dijous, 26 de novembre del 2009

Geranis




Ja  cau la tarda,
un fanal il·lumina
els vells geranis.

23 comentaris:

  1. vells, i bells geranis, afegiria...

    Coi! Sóc el primer!

    bon dia, nina!
    Un petó dolcíssim
    :¬)***

    ResponElimina
  2. Els geranis són la meva flor preferida!!! :D En tinc dues torretes a casa, però sembla que hi ha una plaga d'un tipus de papallona que es fica dins les tiges de la planta i les mata... Ja en vaig haver de llençar dues, així que espero que amb aquestes dues no em passi! :S És que no vull haver de posar-hi pesticida o mandangues d'aquestes!

    El teu dibuix m'ha portat el record de l'olor dels geranis! :D Que tinguis un dia preciós!

    ResponElimina
  3. Per matar la papallona del gerani: una gota rentavaixelles en un sprai d'aigua i ruixar les plantes.
    Si estan malament podarlas al máxim i tornen a brotar les fulles.

    Bon dia.

    ResponElimina
  4. Els geranis són una d'aquelles plantes que saben omplir de vida un balcó.

    La meva àvia sempre diu que per matar aquestes bèsties convé plantar alls a les torretes on hi ha els geranis.

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Per què no intentes fer-ho amb un pinzell?. Tens enquadraments perfectes. La fotografia de l'encapçalament és molt bonica. Felicitats, ets molt artista.

    ResponElimina
  6. L'aroma dels geranis és de les olors que tinc més enregistrades a la memòria.
    Que bonic t'ha quedat aquest dibuix, dibuixadora de llums!

    una abraçada!

    ResponElimina
  7. Bon dia, poeta, ets el primer i ben matiner! Gràcies per ser-hi, petonets!

    Núr, jo havia tingut la barana plena de geranis, potser deu o dotze torratxes... ara només me'n queda un i encara està afectat també... quina llauna!

    Pere, ho haurem de provar, doncs!

    sanset, una altra bona recepta! ja va bé de tenir-ne de recanvi. Gràcies!

    Mª Antònia, ja m'agradaria ser tan artista com tu! Els enfocs gairebé mai no són meus... molts són de les fotos que utilitzo de model. No sé si m'atreviré a agafar els pinzells de moment, estic aprenent. Gràcies pels ànims.

    Fanal blau, no és que sigui molt bona olor, però és potent, de les que queden. :)

    ResponElimina
  8. Ara les tardes cauen massa aviat. sort tenim de la lluna que ens posa aquell toc romantic al vespre

    ResponElimina
  9. Els geranis tenen una olor tan especial... m'agraden molt tot i la seua senzillesa.

    ResponElimina
  10. També en són una enamorada, tinc records d'infantesa plena de geranis i sol, al sud de la península...

    ResponElimina
  11. Senzills, humils... i tan preciosos com són...

    ResponElimina
  12. En balconada
    sotja la flor,
    bell estorada
    amb dolç conhort.
    El roig dels llavis
    el verd vestit,
    marró, sabata
    esperant nit.
    Cofoia noia
    busques marit...?
    Clama ta joia...!!
    L'amor ton pit...!!
    Surt a vesprada
    guaita el fanal
    - far i arribada -
    vingui estimant...
    Arriba l'aire
    tot mig jugant
    fulles enlaire
    flors perfumant
    Fes-li besades
    enamorades
    gerani amant.
    ...........Anton
    He arribat cansat de tot el dia i he trobat això i sense mirar, escric i et robo el dibuix...
    El fanal em farà llum
    i la flor el seu perfum.
    Els porto a casa corrent
    No tinc res, ves quin remei.

    ResponElimina
  13. Geranis amb la seva olor tosca i de tants colors.

    ResponElimina
  14. Sempre m'han agradat els geranis, per l'esclat de color que es veu als balcons. El text i el dibuix, com sempre...preciosos!

    ResponElimina
  15. Mon, tens raó, cada moment té el seu encant!

    Noves flors, especial és la paraula, ni bona ni dolenta, especial, de geranis, què vols?

    Els geranis del sud, Cèlia, més esplendorosos que els d'aquí!

    Sí que són bonics, Assumpta!

    Anton, això és un luxe! avui no et pujo al post, perquè ja el tens tu al teu. M'ha fet il·lusió!

    Gràcies, Striper

    Gràcies, kweilan.

    ResponElimina
  16. quin color tan maco que fan els geranis al balcó!
    alegren molt la casa!!!

    ResponElimina
  17. Llàstima que cada tarda quan cau no tingui un fanal que la il·lumini i uns geranis vells que la culminin.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  18. Cesc, m'alegro que t'agradi! Bona nit maco!

    onatge, qui sap si ja ho té, això cada tarda ... que s'acaba i no ho sabem veure.

    ResponElimina
  19. Allí l'acompanyen
    gesmilers curulls de flors
    cantant pel jardí.

    ResponElimina
  20. Ma mare és una enamorada dels geranis. I avui que no puc passar a veure-la per feina, el teu escrit m'ha fet pensar en lo dolça que és i que sempre ha sigut.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari