dimecres, 25 de novembre de 2009

Blocs de Tankas I


Hi ha  molts  noms  de bloc  que em semblen ben poètics.  
Inauguro  una  sèrie  nova...  una tanka  per  cada  títol de bloc  que  me la inspiri...

Esquitx de dia
a la llum d'un fanalet
gronxo mirades.
El capvespre avança
i els  estornells  ja tornen.

27 comentaris:

  1. Després del capvespre,
    tot retorna, el silenci
    avança a la llum d'un fanalet
    i tot esdevé una col·lecció
    de moments...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. Caram, això si que em resulta curiós. Mira, és una iniciativa molt simpàtica, trobo.

    ResponElimina
  3. Sempre acabas demostran que ets tota una poetessa.

    ResponElimina
  4. coi de carme..
    incansable!!
    petons maca.

    ResponElimina
  5. quin regalet més bonic em trobo aquest matí!!! :) Gràcies, Carme!
    Feliç dia!

    ResponElimina
  6. Felicitats per l'enginy....ets un crack

    ResponElimina
  7. Curiosa i original iniciativa. No deixes mai de sorprendre'ns!

    M'agrada gronxar-me al compàs d'aquesta mirada...

    Petons.
    ;)

    ResponElimina
  8. Un detall preciós, Carme! D'on treus aquestes grans idees! A mi sempre m'ha faltat inspiració... ains...

    ResponElimina
  9. Tens una imaginació fantàstica!! :-))

    El Tanka és molt maco i el dibuix també! Tens ànima d'artista! :-)

    ResponElimina
  10. Tota una artistassa Carme! Jo no diferencio gaire bé un haku d'una tanka...em semble que és el nombre de versos?

    ResponElimina
  11. si es que no pots negar que tens ànima d'ARTISTA.... felicitats, bona feina i com sempre un dibuix preciós i unes "paraules" estupendes! Petons Carme :)

    ResponElimina
  12. El capvespre avança sembla fet per mi m'agrada això de la tanka :) uee

    ResponElimina
  13. Són uns dibuixos encisadors.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  14. Quina idea més genial que has tingut!

    ResponElimina
  15. Molt bona idea i molt ben reflectit el moment màgic del capvespre.

    ResponElimina
  16. Pujar la tanca
    és qüestió de peus lleugers.
    Assegura el pas.
    la relliscada fàcil
    pot colar-te el cul calent.
    .....................Anton.
    Gràcies, Carme. La teva iniciativa, molt lloable, m'ha esperonat a escriure, crec, la primera d'aquestes composicions...Mai ho havia fet abans.

    ResponElimina
  17. Carme, ets d'enveja, però molt sana! Quines bones idees poètiques i generoses! Una tanka maquíssima!

    ResponElimina
  18. molt bona proposta! t'ha quedat una tanka molt bonica!

    ResponElimina
  19. Que bé! Si que hi ha títols de blogs que són genials!

    ResponElimina
  20. No puc deixar de pensar el la lluna del teu ultim post...
    Meravellosa.

    ResponElimina
  21. Onatge, una abraçada, gràcies.

    Xexu, curiós... potser si... a mi m'han semblat natural, perquè se m'ha acudit a mi, suposo.

    Gràcies, Striper!

    Petons, sargantana.

    De res, fanal blau. :)

    Garbí, gràcies per les teves paraules.

    Doncs, gronxa't, -assumpta-... petons maca.

    Núr, tot són temporades, a mi també me'n falta ben sovint, no et pensis...

    Gràcies Assumpta!

    Elvira, comptant fins la última síl·laba tònica, un haikú és de tres versos de 4-6-4, que poden ser 5-7-5 si acaben en síl·laba àtona.

    Un o una tanka (que no sé com s'ha de dir) són 5 versos:
    4-6-4-6-6 o 5-7-5-7-7 respectivament. A més a més diuen que els haikús han de ser descriptius i simples, sense metàfores i sense que s'hi reflecteixi el poeta, però jo a vegades ho respecto i a vegades no. I la veritat no sé si amb les tankas és el mateix o són més lliures en el contingut. No ho he llegit enlloc. Tampoc m'hi he capficat ja que jo sempre sóc poc ortodoxa amb les coses aquestes.

    Gràcies kweilan!

    Gràcies, també, Cris!

    cesc, el capvespre sempre és ben suggeridor, oi?

    M'alegro que t'agradi Francesc!

    Anna, doncs si la idea us agrada la continuaré!

    Rafel, no sé si sabré trobar la teva... eh? la trobo una mica difícil... :)

    Anton, tot és començar, ara ja ho has provat a veure si t'enganxa com a mi, que ho vaig provar fa ans un cop i me'n van sortir una pila de tirada llarga, al blog antic... Gràcies, Anton... tant poètic que ets tu i el nom del teu blog... no gaire. com ho faré?

    Gràcies, Cèlia per celebrar la idea.

    Gràcies rits!

    Mireia, oi que si? Jo també ho penso!

    Eva, doncs a la teva disposició, la lluna, sempre que vulguis...

    Merike, gràcies? de res... :)
    Una abraçada.

    ResponElimina
  22. És una idea meravellossa. Endavannnttt! Segur que surt fantabulosament bé.

    ResponElimina
  23. Una taverna encantada també pot ser bastant poètica oi? ;)

    ResponElimina
  24. Trobo que és una molt bona iniciativa!
    ànims!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari