Felicitats a Relats conjunts, pel seu 3er aniversari!
Converses buides
paraules apreses
solituds compartides.
Vides alienes.
No em trobo ni et trobo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Carme... GENIAL!!
ResponEliminaAixò és el que jo veig en aquest dibuix, quelcom buit, "solituds compartides".
Jo tampoc m'hi trobo ni t'hi trobo :-)
Certament, a vegades, quan més gent tenim al voltant més sols ens sentim. Sobre tot quan "representa" que ens ho hem d'estar passant bé.
ResponEliminaMolt bo! :)
ResponEliminaM'ha agradat molt perquè mires el quadre i té alguna cosa de fredor que tu reflecteixes molt bé. Felicitats!
ResponEliminaMolt bo, fiurar, hipòcresia..
ResponEliminamolt bo!
ResponEliminaamb poques paraules, dius tantes coses!
converses buides amb paraules apreses, quantes vegades es donen!
M'agrada Carme...tot i que jo pensava que hi erem tots..això sí disfressats!!! :)
ResponEliminabon diumenge
Contundent descripció poètica!
ResponEliminaDifícil trobar-se un mateix en una festa de converses buides! molt bo Carme, molt bo!
És que no hi som, Carme, no hi anem, nosaltres a coses d'aquestes....
ResponEliminaBusca bé, busca bé que segur que el trobes. Trobar-te a tu ja pot ser més difícil. Bona aportació, i felicitats als RC un cop més!
ResponEliminaAmb poques parules , quantes coses dius!
ResponEliminaT'ha quedat molt bé!
Si que de vegades ens sentim perduts en multitut...
ResponEliminaPoques paraules que parlen molt!
Vius i morts...
ResponEliminaAl temps
la negació del ser.
...........Anton.
Quanta raó tens: com costa trobar-se a un mateix!
ResponEliminaTens tota la raó. Les vonverses de la JETPET... no m'interessen gens. Hi ha qui sempre surt i torna a sortir per tal de no trobar-se o no tenir una conversa de tu a tu. Hi ha molta gent que representa que es preocupa de la vida dels altres, per obviar la seva pròpia.
ResponEliminaCarme com sempre has fet una diana social.
Una abraçada que espero que la trobis.
onatge
Follets com tu,canviaran l'univers. Mua!
ResponEliminaAssumpta, clar que no ens trobem, és que no hi som! i menys disfressades d'aquesta manera.
ResponEliminaMc, és que hi ha ambients que ja fan mandra... si a sobre t'ho has de passar bé, ja és demanar massa.
Gràcies, Clídice!
kweilan, gràcies també, ja veig que no ens el mirem gaire diferent.
Striper... així ho veig jo...
rits, es donen moltes més vegades de les que caldria per la salut mental de tots plegats.
Joana, doncs molt, però que molt disfressats, eh? al menys jo... :)
Gràcies, Elvira, m'alegro que t'agradi.
Tens raó, Zel, no hi anem, i tampoc no hi volem anar... que quedi clar, apa!
Xexu, doncs no buscaré gaire bé... que no m'agradaria trobar-li...
Gràcies, Mireia, demà al matí el post fet a mà!
Ramon, gràcies, jo em trobo millor en grups més petits...
Anton, la negació del ser... ve després de l'afirmació del tenir... ells s'ho perden, ells tenen, nosaltres som.
Marta, doncs, siii...........
onatge, la Jetpet! he, he, he... crec que hi ha molta gent que no sap nio que vol dir una conversa de tu a tu. Una abraçada, si que la trobo...
wizard, t'has colat mentre jo escrivia, contestant a cadascú. Gràcies per pensar que puc canviar l'univers... ja m'agradaria tenir una mica de màgia de follet.
ResponEliminaTens màgia, Carme... no sé si de follet o de bruixeta bona (potser de petita eres com l'Hermione Granger jeje) però la tens :-)
ResponElimina(Si no saps qui és Hermione Granger, ho pots buscar a Google jajaja)
Assumpta! ara ja sé qui és Hermione Granger! Dona he buscat al Google! I doncs què havia de fer? Si la meva incultura en literatura fantàstica és brutal. Si entre tu i wizard, al final aconseguireu que llegeixi coses d'aquestes. No he llegit ni un Harry Potter, ni un dels llibres fantàstics que llegeix wizard.
ResponEliminaDona una mica "empollona" si que era, la veritat, però en màgia no! En mates! je, je, je... que finalment vaig abandonar per la psicologia.
Al menys hagués après màgia... com la Hermione!
Gràcies a tots dos. M'afalagueu, però a vegades va bé...
Una abraçada.
:-)))
ResponEliminaSí senyora!
ResponEliminaUn gir completament diferent a tots els altres relats!
Realment tens raó... s'hi veu gent molt sola, al dibuix....
Oleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
ResponEliminaEn el dibuix potser sí, però creus que serien buides les converses si la festa fos de blocaires? ;-)
ResponElimina(M'estic posant al dia de RRCC :P)
Gràcies a tots...
ResponEliminaRita, blocaires? ei! que jo no parlava, en absolut, de blocaires. Eh? Un petó. ;)