Una foto de la Consol
Apropa'm els teus colors de silenci. I el desert de tresors amagats.
El paisatge m'és desconegut, tu el trepitges i jo hi veig les teves petjades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
quina metàfora més bella: "els colors de silenci" :)
ResponEliminaveig les teves petjades i les segueixo.
ResponEliminaa mi tb m'agrada molt "els colors del silenci". La pau que se'n desprén.
I et faig cas i m'acosto apropant-me en el desert amb un tresor amagat a la mà i amb tot l'Arc de Sant Martí vestint el meu silenci. Anirem coneguent el paisatge, ara tant desconegut encara, i et deixaré les meves petjades damunt l'arena i les dunes perquè et guiïn pel camí que hem de fer tot caminant....
ResponEliminatorno a ser jo abans he fet una errada; ha de dir: anirem coneixent el paisatge ( no coneguent)
ResponEliminaels teus colors de silenci... M'encanta! Cadascú té uns colors preferits per al silenci... Els meus són les tonalitats verdes i el blau del cel... un paisatge de natura! :)
ResponEliminaPreciós, com sempre!
ResponElimina"El desert de tresors amagats"... preciosa frase, Carme!!
ResponEliminaAquest post m'ha fet pensar -sobre tot pel dibuix- en un llibre de Mary Westmacott (que tothom coneix tot i que ningú la reconeixerà anomenant-la així jeje) que vull rellegir.
Malgrat pugui semblar el contrari, doncs molta gent no valora massa aquesta escriptora, el llibre és genial des d'un punt de vista psicològic! :-))
El rellegiré i en faré un post (quan acabi els 704 que tinc pendents jeje)
Carme, un post preciós de debó, m'ha encantat llegir tant en tan poc espai.... Un petó :)
ResponEliminaS'ha fet el SIL-EN-SI...
ResponElimina..............Anton.
Quan arriba la teva veu
ResponEliminadesvetllant els teus tresors
en el color de la nit
dormita mi desvetllament
en les teves reconegudes trepitjades
l’áurea del teu silenci
dorm entre les dunes dels meus pits.
Doncs per ser-te un paisatge desconegut el pintes molt bé. La combinació de colors, perfecta.
ResponEliminafabulós! Qui no voldria perdre's en aquest desert? :)
ResponEliminaAbans no he pogut tenia una obligació i he tingut que marxar.
ResponEliminaEl meu DESERT, és diferent, imaginari?... real en la vida?
............
Desert,
cada granet de sorra
un silenci que calla
dins la humanitat.
Desert,
queixa en la gola i pit
que no florirà mai...
Veritat que no esclata.
Desert,
separem les galtes
i els ulls s'escruixen
en un callar mort.
.......... Anton.
M'agrada molt els colors que has posat.
ResponEliminaBen buscats aquests colors i aquesta composició del dibuix per parlar de totes les sensacions i misteris que m'inspira el desert.
ResponEliminaUna abraçada.