És una sensació curiosa, conèixer els personatges abans de començar el llibre. Alguns ja els esperava, no tots, però uns quants. Malgrat que són coneguts, no han perdut la seva sorpresa ni el seu misteri.M'ha encantat "Interès Nacional" i també l'Assassí del martell que expliquen molt bé, amb un humor innegable, alguns tics i solucions equivocades d'aquesta societat nostra, que sembla que no n'encerti ni una. I Enveja... que és real com la vida mateixa, però amb la seva mort corresponent i també la seva rialla particular.
Sí, té raó en Tibau quan diu tracta la mort amb molt d'humor, jo de tant en tant em feia un tip de riure.
I amagada amb timidesa, al fons del llibre, hi ha la Clara. L'esperava amb il·lusió. La meva amiga. Tan especial, tan fràgil, tan tendra...
Els seus dits
ResponEliminadibuixaven el so
resseguint les ratlles
que despertem els seus ulls
en aquests camins nous d’esperança.
Ja feia estona
asseguda en el sofà
romania amb els ulls tancats
no vençuda pel somni
sinó transportada pel seu somni
el somni de les lletres
tendra, suau
sensible, carinyosa
lúcida, clara.
Jo estic a punt de comprar-me'l i a veure si tinc aquesta sensació de familiaritat,,,en haver parlat i llegit amb alguns dels personatges...
ResponEliminaLa teva franquesa, els teus dibuixos... són d'enveja! Felicitats per ser com ets, Carme. Ets una princesa!
ResponEliminaHe llegit aquest post "en diagonal"... i mira que jo sempre llegeixo fil per randa i els comentaris i tot... però és que com molts sabeu de què va el llibre, doncs em fa por que desvetlleu massa cosa!!! :-))
ResponEliminaJo encara tinc per llegir "El vertígen del trapezista" (sempre vaig de tard jeje)
Jo, com l'Assumpta, vaig tard, encara tinc per llegir el vertígen i no vull fer evenços abans d'hora....
ResponEliminapetons, reina!
En fi, Carme, que ja no sé què dir-te, que tinc ganes de fer-te una altra abraçada. I a la resta, petons
ResponEliminaMolt aviat el llegire.
ResponEliminaManel, quin poema més tendre! gràcies!
ResponEliminaElvira, ja ens explicaràs!
Anna, crec que no m'havien dit mai princesa... gràcies pel que em dius, dolceta.
Assumpta, no, no descobreixo res, que no m'agrada espatllar la lectura dels altres...
Petons, Zel!
Doncs, això està fet. Una abraçada, Jesús!
Striper, ja ens explicaràs quins t'ha agradat més.
Prometo comprar i llegir el llibre.
ResponEliminaTinc moltíssimes ganes de llegir-lo ja que també conec una miqueta a alguns personatges, i al seu autor clar :)
ResponEliminanaucil veliko
ResponElimina