Els troncs
flamejaven amb ganes
i assaboríem
cada escletxa de llum.
Colors als coixins
i a les mans.
El coixí treballat
com soca encesa
perfuma la retina
amb formes i colors.
Com agrada
son viure !!!
com soca encesa
perfuma la retina
amb formes i colors.
Com agrada
son viure !!!
............... Anton.
I el repòs dels teus cabells
sobre el brodat preciós del coixí,
fan que el món s'aturi, i expiri,
àvia...
sobre el brodat preciós del coixí,
fan que el món s'aturi, i expiri,
àvia...
Neo
Recolzats en coixins
teixits de besades
flamejen els cossos
a les escletxes
de la tarda.
teixits de besades
flamejen els cossos
a les escletxes
de la tarda.
Barbollaire
Arribar de treballar i trobar-se aquesta meravella, és un bon coixí per començar el dia!
ResponEliminaEl dibuix supera amb escreix la fotografía i les paraules, però continuaré fotografiant perquè puguis enbellir-les...:)
Un petó, Carme!
ets una artista!
ResponEliminacolors contra el cansament del cos i de la vista
ResponEliminaTot en aquesta casa ja té falire de primavera!
ResponEliminaBon dia carme!
Doncs van deixar uns colors ben bonics als coixins!
ResponElimina*Sànset*
Quina alegria es respira en aquest espai, engalanat amb les flors acabades de florir i amb tant de color en els teus dibuixos!!
ResponEliminaBona sensació, per començar el dia!!
Gràcies.
Una abraçada.
caliu, colors, coixí...
ResponEliminacòmoda calidesa.
M'assec una estoneta, a la vora del foc.
ResponEliminaEl coixí treballat
ResponEliminacom soca encesa
perfuma la retina
amb formes i colors.
Com agrada
son viure !!!
............... Anton.
I el repòs dels teus cabells
ResponEliminasobre el brodat preciós del coixí,
fan que el món s'aturi, i expiri,
àvia...
(M'encanta el dibuix! No sé perquè, els coixins em fan pensar en la meva àvia!)
És un coixí de patchwork!! Què maco!! :-))
ResponEliminaImagino una escena a la vora del foc... ostres, què bé!! :-)
I les mans juntes.....
ResponEliminaEsperant la primavera m'agrada mirar el que fas. Encara que amb tants blogs, com diu l'assumpta al pos anterior, a vegades no hi som a temps...
ResponEliminaJo sense coixins no podria viure , els coixins de tota mena i color em fan la vida mes dolça...
ResponEliminai les flors ha ! les flors son el gran secret del mon, la bondat del mon rau en les flors.
Prop del foc amb un coixinet així...una delícia!
ResponEliminaTot el que flameja amb ganes ho assaborim...
ResponEliminaSalut.
onatge
Recolzats en coixins
ResponEliminateixits de besades
flamejen els cossos
a les escletxes
de la tarda.
Petoent dolç nina :¬)*
Doncs, genial, fanalet, tu continua fotografiant i jo t'aniré al darrere... paintejant.
ResponEliminaGràcies, Arare!
Jesús, els colors sempre animen una mica!
Joana, les violes aquí al Vallès sempre floreixen al febrer, com les mimoses ... encara que siguin d'hivern, ens acosten ala primavera. Cada any! Què faríem sense elles? L'hivern seria el doble de llarg.
Sànset, gràcies!
Montse, una braçada, gràcies a tu per venir!
Gràcies, Isabel!
Seu, seu, Pilar, s'hi està bé!
Gràcies pel poema, Anton. Una abraçada.
Neo, pensar el l'àvia és una cosa molt maca!
Assumpta, un coixí preciós, sense cap dubte.
garbí, si està bé... les mans juntes.
Mª Antònia, cadascún al seu ritme i al seu aire... sense cap obligació. Gràcies per venir!
Miquel Àngel, doncs el món és bonic... hi ha molts coixins i moltes flors! :) Gràcies per venir!
kweilan, passa i seu una estoneta...
onatge, dons sí que cal asssaborir tot el que tenim i no deixar escapar res.
Un poema preciós, barbollaire, gràcies per venir! Petonet!
les paraules i els colors i ballen a casa teva
ResponEliminabona nit, carme
Just ara, que me'n vaig a dormir, aquest coixí m'aniria de fàbula!
ResponEliminaEn aquest coixí reposaria el cap, les idees se m'omplirien de colors i el son vindria tranquil, tranquil
ResponEliminaBona nit, sargantana!
ResponEliminaAlbert, si me'l cuides bé... te'l deixo! Bona nit i bons somnis!
Elvira, quns somnis de colors nindrien, oi? Que tinguis un son tranquil i un somni bonic.
Ostres, si ja em va encantar la foto de Fanal blau, ara en dibuix m'encantaaa!
ResponEliminaEm sembla que m'hi quedaré una estona per aquí amb el ulls clucs i escoltant el silenci de la llar de foc.
Al t teu costat, assumpta, una estoneta de relax i de descans... no t'aniria malament, oi?
ResponEliminaFlonjos, els meus somnis
ResponEliminas'acluquen al seu caliu,
mentre esperen impacients
l'esclat del desig
segellant el nostre enllaç