Una finestra de la Cris, regal 48 Foto de Miquel Bueno
Calla la finestra ben tancada,
mantenint secrets i silencis.
Només se li escapa el riure del gerani.
I un riu de llum
il·lumina els vidres
per emmirallar
vides amb guspires...
il·lumina els vidres
per emmirallar
vides amb guspires...
Isabel
El test resta inert en el seu pedestal de pedra,
alié a les mirades que provoca l'esclat de colors de les flors.
Pilar
Finestra mora ... tens unes flors
darrere el vidre ... tens un secret
se senten rialles ... tens un harem.
darrere el vidre ... tens un secret
se senten rialles ... tens un harem.
Pere
Llegarán despacio
a mirar de cerca
las ventanas de flor y piedra.
Llegarán de tierras diversas,
dispersas por el mundo
con ventanas diferentes.
Unas al Sur, de cal y reja;
otras de cristal
con delicados visillos;
o de madera multicolor
en los cantones de Suiza.
Todas bonitas,
pero las ventanas de Llanes
de sencilla piedra y flor,
son tan bellas,
que desde hace siglos
llegaron gentes
a conocerlas.
Miguel
I un riu de llum
ResponEliminail·lumina els vidres
per emmirallar
vides amb guspires...
El poema! Què bonic, nena!
ResponEliminaI això és un Gerani com una catedral, nena. D'aquells que pengen! Bonus dies...
Jo no sé ni reconéixer una rossa per Sant Jordi (potser m'he passat exagerant), però qualsevol somriure vingui de gerani, ficus o magnòlies és sempre benvingut.
ResponEliminaEl test resta inert en el seu pedestal de pedra, alié a les mirades que provoca l'esclat de colors de les flors.
ResponEliminaEl gerani està mirant per la finestra...potser per això somriu...:)
ResponEliminaQuè maco!!! El darrer vers fa que el gerani encomani el seu somriure a qui ho llegeix ;-))
ResponEliminael gerani tot vigilant
ResponEliminasap secrets que mai explicarà?
Finestra mora ... tens unes flors
ResponEliminadarrere el vidre ... tens un secret
se senten rialles ... tens un harem.
Bon dia Carme.
La finestra sempre calla, i darrere els vidres hi viu la vida a resguard de vents anònims... Els secrets respiren per les parets. El gerani murri deixa anar el seu somriure...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Si la finestra podés parlar.....de ben segur que es sortiria un gran relat, doncs han de ser moltes les seves vivències.
ResponEliminaSegueix la finestra mirant amb seus ulls de vidre. Anton.
ResponEliminaCarme, amb el teu permís, li enviaré l'enllaç d'aquesta entrada al Miguel, que la foto era seva, i estic segura que li encantarà.... A mi m'has deixat com sempre més que contenta amb el resultat dels teus dibuixos i amb la teva bonica poesia :) Gràcies per la part que em toca, i petons grans!!!
ResponEliminaSi les finestres contaren tots els secrets que deuen saber, tot el que deuen haver vist... però són ben discretes.
ResponEliminaGràcies, maca, el teu poema cap al post.
ResponEliminaGràcies, Anna, bona tarda-vespre.
Óscar, doncs un somriure més virtual, per a tu. :)
Pilar, també et pujo al post.
Fanal blau, què deu veure, doncs?
Ens encomanem del seu somriure, Assumpta, val la pena aprofitar-los tots.
Potser sí, estrip, què podríem saber sobre els geranis?
Pere, doncs tornarem a compartir posts, Gràcies, bona tarda, Pere.
Una abraçada, onatge.
Garbí, no em donis idees, que d esprés dels relats de les ñpomes, poden venir els relats de le s finestres, eh? :) Gràcies.
Anton, gràcies per venir, una abraçada.
Fantàstic, Cris, potser jo també posaré el seu enllaç, no hi vaig pensar, suposo que el trobaré al teu post, no?
noves flors... i tu o jo... per exemple no els hi sabríem treure? :)
Te paso mi poema a las ventanas de LLanes, original de tu bello dibujo.
ResponEliminaLlegarán despacio
a mirar de cerca
las ventanas de flor y piedra.
Llegarán de tierras diversas,
dispersas por el mundo
con ventanas diferentes.
Unas al Sur, de cal y reja;
otras de cristal
con delicados visillos;
o de madera multicolor
en los cantones de Suiza.
Todas bonitas,
pero las ventanas de Llanes
de sencilla piedra y flor,
son tan bellas,
que desde hace siglos
llegaron gentes
a conocerlas.
Expresiones
Piedra
Amb poques paraules ens expliques una història.
ResponEliminaMiguel, genial :)
ResponEliminaEl gerani el trobo molt especial.
ResponEliminaAmb aquest fred i aquest mal oratge que fa, millor que resti tancada... però només el gerani sap ben bé perquè...
ResponEliminaAvui, encara que una mica a deshores... deixo que el seu somriure m'acompanyi.
ResponEliminaM'agrada.
I molt!
;)
Miguel, pues voy a poner tu poesia en el post. Gracias.
ResponEliminakweilan, doncs gràcies per rebre-la i interpretar-la .
Cris, tens raó :) Gràcies.
Striper, la qüestió és que la foto original no er a un gerani, però l'he ben batejat.
assumpta, siugi l'hora que sigui, sempre es pot sentir una mica el riure del gerani. Bona nit, maca.
El dibuix com sempre preciós i ara diràs ...no ho sé però saps? quan he llegit "finestra amb test" m'he imaginat una finestra fent realment un test...de personalitat, vaja que deu ser el cansament estic una mica espesa!
ResponEliminaVaja, Elvira! Si vols ho provo, a veure quines respostes em dóna. :) je, je, je...
ResponEliminaDesprés dels contes a les pomes, ara finestres amb personalitat per testar. Crec que preferiria intentar treure'n les històries que tenen per contar, eh?
Bona nit, maca, que descansis molt.