Dibuix d'una foto de Sauce
Palmera verda
a sobre el mur de pedra
dibuix de l'ombra.
Manel ha dit....
Elvira FR ha dit...
Palmera verda
en la incipient incerta
ombra d'una tardor
palmera que ens recordes
minuts estones, hores
de paisatges de sol.
Manel ha dit....Palmera
absents les seves hores
manetes verdes s’obren
vestint la nua paret de l’església
dibuixant en l'esfera
l’hora que despullarà
l’ombra.
absents les seves hores
manetes verdes s’obren
vestint la nua paret de l’església
dibuixant en l'esfera
l’hora que despullarà
l’ombra.
Elvira FR ha dit...Palmera verda
en la incipient incerta
ombra d'una tardor
palmera que ens recordes
minuts estones, hores
de paisatges de sol.
Farcida de dolços datils.
ResponEliminaBon dia! :-)
ResponEliminaJejeje queda maquíssima l'ombra! :-))
Per acompanyar
ResponElimina(aprofitant que fa sol, una cosa així com alegre i desenfadada...;¬P)
Petonets dolços
:¬)***
Quina ombreta i quin cel més d'estiu! Amb la ventada que bufa avui... argh!
ResponEliminaQuin haikú més bonic Carme, sempre trobes les paraules exactes.... el dibuix, preciós de debó. Un petonet!!!
ResponEliminaquina de les dues és més real?
ResponEliminaStriper, me'ls he descuidat!
ResponEliminaBon dia Assumpta! Una abraçada.
Gràceis per la música, Barbollaire i per l'alegria! Petonets!
Tens raó Núr, quin vent, l'ombra deu anar boja ara mateix!
Un petonet, Cris, Gràcies!
L'una no pot ser sense l'altra... Jesús... no sé si és un a bona resposta... :)
Tu ets el sol que ha construït aquest miracle... ja saps que els teus dibuixos em tenen el cor robat, i si a més les paraules les gravites sobre, el banquet és perfecte, a mirar i gaudir i avui encara més.
ResponEliminaPer que obrir i trobar-te d'entrada
la bellesa plàstica d'unes fulles... ja arrases, Anton.
M'encanta aquest cel, és el cel més net i fresc, i amb un sol que fa una magnífica ombra sota la palmera, a resguard del mur de la fortalesa...
ResponEliminaAnton, sempre em sorprens quan dius aquestes coses, que tu ets pintor de veritat i jo no en tinc ni idea! Però t'agraeixo un munt que em valoris la meva feina. Una abraçada.
ResponEliminaCèlia, gràcies maca, una abraçada, per a tu també.
De fet l'ombra és la palmera...Sense palmera no hi ha ombra :)
ResponEliminaBona nit Carme!
La personalitat dels teus dibuixos, rics per la seva senzillesa, lluminositat i espontaneitat els fan únics.
ResponEliminaUna abraçada.
l'edifici és una esglèsia? doncs amb aquesta torre m'has tornat a Marraqueix!
ResponEliminaPalmera
ResponEliminaabsents les seves hores
manetes verdes s’obren
vestint la nua paret de l’església
dibuixant en l'esfera
l’hora que despullarà
l’ombra.
Palmera verda
ResponEliminaen la incipient incerta
ombra d'una tardor
palmera que ens recordes
minuts estones, hores
de paisatges de sol
Te ha quedado genial, Carme. un beso y gracias por compartirlo.
ResponElimina