divendres, 12 de febrer de 2010

Una altra sortida


Pluja  d'hivern,  lenta  i blanca
degotes  per la pell 
i  qui sap si  també per l'ànima.
Ni t'apresses,  ni t'atures
amagant  els camins  i  fent-los  fang.

No podem esperar sempre
a  vegades cal sortir sense aixopluc,
però espero encara,  el moment precís 
que permeti una sortida,
digna, que no m'ompli  de fang
ni els  peus ni el cor.

13 comentaris:

  1. Sempre ens hem de mullar, però cal evitar embrutar-se de fang, amb paciència es troba la sortida.

    ResponElimina
  2. La sortida serà digna, encara que ens haguem d’embrutar de fang els peus.

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. moltes gràcies peñl teu segon poema, i pel dibuix d'una porta del meu poble

    ResponElimina
  4. Carme tu mateixa ets una sortida digna;
    digna de vida
    digna d'amistat
    digna de paraula
    digna de color
    digna de dibuix
    digna de blog
    digna d'amor
    digna de somni
    digna de mare
    digna d'àvia
    digna de sanes diòptries
    digna de somriure
    digna de pluja
    digna d'espera...
    digna de bon cor
    digna de primavera
    digna de bona lluna
    digna de rosada
    digna...

    No sé si sóc digne d'entrar a casa teva...

    Una abraçada d...
    onatge

    ResponElimina
  5. Com sempre, estas esplèdida Carme, justa de paraules, i preciós tot el que ens relates en forma de poema visual :) Petons reina!

    ResponElimina
  6. Quina autèntica meravella per començar el dia... ;)

    ResponElimina
  7. Quina animació de poemes de sortides dignes! Fa goig. I tu, amb dibuix inclòs :)

    ResponElimina
  8. Preciós el dibuix, m'agrada moltíssim aquesta entrada (val, ja sé que es tracta de sortides i si vas cap enfora, una entrada és una sortida) :-)
    I molt maco el poema... no vull que mai ningú ens ompli el cor de fang!

    ResponElimina
  9. Quin dibuix més bonic! I el poema, preciós.

    ResponElimina
  10. Així cap problema, garbí, jo tinc molta paciència! Una abraçada.

    És un bon descans llegir això, ja que al meu carrer molt sovint ens passa això d'enfangar-nos! :) petonets

    És una entrada molt maca, Jesús, la temptació va ser impossible de vèncer. Dibuix i després poema... vaig estar a punt d'oblidar-me de la sortida digna i de fer una entrada digna... però al final vaig tornar al bon camí. :) Una abraçada.

    Aquest final, m'ha recordat mossèn onatge... amén! Gràcies pel poema... del qual segur que tampoc sóc digna. :) Una abraçada.

    Petonets, Cris, i gràcies!

    Gràcies Joan. Una abraçada.

    Noves flors, primer va ser la tempatació del dibuix i després ja posats... el poema! Un petó.

    Assumpta, jo també penso que és una entrada, però en fi, queda clar que també pot ser una sortida. Petonets...

    kweilan, una abraçadeta per a tu!

    ResponElimina
  11. Un dibuix preciós i una nova sortida poètica, maca, optimista!!!

    ResponElimina
  12. Sortir de nosaltres,
    entrar en nosaltres
    Sortir la paraula
    el gest al amic,
    la carícia...
    Entrar el consol
    la veu que acarona,
    el bes que ressuscita...
    ............. Anton.
    Segueixo els teus consells, Carme.
    A tots us tinc en gran estima...
    Impressiona vostra bondat.
    Em prodigo quan puc... no vull dormir encara.
    Un dia tots vosaltres també rebreu premi com em lliureu a mi.

    ResponElimina
  13. Les sortides es revifen entre els colors i les paraules que et surten a l'encontre.
    Ets incansablement creativa, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari