dissabte, 28 de novembre de 2009





Encabdello lentament el temps
que m’ha transcorregut sense cap pausa
i he engolit a glops amb avidesa.

Estiro el fil amb cura
que no se’m nuï ja sense remei...
i faig, volta sobre volta, endreçats cabdells
grans o petits, grisos o vermells.

I sento així que res no s’ha perdut per sempre.

35 comentaris:

  1. De vegades ja cal desfer el cabdell, que enredar-se ja ho fa sol.

    ResponElimina
  2. És una bona manera de trobar que res es perd per sempre, perquè que es perdi per sempre no ens faria pas feliços no....

    ResponElimina
  3. Tens raó, el temps passa i no podem tornar enrere però això no vol dir que el que deixem enrere s'hagi perdut.

    ResponElimina
  4. Avui son els versos el que trobo realment magnífic. Dels últims dibuixos m'he quedat penjat de del fanalet dels geranis.
    Enhorabona.
    Salut

    ResponElimina
  5. Mai el temps no és perdut, si no ho volem nosaltres.

    I aquests cabdells, ara curosament endreçats en la capseta dels records mai perduts, et serviran per a poder-los treballar de nou. Perquè mai res, es perd per sempre...

    Deliciós aquest poema i aquest cabdell d'angorina!!!

    Petonets.
    =)

    ResponElimina
  6. m'has recordat la meva àvia, quan ens feia jerseis quan érem petites. L'única vegada que ma germana i jo hem anat vestides igual va ser quan ens en va fer un per cada una igual.

    ResponElimina
  7. A l'igual que la Rits, m'ha recordat a la yaya Adela, fent-nos bufandes, jerseis.... abriguets.... que maco el que has escrit Assumpta, com sempre reina, i un dibuix senzill y gran alhora, s'et felicita.... Petons de dissabte :)

    ResponElimina
  8. Cabdells de temps, cabdells d'afectes...cabdells d'imatges, de paraules, de dibuixos, cabdells de moments...cabdells de llana de l'avia...cabdells d'apunts, cabdells de comentaris i tot s'aprofita i res es perd sinó que es transforma...

    ResponElimina
  9. Amb aquest cabdell no ens farem cabdells...
    Si amb el dibuix has aconseguit la tercera dimensió, en l'escrit hi ha mots cadellets amagats que algun dia desfaràs, qui sap, si per fer un jersei de records...Anton.

    ResponElimina
  10. Desa'ls ben ordenats els cabdells, que o saps mai quan et caldrà anar-ne a buscar algun per estirar-li el fil

    ResponElimina
  11. Carme: però que bonic aquest escrit!...

    ResponElimina
  12. pots embolicar la troca tant com vulguis..mentre sàpigues com desfer el capdell

    ResponElimina
  13. Jo descabdello algun de tant en tant per recordar moments feliços.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  14. Striper... les que s'emboliquen són les troques, ;) els cabdells, un cop fets rarament s'emboliquen... :)

    Cesc, tens raó, res no s'hauria de perdre per sempre, de totes les coses bones o dolentes n'hem de guardar allò que ens pugui servir. :)

    Ho tenim guardat, Mac!

    Ramon, m'alegro que t'agradin els dibuixos i a aquests paraules, gràcies per venir.

    Petons, assumpta, avui tinc la impressió que camino al teu costat, et vaig trobant atot arreu, tu primer, jo darrere. T'asseguro que em sento molt ben acompanyada. Una abraçada :)

    rits, em fas pensar en fer un jersei amb els meus cabdells... seria un jersei de temps? posar-nos i treure'ns el temps...

    Cris, crec que aquests cabdells de l'àvia Carme no són tan pràctics, potser m'hauré de mirar la vostra iaia i començar a fer bufandes i jerseis de veritat.

    Elvira, sí, sí, sí, aquests són els meus cabdells. Aprendre a guardar-los ben cabdellats i que no s'emboliquin m'ha portat temps, ara em sembla que l'endreça es va mantenint.

    Anton, "un jersei de records", crec que et robaré aquestes paraules. M'han agradat molt!

    Endreçats i ben a mà, Xexu, que m'agrada verue'ls de tant en tant. Gràcies!

    Anna, gràcies, maca!

    Garbí, i com que no podria evitar d'embolicar de tant en tant alguna troca... vaig fent cabdells que s'emboliquen menys!

    Encabdellar i descabdellar... bonic, Pere, els moments feliços s'han de mantenir vius, i tant que sí! Bona tarda, Pere!

    ResponElimina
  15. magnifíca imatge al voltant del temps, m'encant el simbolisme que representa l'idea de capdellar i desencapdellar. Veig a la meu avia desfent jerseys per a fer-ne un nou, i això és el que fem amb els records.

    ResponElimina
  16. Com la joana, veig la meva àvia desfent jerseis vells i fent-ne de nous amb les llanes de colors recuperades... els nous tenien més... història!

    un magnífic post, com sempre... ja saps: no sempre parlo però sempre vinc, sempre llegeixo, sempre t'admiro!

    ResponElimina
  17. Joana, crec que és bastant així com funcionen els records... quan alguna cosa ens falla, la refem de nou sens e cap mirament, sigui certa o adaptada. El cervell no tolera ni els buits ni les incoherències i s'encarrega ell mateix d'omplir-les "d'ofici" ... reciclem doncs tots els cabdells... sempre.

