Pluja d'hivern, lenta i blanca
degotes per la pell
i qui sap si també per l'ànima.
Ni t'apresses, ni t'atures
amagant els camins i fent-los fang.
No podem esperar sempre
a vegades cal sortir sense aixopluc,
però espero encara, el moment precís
que permeti una sortida,
digna, que no m'ompli de fang
ni els peus ni el cor.
Sempre ens hem de mullar, però cal evitar embrutar-se de fang, amb paciència es troba la sortida.
ResponEliminaLa sortida serà digna, encara que ens haguem d’embrutar de fang els peus.
ResponElimina*Sànset*
moltes gràcies peñl teu segon poema, i pel dibuix d'una porta del meu poble
ResponEliminaCarme tu mateixa ets una sortida digna;
ResponEliminadigna de vida
digna d'amistat
digna de paraula
digna de color
digna de dibuix
digna de blog
digna d'amor
digna de somni
digna de mare
digna d'àvia
digna de sanes diòptries
digna de somriure
digna de pluja
digna d'espera...
digna de bon cor
digna de primavera
digna de bona lluna
digna de rosada
digna...
No sé si sóc digne d'entrar a casa teva...
Una abraçada d...
onatge
Com sempre, estas esplèdida Carme, justa de paraules, i preciós tot el que ens relates en forma de poema visual :) Petons reina!
ResponEliminaQuina autèntica meravella per començar el dia... ;)
ResponEliminaQuina animació de poemes de sortides dignes! Fa goig. I tu, amb dibuix inclòs :)
ResponEliminaPreciós el dibuix, m'agrada moltíssim aquesta entrada (val, ja sé que es tracta de sortides i si vas cap enfora, una entrada és una sortida) :-)
ResponEliminaI molt maco el poema... no vull que mai ningú ens ompli el cor de fang!
Quin dibuix més bonic! I el poema, preciós.
ResponEliminaAixí cap problema, garbí, jo tinc molta paciència! Una abraçada.
ResponEliminaÉs un bon descans llegir això, ja que al meu carrer molt sovint ens passa això d'enfangar-nos! :) petonets
És una entrada molt maca, Jesús, la temptació va ser impossible de vèncer. Dibuix i després poema... vaig estar a punt d'oblidar-me de la sortida digna i de fer una entrada digna... però al final vaig tornar al bon camí. :) Una abraçada.
Aquest final, m'ha recordat mossèn onatge... amén! Gràcies pel poema... del qual segur que tampoc sóc digna. :) Una abraçada.
Petonets, Cris, i gràcies!
Gràcies Joan. Una abraçada.
Noves flors, primer va ser la tempatació del dibuix i després ja posats... el poema! Un petó.
Assumpta, jo també penso que és una entrada, però en fi, queda clar que també pot ser una sortida. Petonets...
kweilan, una abraçadeta per a tu!
Un dibuix preciós i una nova sortida poètica, maca, optimista!!!
ResponEliminaSortir de nosaltres,
ResponEliminaentrar en nosaltres
Sortir la paraula
el gest al amic,
la carícia...
Entrar el consol
la veu que acarona,
el bes que ressuscita...
............. Anton.
Segueixo els teus consells, Carme.
A tots us tinc en gran estima...
Impressiona vostra bondat.
Em prodigo quan puc... no vull dormir encara.
Un dia tots vosaltres també rebreu premi com em lliureu a mi.
Les sortides es revifen entre els colors i les paraules que et surten a l'encontre.
ResponEliminaEts incansablement creativa, Carme.