Una foto de la Consol
Apropa'm els teus colors de silenci. I el desert de tresors amagats.
El paisatge m'és desconegut, tu el trepitges i jo hi veig les teves petjades.
dilluns, 9 / novembre / 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gràcies per compartir els moments
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de la Zel
Gràcies preciosa!
personatges
div>
Llocs
Nadal 2008
Flors i arbres
Baranes, portes, finestres
Regal de l'Anton
Gràcies!
Regal de l'Assumpta i també de la Khalina i de la Rita i ara del Mèlich.
Regal de Reis l'Anton
+007.jpg)
.jpg)
15 que col·leccionen amb mi:
quina metàfora més bella: "els colors de silenci" :)
veig les teves petjades i les segueixo.
a mi tb m'agrada molt "els colors del silenci". La pau que se'n desprén.
I et faig cas i m'acosto apropant-me en el desert amb un tresor amagat a la mà i amb tot l'Arc de Sant Martí vestint el meu silenci. Anirem coneguent el paisatge, ara tant desconegut encara, i et deixaré les meves petjades damunt l'arena i les dunes perquè et guiïn pel camí que hem de fer tot caminant....
torno a ser jo abans he fet una errada; ha de dir: anirem coneixent el paisatge ( no coneguent)
els teus colors de silenci... M'encanta! Cadascú té uns colors preferits per al silenci... Els meus són les tonalitats verdes i el blau del cel... un paisatge de natura! :)
Preciós, com sempre!
"El desert de tresors amagats"... preciosa frase, Carme!!
Aquest post m'ha fet pensar -sobre tot pel dibuix- en un llibre de Mary Westmacott (que tothom coneix tot i que ningú la reconeixerà anomenant-la així jeje) que vull rellegir.
Malgrat pugui semblar el contrari, doncs molta gent no valora massa aquesta escriptora, el llibre és genial des d'un punt de vista psicològic! :-))
El rellegiré i en faré un post (quan acabi els 704 que tinc pendents jeje)
Carme, un post preciós de debó, m'ha encantat llegir tant en tan poc espai.... Un petó :)
S'ha fet el SIL-EN-SI...
..............Anton.
Quan arriba la teva veu
desvetllant els teus tresors
en el color de la nit
dormita mi desvetllament
en les teves reconegudes trepitjades
l’áurea del teu silenci
dorm entre les dunes dels meus pits.
Doncs per ser-te un paisatge desconegut el pintes molt bé. La combinació de colors, perfecta.
fabulós! Qui no voldria perdre's en aquest desert? :)
Abans no he pogut tenia una obligació i he tingut que marxar.
El meu DESERT, és diferent, imaginari?... real en la vida?
............
Desert,
cada granet de sorra
un silenci que calla
dins la humanitat.
Desert,
queixa en la gola i pit
que no florirà mai...
Veritat que no esclata.
Desert,
separem les galtes
i els ulls s'escruixen
en un callar mort.
.......... Anton.
M'agrada molt els colors que has posat.
Ben buscats aquests colors i aquesta composició del dibuix per parlar de totes les sensacions i misteris que m'inspira el desert.
Una abraçada.
Publica un comentari