    Arare-Montse, gràcies, per venir, sempre, jo també sempre vinc... una abraçada.

    ResponElimina
  18. Encabdellar el temps amb cura, quina manera de guanyar el temps i servar els moments feliços.

    ResponElimina
  19. mira...a mi m'has enxampat que estava estirant d'un fil...

    segur que a tú també també t'havien fet posar les dues manetes per anar refent la troca...;)

    un petó, carme!

    ResponElimina
  20. Rafel, bé que s'han de conservar, oi?

    Fanal blau... I tant que m'havien fet posar les dues manetes per aguantar la troca. Jo crec, si no recordo malament, que amb les mans s'aguantava la troca que no s'emboliqués mentre l'anaven convertint en cabdell. Un petó.

    ResponElimina
  21. Tindràs els records molt ben endreçats, posadets a lloc :-))

    El dibuix, en la seva senzillesa, és una passada de maco! :-)

    Fem una bufanda de records bonics, Carme? :-)

    ResponElimina
  22. Assumpta, la intenció de tenir-los endreçats hi és!

    Fem-la! Jo m'hi apunto! Que ens abrigui en els moments que la necessitem. Petons, Assumpta!

    ResponElimina
  23. tejer, relaja y es una manera de encontrarse consigo mismo en ese silencio.. jugando con la lana.
    un abrazo, carme, y buen fin de semana.

    ResponElimina
  24. Un abrazo, sauze, te mando el poema traducido por correo...

    Buen fin de semana, un abrazo.

    ResponElimina
  25. Celebra
    Aniversari
    Recordant
    Moltes
    Emocions.
    ...........
    Acròstic ràpid de l'Anton en vostre dia,FELICITATS.
    ARRIBO ARA I EM TROBO FINS LES VELES, EL PASTEL I EL CAVA.
    CEL·LEBREM-HO...!!!!!
    ..... CARME.- AL MEU BLOC US HE TROBAT AMB TERTÚLIA. QUE EM SABIA JO? FELICITATS DE COR. ALLÀ I HE POSAT AQUESTA PETITA MOSTRA D'AFECTE.
    POTSER, L'ALTRE DIA DEL GERANI, EL SUBCONSCIENT ALLARGAVA CAMES...
    FELICITATS...!!!

    ResponElimina
  26. Gràcies, Anton!

    Ja ho has vist un munt de casualitats ... ens han portat a la tertúlia del teu blog!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  27. Siiiiii!!! si en un moment estem tristones, ens emboliquem bé amb la bufanda de records bonics i segur en en pocs segons ja estem somrient!! :-))

    ResponElimina
  28. Gerani, esperançat amic que em mires
    Amb tes poncelles a punt d’esclat,
    Aporta tes paginetes fetes pètals
    Com llibre d’or que la Carme ha dibuixat.
    Avui per ella és incommensurable dia
    En ses llavis hi brolla un petó estimat.
    Trenta nou anys fa, vestia blanc de núvia,
    Avui, té en son cor el regal més gran.
    Felicitats, parella
    Per molts anys, per molts anys.
    ..........Anton.

    29 / novembre / 2009 00:31

    ResponElimina
  29. Carme sort que sempre hi ha algú que tira del fil... Es clar que en aquest cas tu també tens el cabdell.

    Salut i fil...
    onatge

    ResponElimina
  30. Ostres, no sé si ho has escrit enlloc i jo no ho he vist, però pels comentaris dedueixo que és el teu aniversari de casament!! Pot ser? Però 39 anys? Eres una nena! :-))

    Però, per si un cas jo també et vull felicitar!!!

    PER MOLTS ANYS MÉS!!! ♥

    ResponElimina
  31. Gràcies, Anton, és un regalet fantàstic d'aniversari!

    onatge, ja va bé estirar del fil, però també tornar-lo a cabdellar... salut i fil!

    Assumpta, al blog de l'Anton, ens hem "muntat" una petita tertúlia amb l'-assumpta- i la Cris, que m'ha portat a explicar-ho, allà. Aquí no n'havia dit res. El dia 28 de novembre de 1970, ens vam casar, tenia 18 anys... ell 23. Moltes gràcies per la teva felicitació! Una abraçada.

    ResponElimina
  32. Eiiiii!!! per molts anys!!! Mare meva Carme que joveneta... :) Per molts anys, guapa! Et desitjo tota la felicitat del món!

    I pel que fa al post, m'ha encantat perquè m'ha fet pensar en la mare... M'ha vingut al cap la imatge de la mare vora el foc traginant amb el cabdell de llana i fent jersei. Jo quan era petita sempre portava jerseis de llana fets per la mare :)
    I m'ha fet pensar en com ha passat el temps i en què els bons records mai es perden.

    Molt bonic Carme, de veritat...

    ResponElimina
  33. Gràcies, guspira, quin repàs pels darrers posts. M'agrada que vinguis, gràcies pels comentaris, també!

    ResponElimina
  34. Ooooooooh!! Casar-se amb 18 anys!! :-))

    Menys mal que jo no ho vaig fer!! jajaja m'hagués casat amb un altre!! :-D

    Què maco, poder celebrar 38 anys de casats tan joves!! :-)) M'alegro moltíssim! ;-)

    ResponElimina
  35. Viure capdellant i descapdellant,
    i procurant no perdre el fil.

    Tens una gran obra.
    Petó,

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari