dilluns, 9 de novembre de 2009

El desert



Una foto de la Consol


Apropa'm els teus colors de silenci. I el desert de tresors amagats.
El paisatge m'és desconegut, tu el trepitges i jo hi veig les teves petjades.

15 comentaris:

  1. quina metàfora més bella: "els colors de silenci" :)

    ResponElimina
  2. veig les teves petjades i les segueixo.

    a mi tb m'agrada molt "els colors del silenci". La pau que se'n desprén.

    ResponElimina
  3. I et faig cas i m'acosto apropant-me en el desert amb un tresor amagat a la mà i amb tot l'Arc de Sant Martí vestint el meu silenci. Anirem coneguent el paisatge, ara tant desconegut encara, i et deixaré les meves petjades damunt l'arena i les dunes perquè et guiïn pel camí que hem de fer tot caminant....

    ResponElimina
  4. torno a ser jo abans he fet una errada; ha de dir: anirem coneixent el paisatge ( no coneguent)

    ResponElimina
  5. els teus colors de silenci... M'encanta! Cadascú té uns colors preferits per al silenci... Els meus són les tonalitats verdes i el blau del cel... un paisatge de natura! :)

    ResponElimina
  6. "El desert de tresors amagats"... preciosa frase, Carme!!

    Aquest post m'ha fet pensar -sobre tot pel dibuix- en un llibre de Mary Westmacott (que tothom coneix tot i que ningú la reconeixerà anomenant-la així jeje) que vull rellegir.

    Malgrat pugui semblar el contrari, doncs molta gent no valora massa aquesta escriptora, el llibre és genial des d'un punt de vista psicològic! :-))

    El rellegiré i en faré un post (quan acabi els 704 que tinc pendents jeje)

    ResponElimina
  7. Carme, un post preciós de debó, m'ha encantat llegir tant en tan poc espai.... Un petó :)

    ResponElimina
  8. S'ha fet el SIL-EN-SI...
    ..............Anton.

    ResponElimina
  9. Quan arriba la teva veu
    desvetllant els teus tresors
    en el color de la nit
    dormita mi desvetllament
    en les teves reconegudes trepitjades
    l’áurea del teu silenci
    dorm entre les dunes dels meus pits.

    ResponElimina
  10. Doncs per ser-te un paisatge desconegut el pintes molt bé. La combinació de colors, perfecta.

    ResponElimina
  11. fabulós! Qui no voldria perdre's en aquest desert? :)

    ResponElimina
  12. Abans no he pogut tenia una obligació i he tingut que marxar.
    El meu DESERT, és diferent, imaginari?... real en la vida?
    ............
    Desert,
    cada granet de sorra
    un silenci que calla
    dins la humanitat.
    Desert,
    queixa en la gola i pit
    que no florirà mai...
    Veritat que no esclata.
    Desert,
    separem les galtes
    i els ulls s'escruixen
    en un callar mort.
    .......... Anton.

    ResponElimina
  13. M'agrada molt els colors que has posat.

    ResponElimina
  14. Ben buscats aquests colors i aquesta composició del dibuix per parlar de totes les sensacions i misteris que m'inspira el desert.
    Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari