus pares
complint cercle seu.
S'uniran en paraula,
diran seus verds record,
s'extasiaran a besades
en busca de nous amors.
Volaran per el terme
lliures per nou a joc

Lliri blanc ha dit...




Fulles pintades
ignoren el gris del cel
imnejant la vida.



fanal blau ha dit...

Fulles i ventots
arran de terra humida
per retrobar-se.






18 comentaris:

  1. i l'hivern se'ns tira damunt. Deliciosos moments.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Paraigües d'ombra
    encalcen fulles tristes.
    L'herba es refreda.

    ResponElimina
  3. La fullaraca
    catifa als seus passos
    desperta el silenciós carrer
    fulles de til•lers amb el teu nom
    adormides al racó de la plaçeta
    avança la seva ombra errant
    contemplant el mar encès en la seva primera llum
    les fulles caigudes
    delaten les seves passes sobre la catifa.

    ResponElimina
  4. Hi té poc, o fins i tot, res, a veure..., però des de fora de la teva entrada, sense llegir només que el títol: "Fulles damunt de l'herba", m'ha sortit de dir en veu alta "illes dins d'un riu" (ja saps..., d'aquella versió de'n Tomeu Penya de la cançó dels BeeGees)
    Potser serà que, depenent del temps..., de l'ànim..., de les circumstàncies que ens envolten, o de molts altres factors..., de vegades em sento com un illa dins d'un riu o com fulla sobre l'herba, o com altres coses que potser ara tampoc no venen al cas.

    Però només et volia dir que, a cops, en les imatges que fas o en les paraules amb les que les enllaces, més que fer d'espectadora, em passa que m'hi trobo a dintre...

    Ai..., no sé si ho explico prou bé..., estic una mica "rareta" darrerament ._·

    Un petó molt gran, Carme.

    ResponElimina
  5. la tardor en la seva plenitud!
    uns poemes molt bonics!

    ResponElimina
  6. Dormisquegen les fulles fins l'alba
    i somriuen amb el sol tardorenc: grocs i marrons!

    ResponElimina
  7. Els til.lers del carrer Nou
    perdent les fulles
    i els ocells...

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  8. Fulles, lletres fugisseres
    en busca d'altres vents,
    han oblidat seus pares
    complint cercle seu.
    S'uniran en paraula,
    diran seus verds record,
    s'extasiaran a besades
    en busca de nous amors.
    Volaran per el terme
    lliures per nou ajoc
    ..............Anton.

    ResponElimina
  9. Quina catifa més bonica! Jo he optat per estirar-m'hi...

    ResponElimina
  10. Que maco tot plegat, i que ben posat, i que dolcet.... m'encanta llegir-vos, gràcies Carme, un dibuis excel·lent un dia més :)

    ResponElimina
  11. Fulles pintades
    ignoren el gris del cel
    imnejant la vida.

    ResponElimina
  12. En sabeu molt d'escriure. Has fet bé de posar aquest post, és bonic. Ja m'imaginava que era paint o photoshop. Quan es pinta a pinzell, és quasi impossible fer-ho tant igual de tons, que no sigui amb pintura acrílica per parets. Altres sabran més sobre aixó. Gràcies per el teu comentari.

    ResponElimina
  13. Fulles i ventots
    arran de terra humida
    per retrobar-se.

    ResponElimina
  14. Fulles sobre l'herba, catifa cruixent sota els nostres peus que ens acompanya cap a l'hivern.

    ResponElimina
  15. Què maques són les fulles damunt l'herba! Se'n poden trobar de totes les tonalitats i, barrejades sobre el verd tendre, són un autèntic regal :-)

    ResponElimina
  16. Les fulles cauen. Ha sortit la vida!!

    ResponElimina
  17. Deliciosos moments dibuixats, Francesc, una mica de mentida.

    Noves Flors, Manel, us pujo cap al post.

    Trini, doncs jo em sembla que t'entenc molt bé. A mi, quan em trobo en les imatges o en les paraules d'un altre, me'n ve una il·lusió especial, per la coincidència, per la comunicació, per l'entesa. M'agrada que m'ho expliquis. Bona nit bonica!

    Striper, bonica, oi?

    Rits, gràcies, maca.

    Joana, ara que vaig contestant m'adono que les teves paraules també són un poema! El pujo encara que sigui fora de l'ordre d'arribada.

    Espero que no es quedin massa tristos, Pere!

    Anton, poema cap amunt també.

    Estira't, Anna i jo al teu costat!

    Cris, gràcies m'alegro que t'agradin

    Lliri blanc, també m'enduc el teu poema.

    M Antònia, gràcies maca!

    Fanal blau, la llista de poemes augmenta una mica més...

    Garbí, Assumpta, wizard, gràcies pels vostres comentaris i molt bona nit a tots.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari