Com una fulla
que es creu un cigne
damunt de l'herba
com si fos mar
entre il·lusions mig rebregades
nedo la vida
somric un somni
m'estiro al camp.
Mirades netes
per estimar.
Mirades netes
per estimar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Si te n'he llegits de bonics, aquest poema el trobo molt i molt especial. És bell, desestressant i molt esperançador, moltes gràcies Carme per embellirme el dia.
ResponEliminaQuin poema, Carme... M'has deixat bocabadada. Encomana una calma!
ResponEliminaGràcies, és bellísim.
Mirades netes per estimar....sense barreres de por, al desengany
ResponEliminaMirades netes per estimar,Genial!!!!!
ResponEliminaPreciòs!
ResponElimina;-D
De vegades som com una fulla, se'ns emporta el vent, altres caiem a terra..., perdem la branca del nostre arbre, i quan protegim el fruit, o donem ombra a qui li cal...
ResponEliminaMentre tinguem fulles hi hauran arbres...
Una abraçada.
onatge
Buuufffff!!!!
ResponEliminagràcies un cop més dolcíssima...
és una passada!
Em supera de llarg!
no tinc paraules...
un petó dolcíssim, nina..
:¬)********
com una fulla,
ResponEliminamolt maco.
Gràcies, Cèlia, a vegades els dies s'espatllen o s'embelleixen per coses ben petites, crec que llegint-nos sempre acostumem a embellir-los. Un petó bonica.
ResponEliminaAnna, gràcies, la calma ens fa molta falta, a mi la primera, miro de sembrar-ne encara que sigui només per a consum propi i dels amics. :) Petonets
Exacte, garbí, l'has clavada, sense por! Una abraçada .
Gràcies, Striper!
Eli, una abraçada.
Sí, onatge, a vegades som com una fulla, a vegades no voldríem ser-ho i a vegades es bo de deixar-se anar una mica. Una abraçada.
Barbollaire, una fulla-cigne és molt suggeridora, em va agradar caçar-la al vol. Gràcies per la foto, petonets per a tu també.
estrip, gràcies!
Ser fulla i creure's cigne: genial.
ResponEliminaSalut i Terra
Doncs fa cosa d'un parell d'anys, no se sap com, van aparéixer un parell de cignes a la badia, i era molt estrany veure que hi eren, dins la mar i tan bé, i la gent els portava menjar i tot... Se m'havia oblidat. No sé com degué acabar la cosa...
ResponEliminaAquí
ResponEliminaen les meves nits,
en la meva solitud
escollida en les hores trenqui-les
vaig envoltar la teva efígie,
la teva estampa
entre somnis i il•lusions.
Mirades netes,
fulles que llisquen
sota la corrent en arrugues
arrissades pel vent riu avall
com la transparent full d’uns llavis.
Entre el canyar de les meves mans
guardo el petó translúcid
pestanyes de veus murmuren meu coll
robant olors primaverals.
La fulla damunt l'herba com cigne al mar... és una imatge preciosa!!
ResponEliminaNedem la vida! I, sobre tot, no ens oblidem mai de somriure... :-))
Francesc, a vegades hi ha imatges que et cauen bé sense saber perquè. Una fulla que aixeca el coll com un cigne... acaba suggerint alguna cosa més.
ResponEliminaNoves Flors, no sap com m'alegra el teu comentari, ja que tot i que pensava que els cignes no estan al mar, no podia evitar de posar-ho així en el poema. Bé doncs sempre hi ha algun cigne singular que va a nedar pel mar... doncs aquests! :)
Manel gràcies un cop més pel poema, qui va escriure que la tardor era la primavera de l'hivern?
Assumpta, un gran somriure per a tu, bonica!
Jo sóc de les que m'encanto i em quedo badant llegint tanta bellesa...
ResponEliminaQuè bonic!Avui t'has superat amb aquests versos!
ResponEliminaNedar en lloc de caure. Ens has donat un bon moment de la teva col·lecció.
ResponEliminaBona tardor.
Gràcies, Zel, un petó.
ResponEliminakweilan, m'alegro que t'agradin.
Rafel, caure? realment si he de triar sempre és millor nedar... gràcies, bona tardor, doncs!
Les il·lusions mig rebregades
ResponEliminaen el pit resen confiades
de son esperat destí
I es miren il·lusionades
han aconseguit noves mirades
que ompliran d'estima el pit.
...........Anton.
Un cant a la vida!!...Tot i tenir unes il.lusions mig rebregades, sentir la pau i la llibertat de "nedar la vida com una fulla sobre el mar" i "estirar-se al camp" i"somriure amb els somnis" i "estimar"...No es pot demanar més!!
ResponEliminaJa veig que ho vas veure clar, que la meva imatge et quedaria molt bé a la capçalera del teu blog.Sembla que l'hagués fet a mida, perque entonés amb els teus colors.Em fa molta ilusió veure-la aquí.Gràcies per escollir-la.
Una abraçada molt forta
Anton, moltes gràcies! Les teves paraules són plenes d'esperança i de futur.
ResponEliminaMontse, ja veus, eh? jo també trobo que queda fantàstica! Gràcies per deixar-me-la. Una abraçada.
Per variar, estic d'acord amb la Cèlia i també amb Striper: Mirades netes per estimar. És tot un poema preciós, i el final es increíblement tendre. Petons.
ResponEliminaCom una fulla estimo el terra al que caic...
ResponElimina