Inauguro una sèrie nova... una tanka per cada títol de bloc que me la inspiri...
Esquitx de dia
a la llum d'un fanalet
gronxo mirades.
El capvespre avança
i els estornells ja tornen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Després del capvespre,
ResponEliminatot retorna, el silenci
avança a la llum d'un fanalet
i tot esdevé una col·lecció
de moments...
Una abraçada.
onatge
Caram, això si que em resulta curiós. Mira, és una iniciativa molt simpàtica, trobo.
ResponEliminaSempre acabas demostran que ets tota una poetessa.
ResponEliminacoi de carme..
ResponEliminaincansable!!
petons maca.
quin regalet més bonic em trobo aquest matí!!! :) Gràcies, Carme!
ResponEliminaFeliç dia!
Felicitats per l'enginy....ets un crack
ResponEliminaCuriosa i original iniciativa. No deixes mai de sorprendre'ns!
ResponEliminaM'agrada gronxar-me al compàs d'aquesta mirada...
Petons.
;)
Un detall preciós, Carme! D'on treus aquestes grans idees! A mi sempre m'ha faltat inspiració... ains...
ResponEliminaTens una imaginació fantàstica!! :-))
ResponEliminaEl Tanka és molt maco i el dibuix també! Tens ànima d'artista! :-)
Tota una artistassa Carme! Jo no diferencio gaire bé un haku d'una tanka...em semble que és el nombre de versos?
ResponEliminaOstres volia dir haiku ( errades)
ResponEliminaMolt bona idea!!
ResponEliminasi es que no pots negar que tens ànima d'ARTISTA.... felicitats, bona feina i com sempre un dibuix preciós i unes "paraules" estupendes! Petons Carme :)
ResponEliminaEl capvespre avança sembla fet per mi m'agrada això de la tanka :) uee
ResponEliminaSón uns dibuixos encisadors.
ResponEliminaSalut i Terra
Quina idea més genial que has tingut!
ResponEliminaMolt bona idea i molt ben reflectit el moment màgic del capvespre.
ResponEliminaPujar la tanca
ResponEliminaés qüestió de peus lleugers.
Assegura el pas.
la relliscada fàcil
pot colar-te el cul calent.
.....................Anton.
Gràcies, Carme. La teva iniciativa, molt lloable, m'ha esperonat a escriure, crec, la primera d'aquestes composicions...Mai ho havia fet abans.
Carme, ets d'enveja, però molt sana! Quines bones idees poètiques i generoses! Una tanka maquíssima!
ResponEliminamolt bona proposta! t'ha quedat una tanka molt bonica!
ResponEliminaQue bé! Si que hi ha títols de blogs que són genials!
ResponEliminaNo puc deixar de pensar el la lluna del teu ultim post...
ResponEliminaMeravellosa.
Gràcies, Carme!
ResponEliminaOnatge, una abraçada, gràcies.
ResponEliminaXexu, curiós... potser si... a mi m'han semblat natural, perquè se m'ha acudit a mi, suposo.
Gràcies, Striper!
Petons, sargantana.
De res, fanal blau. :)
Garbí, gràcies per les teves paraules.
Doncs, gronxa't, -assumpta-... petons maca.
Núr, tot són temporades, a mi també me'n falta ben sovint, no et pensis...
Gràcies Assumpta!
Elvira, comptant fins la última síl·laba tònica, un haikú és de tres versos de 4-6-4, que poden ser 5-7-5 si acaben en síl·laba àtona.
Un o una tanka (que no sé com s'ha de dir) són 5 versos:
4-6-4-6-6 o 5-7-5-7-7 respectivament. A més a més diuen que els haikús han de ser descriptius i simples, sense metàfores i sense que s'hi reflecteixi el poeta, però jo a vegades ho respecto i a vegades no. I la veritat no sé si amb les tankas és el mateix o són més lliures en el contingut. No ho he llegit enlloc. Tampoc m'hi he capficat ja que jo sempre sóc poc ortodoxa amb les coses aquestes.
Gràcies kweilan!
Gràcies, també, Cris!
cesc, el capvespre sempre és ben suggeridor, oi?
M'alegro que t'agradi Francesc!
Anna, doncs si la idea us agrada la continuaré!
Rafel, no sé si sabré trobar la teva... eh? la trobo una mica difícil... :)
Anton, tot és començar, ara ja ho has provat a veure si t'enganxa com a mi, que ho vaig provar fa ans un cop i me'n van sortir una pila de tirada llarga, al blog antic... Gràcies, Anton... tant poètic que ets tu i el nom del teu blog... no gaire. com ho faré?
Gràcies, Cèlia per celebrar la idea.
Gràcies rits!
Mireia, oi que si? Jo també ho penso!
Eva, doncs a la teva disposició, la lluna, sempre que vulguis...
Merike, gràcies? de res... :)
Una abraçada.
És una idea meravellossa. Endavannnttt! Segur que surt fantabulosament bé.
ResponEliminaUna taverna encantada també pot ser bastant poètica oi? ;)
ResponEliminaTrobo que és una molt bona iniciativa!
ResponEliminaànims!