Tenim la mateixa lluna
vivim sota el mateix cel
Pengem missatges als núvols.
Pengem missatges als núvols.
Núr diu:
Tenim la mateixa lluna
vivim sota el mateix cel.
Pengem missatges als núvols
amb les mateixes paraules
formades per sons diferents.
«Oh, lluna del cel
no deixis d'il·luminar el camí
en les nits més fosques.»
vivim sota el mateix cel.
Pengem missatges als núvols
amb les mateixes paraules
formades per sons diferents.
«Oh, lluna del cel
no deixis d'il·luminar el camí
en les nits més fosques.»
Cèlia diu:
HAIKÚ DE COL·LECCIONS DE MOMENTS
Per a la Carme
Lluna de somnis
i de cels de mil colors.
Quins grans moments!
Per a la Carme
Lluna de somnis
i de cels de mil colors.
Quins grans moments!
ostres! com m'agraden tant dibuix com poema.Perfecta combinació!
ResponEliminaun molt bon dia, carme! :)
Tenim la mateixa lluna
ResponEliminavivim sota el mateix cel.
Pengem missatges als núvols
amb les mateixes paraules
formades per sons diferents.
«Oh, lluna del cel
no deixis d'il·luminar el camí
en les nits més fosques.»
Tenim la mateixa lluna,
ResponEliminavivim sobre el mateix cel...
pengem missatges als núvols
Moltes gràcies, carme,
per la complicitat. Tens lluna ((
M'agrada el dibuix,m'agrada la foto,
ResponEliminam'agrada el que hi has posat.
Estic escoltant la música que a mi m'agrada....només faltaria veure la lluna per la finestra i ........
La felicitat és la complicitat de veure, llegir ,escoltar i somiar en les coses que tu t'agraden.
També m'agrada el teu blog.
missatges que poden arribar a ser ben diferents mirant la mateixa lluna.
ResponEliminaNits de lluna plena....plens de sentiments i records
ResponEliminala lluna sempre vigila aquest món de bogeria
ResponEliminaAh!! així son vosttres aquests missatges que sempre trobo entre els núvols!! :-)
ResponEliminaOstres... t'ha quedat un dibuix preciós!!
Aaaaauuuuuuuu
:-)
De vegades, els núvols sembla que ens volen transmetre alguna cosa.
ResponEliminaMolt bonic el que has escrit, Carmne.
Una abraçada
Mariaisabel
Es molt bonic però impossible.
ResponEliminaLes grans companyies multinacionals telefòniques s'oposarian a l'enviament d'aquest tipus de missatges.
Bon dia Carme.
la lluna ... la pruna.. vestida de dol... 1 pam! dos pams!
ResponEliminaJo penjare un mitssatge de pau.
ResponEliminaDonat que sóc llunàtic
ResponEliminahi tinc diàleg gratuït,
dels diàlegs penjats als núvols
en plou companyia a cor que vols...
Carme, com sempre et superes.
Una abraçada.
onatge
Una lluna que sempre hi és, encara que de vegades no la veiem, que sempre ens somriu quan la mirem, que es fidel guardiana dels nostres secrets...
ResponEliminaQui no ha penjat missatges als núvols? Qui no hi ha trobat respostes?
Un bonic post, Carme! molt bonic!
=)
Preciós el dibuix de la lluna.
ResponEliminaEt conteste la pregunta del post anterior que com que tinc tan poc temps i tu ets tan prolífica :) ni l'havia vist. L'acabe de veure i et conteste. No sóc esquerrana, per això, a l'hora de fer-me la foto de la mà vaig agafar la càmera amb la dreta perquè amb l'esquerra no encertava a fer la foto sense moure-la i no em sortia bé.
Ui, se m'oblidava. Gràcies pel dibuix.
ResponEliminaNo vivim a la lluna, ni vivim de la lluna, vivim amb la lluna...
ResponEliminaQuin dibuix més encantador !! Aquests blancs acaben de fer el pes al coloriu fosc.Es nota que gaudeixes fent-ho, per que traspua una dolcesa,,,Anton.
HAIKÚ DE COL·LECCIONS DE MOMENTS
ResponEliminaPer a la Carme
Lluna de somnis
i de cels de mil colors.
Quins grans moments!
De cor!
Fanal blau, gràcies, de tant en tant em surt un dibuix que m'estimo especialment. Aquest n'és un.
ResponEliminaNúr, gràcies pel poema o per la continuació del poema. M'encanta, el posaré al post.
Gràcies Hypatia, les complicitats sempre em tempten. Una abraçada.
Pep, gràcies per venir i per les teves paraules! En el meu post hi falta la música, doncs, però no hi tinc gaire traça triant músiques!
I tant diferents, Rits!
Garbí, cadascú els seus... que a vegades són ben semblants.
Mon, li haurrem de demanar que el vigili més de prop... doncs.
Assumpta, :) quin llop més bonic! Els núvols sempre són amics!
Maria Isabel, gràcies per venir!
Pere... :) I què ha de ser impossible! Tu no has enviat mai un missatge a través d'un núvol? No m'ho puc creure! ;)
Roquis... tres pams, quatre pams, cinc pams... un pam
Striper, que arribi arreu del món!
onatge, et faré d'aprenent doncs, pe a poder escoltar o llegir totes les converses... :) Una abraçada.
-assumpta- Jo crec que tots ho hem fet, sí tots en un moment o altre. Un petó i que et milloris, cuida't molt.
Gràcies, No ves flors, pel comentari i per la resposta. Quan vaig dibuixar-la per a PI, no em vaig adonar de res, ara quan volia fer-lo servir aquí, vaig veure que era l'esquerra... mira si sóc badoc! Un petó. El dibuix és el mateix de PI, girat (meravelles del Paint) i una miqueta retocat. No gaire.
Si gaudeixo, Anton, dibuixant i amb alguns més que amb altres. Gràcies per ser sempre aquí. Un petó.
Cèlia, moltes gràcies, cap al post també! Un petó.
Ostres! :S No m'imaginava que em posaries! Però quina il·lusió! Moltes gràcies! La primera vegada que escric poesia!! :D
ResponEliminaNúr, no ho faig sempre, però ho faig ben sovint, de pujar les aportacions poètiques al post. :)
ResponEliminaPrecioses paraules, en sabeu eh!
ResponElimina