Cada pas al seu temps,
la dansa,
cada peu al seu lloc,
la vida.
Compartir ritme i espai
l'amor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Quatre paraules i totes ben posades.
ResponEliminaPas, temps, dansa, vida, amor.
Una joia
Carme a cada pas has fet dansar una metàfora...
ResponEliminaDonem un pas
al seu temps,
però de vegades
ens equivoquem de peu...
A la vida no sempre
la música va al
nostre pas.
Quan l'amor té
ritme i espai,
nosaltres vivim
la seva dansa...
Una abraçada amb ritme.
onatge
Amb aquests versos m'has fet recordar una cançó de "Els Esquirols" que m'encanta i fa temps que no sento: "Cada dia és un nou pas"...
ResponElimina(...)
Cada dia és un nou pas
cada nit, un nou repòs,
cada gota de rosada
nova frescor.
(...)
Uala, Carme! Quina passada!
ResponEliminaDansa l'amor, arravatat d'èxtasi. Moviments profunds, surten de les entranyes de la vida i transformen el món.
Compartir moments.
ResponEliminaQue rebonic!!! La meva filla comença a fer dança justament aquesta setmana, li compraré unes sabatilles com les que has dibuixat, després li ensenyaré :)
ResponEliminaBona feina, com sempre art-ista.... petons ballarins i bon diumenge Carme!
On comença la sola i on acaba la terra quan hom fa la rotllana?
ResponEliminaSalut i Terra
Pas a pas
ResponEliminadansa que dansa
amunt i avall
els peus fan un bot
i les mans s'entrellacen
Rotllanes de pau
pas a pas
mot a mot
un ritme conjunt
I que el ritme no pari...
ResponEliminaCada instant una eternitat
però tenim en nostre rosari
els grans
que ens apropen la pau
............... Anton.
Carme,i as que em llegiu, avui he pogut posar el meu post per assabentar-vos a tots del que em passa. Gràcies a tots.
El que podia ser tragèdia
de moment sols és drama.
i dançar plegats!
ResponEliminaAquest matí pensava quelcom semblant...
ResponEliminaPerò jo ho imaginava en quant a un camí... el camí que cadascú tria i que és plè de passos i cada pas té la seva importància, la seva dificultat...
M'agrada moltíssim l'Slide que has posat amb els llibres en que participes :-DD
M'encantan els teus bibuixos !!!
ResponEliminaUna abraçada, :)
a mes compartir-lo amb les mans entrellaçades..
ResponEliminamolt maco nena!
precioso carme, cada paso que damos es parte del baile de la vida, poniendo sentimiento a cada latido y a cada ritmo marcado.
ResponEliminaque tengas un lindo comienzo de semana.
Caminem, dancem, ballem...:)
ResponEliminaM'encanta!!!
ResponEliminaAnem dansant amb les notes de la vida.....................
ResponEliminaMillor que la vida passi ballant que volant. Visca la Carme!!
ResponEliminaTota una lliçó de vida, resumida en quatre versos.
ResponEliminaPreciós!!!
El dibuix d'avui se surt!
Merci Carme.
;)
;)
;)
Gràcies, Jordi!
ResponEliminaonatge, gràcies pel poema i per les teves paraules!
Gràcies, Joan, no la recordava... és bonica!
M'alegro que t'agradi, Pilar.
Exactament això, Noves flors.
Bona setmana, Cris, petons.
Francesc, a vegades no acaba ni comença, tot és u. :)
Gràcies, Elvira pel poema.
Anton, grtàcies per passar per aquí en aqueste s circumstàncies. Us desitjo una bona recuperacó del teu fill i molt a sort.
dansem plegats, rits!
Assumpta, sempre trobem coincidències entre tu i jo. :)
Gràcies.
Una abraçada, Jaka!
Moltes gràcies, sargantana!
Sauze, una buena semana también para ti!
Joana, caminem, sí!
kweilan, gràcies!
garbí, ens toca ballar al so que la vida ens proposa... tens raó!
wizard, ballem doncs!
assumpta, gràcies per tot, pel teu post, pel teu afecte, per tot. Una abraçada.