Ja cau la tarda,
un fanal il·lumina
els vells geranis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
vells, i bells geranis, afegiria...
ResponEliminaCoi! Sóc el primer!
bon dia, nina!
Un petó dolcíssim
:¬)***
Els geranis són la meva flor preferida!!! :D En tinc dues torretes a casa, però sembla que hi ha una plaga d'un tipus de papallona que es fica dins les tiges de la planta i les mata... Ja en vaig haver de llençar dues, així que espero que amb aquestes dues no em passi! :S És que no vull haver de posar-hi pesticida o mandangues d'aquestes!
ResponEliminaEl teu dibuix m'ha portat el record de l'olor dels geranis! :D Que tinguis un dia preciós!
Per matar la papallona del gerani: una gota rentavaixelles en un sprai d'aigua i ruixar les plantes.
ResponEliminaSi estan malament podarlas al máxim i tornen a brotar les fulles.
Bon dia.
Els geranis són una d'aquelles plantes que saben omplir de vida un balcó.
ResponEliminaLa meva àvia sempre diu que per matar aquestes bèsties convé plantar alls a les torretes on hi ha els geranis.
*Sànset*
Per què no intentes fer-ho amb un pinzell?. Tens enquadraments perfectes. La fotografia de l'encapçalament és molt bonica. Felicitats, ets molt artista.
ResponEliminaL'aroma dels geranis és de les olors que tinc més enregistrades a la memòria.
ResponEliminaQue bonic t'ha quedat aquest dibuix, dibuixadora de llums!
una abraçada!
Bon dia, poeta, ets el primer i ben matiner! Gràcies per ser-hi, petonets!
ResponEliminaNúr, jo havia tingut la barana plena de geranis, potser deu o dotze torratxes... ara només me'n queda un i encara està afectat també... quina llauna!
Pere, ho haurem de provar, doncs!
sanset, una altra bona recepta! ja va bé de tenir-ne de recanvi. Gràcies!
Mª Antònia, ja m'agradaria ser tan artista com tu! Els enfocs gairebé mai no són meus... molts són de les fotos que utilitzo de model. No sé si m'atreviré a agafar els pinzells de moment, estic aprenent. Gràcies pels ànims.
Fanal blau, no és que sigui molt bona olor, però és potent, de les que queden. :)
Ara les tardes cauen massa aviat. sort tenim de la lluna que ens posa aquell toc romantic al vespre
ResponEliminaEls geranis tenen una olor tan especial... m'agraden molt tot i la seua senzillesa.
ResponEliminaTambé en són una enamorada, tinc records d'infantesa plena de geranis i sol, al sud de la península...
ResponEliminaSenzills, humils... i tan preciosos com són...
ResponEliminaEn balconada
ResponEliminasotja la flor,
bell estorada
amb dolç conhort.
El roig dels llavis
el verd vestit,
marró, sabata
esperant nit.
Cofoia noia
busques marit...?
Clama ta joia...!!
L'amor ton pit...!!
Surt a vesprada
guaita el fanal
- far i arribada -
vingui estimant...
Arriba l'aire
tot mig jugant
fulles enlaire
flors perfumant
Fes-li besades
enamorades
gerani amant.
...........Anton
He arribat cansat de tot el dia i he trobat això i sense mirar, escric i et robo el dibuix...
El fanal em farà llum
i la flor el seu perfum.
Els porto a casa corrent
No tinc res, ves quin remei.
Geranis amb la seva olor tosca i de tants colors.
ResponEliminaSempre m'han agradat els geranis, per l'esclat de color que es veu als balcons. El text i el dibuix, com sempre...preciosos!
ResponEliminaMon, tens raó, cada moment té el seu encant!
ResponEliminaNoves flors, especial és la paraula, ni bona ni dolenta, especial, de geranis, què vols?
Els geranis del sud, Cèlia, més esplendorosos que els d'aquí!
Sí que són bonics, Assumpta!
Anton, això és un luxe! avui no et pujo al post, perquè ja el tens tu al teu. M'ha fet il·lusió!
Gràcies, Striper
Gràcies, kweilan.
quin color tan maco que fan els geranis al balcó!
ResponEliminaalegren molt la casa!!!
Sí realment són molt alegres!
ResponEliminam'agrada :)
ResponEliminaLlàstima que cada tarda quan cau no tingui un fanal que la il·lumini i uns geranis vells que la culminin.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Cesc, m'alegro que t'agradi! Bona nit maco!
ResponEliminaonatge, qui sap si ja ho té, això cada tarda ... que s'acaba i no ho sabem veure.
Allí l'acompanyen
ResponEliminagesmilers curulls de flors
cantant pel jardí.
Ma mare és una enamorada dels geranis. I avui que no puc passar a veure-la per feina, el teu escrit m'ha fet pensar en lo dolça que és i que sempre ha sigut.
ResponEliminaMolt bonic! M'agrada!
ResponElimina