Després de veure'l desenfocat, sempre acabem per veure algún enfoc, per petit que sigui...I també hi ha desenfocs i retalls de colors que són ben bonics.
De vegades val més veure'l desenfocat... I d'un retall de colors en pots fer tota la paleta i dibuixar un món nou, difuminar els NINOTS i donar-li una llum natural...
Quan quelcom se'ns desenfoca, es suavitzen les vores de les imatges. Això és bo. Ens concedeix la llibertat per enfocar aquella que volem ressaltar. Feliços 500 moments, sense haver-ne de canviar cap.
Pot ser sigui el mon que estigui realment "desenfocat". Al menys, que ens resti, com a tu, la capacitat de seguir veient retalls de colors. Una abraçada.
500 ja? Ostres, felicitats! Hauries de comptar els de l'altre blog també, dona, si en realitat vas haver de marxar, no és que el volguessis deixar. Encara recordo l'altra Col·lecció de moments, em resultava estrany que el domini fos 'bloctum'. Ai, si que en fa de temps que correm per aquí. Doncs deia que els hauries de comptar, perquè deus estar sobre els 1000 ja, si no és que els has passat ja. Val la pena mirar-ho, no?
Albert, gràcies... no sé si en quatre dies o no, però m'hi plantaré, segur!
gràcies kweilan!
Assumpta, recordo quan era petita, ara ja no ho faig mai... jugava amb els ulls a desenfocar ... i després tornava a mirar normal... ara ja no hom faig amb els ulls, ho faig amb el pensament o amb el cor, a vegades jugo aque tot es desenfoqui per veure només allò que vull, després ho torno a enfocar. Però el retall de colors sempre el veig.
Gràcies pel teu canvi, és molt positiu. I molt bonic! I gràcies per la felicitació.
Xexu, ho vaig mirar un dia i estava cap als 360 o 370 quan va quedar ple. No he arribat als mil. Allà vaig començar el 13-05-07 i aquí a l'agost del 2008 que va ser un me s que els vaig anar combinant els dos perquè ja sabia que s'acabava i em feia gràcia esgotar-lo fins que no hi capiguñes res més... I tu hi eres abans que jo, crec.
Cèlia, gràcies, de dibuixos no en tinc tants pero alguns centenars si que els dec tenir. Una abraçada.
La vida és feta de retalls. Un de colors, altres en blanc i negre i altres desenfocats, però entre tots ells en fem un bon abric que ens aixopluga en tot moment.
Moltes, Moltes Felicitats Carme! 500 apunts són buuuffff! moltíssims i en cadascún d'ells un magnífic treball. Admirable!!!
Res, dona res, això ho tens superat en uns mesos. Arribaràs a 1000 posts, i per mi això és per treure's el barret. Segur que si sumes els teus posts en tots els blogs que tens o on has participat, ja deus superar aquesta xifra.
Jo hi era molt poquet abans que tu, un parell de mesos. No vam trigar a conèixer-nos.
Gràcies, -assumpta- l'important és sempre enfocar alguna cosa o altra.
Joana, depèn de les persones, jo crec que tinc una certa facilitat per desenfocar el que no m'interessa... gràcies!
sargantana, gràcies, maca!
Xexu, segur que si, si els sumes tots, tots ja he arribat... però aquests són massa complicats de comptar. M'ho deixo córrer. És veritat que ens vam trobar aviat... tan aviat que ja no recordo com va ser, em sembla que hi haguessis estat sempre.
Felicitats pels 500 i a continuar col·leccionant!
ResponEliminaDesprés de veure'l desenfocat, sempre acabem per veure algún enfoc, per petit que sigui...I també hi ha desenfocs i retalls de colors que són ben bonics.
Bon dia, carme!
De vegades val més veure'l desenfocat... I d'un retall de colors en pots fer tota la paleta i dibuixar un món nou, difuminar els NINOTS i donar-li una llum natural...
ResponEliminaUna abraçada ben enfocada.
onatge
Ben bé sembla que al teu bloc ja sigui primavera!
ResponElimina*Sànset*
desenfocat i tot és bell el que es veu i tendre el que es mira....més de cinc-centes felicitats per a tu i 500 abraçades també!
ResponEliminaFelicitats per els 500, son molts!!!
ResponEliminaEndavant
Fanal blau, hi ha desenfocs preciosos, que és molt diferent que precisos...
ResponEliminaonatge, gràcies, és tota una idea, m'hi agafo. Una abraçada ben enfocada.
Sànset, que prefereixies que porti a les terres de Sànset, desenfoc o primavera o colors, tinc de tot avui!
Gràcies, Elvira! Una abraçada.
Garbí, en tenia entre 360 i 370 a l'altre blog... i ara 500 més, són un piló. Ni jo mateixa m'ho crec. Gràcies!
Quan quelcom se'ns desenfoca, es suavitzen les vores de les imatges.
ResponEliminaAixò és bo. Ens concedeix la llibertat per enfocar aquella que volem ressaltar.
Feliços 500 moments, sense haver-ne de canviar cap.
Pot ser sigui el mon que estigui realment "desenfocat". Al menys, que ens resti, com a tu, la capacitat de seguir veient retalls de colors.
ResponEliminaUna abraçada.
Crec que som molts els que veiem retalls de colors a través dels teus ulls-dibuixox.
ResponEliminaPilar, doncs farem això triarem què volem enfocar exactament...
ResponEliminaRamon, algun retallet el veiem clar, però no gaiores... oi?
Gràcies Noves flors!
Ostres! 500 ja! Moltes felicitats! En quatre dies et plantes als 1.000!
ResponEliminaEm semblen moltíssims 500 apunts i més quan penso que quin més bonic. Moltes felicitats!
ResponEliminaEls teus darrers posts em fan pensar molt... així que posarem tot això d'una altre manera :-)
ResponEliminaA vegades el món es desenfoca
però tinc la sort de veure
un retall de colors.
500 vegades felicitats!! 500 detallets petits, 500 somriures ;-)
Segur que demà està una mica més ben enfocat... ja ho veuràs :-))
500 ja? Ostres, felicitats! Hauries de comptar els de l'altre blog també, dona, si en realitat vas haver de marxar, no és que el volguessis deixar. Encara recordo l'altra Col·lecció de moments, em resultava estrany que el domini fos 'bloctum'. Ai, si que en fa de temps que correm per aquí. Doncs deia que els hauries de comptar, perquè deus estar sobre els 1000 ja, si no és que els has passat ja. Val la pena mirar-ho, no?
ResponEliminaAixò indica la teva capacitat de treball i de creació! felicitats dobles perquè la feina no només ve donat pel text sinó també pels dibuixos!
ResponEliminaAlbert, gràcies... no sé si en quatre dies o no, però m'hi plantaré, segur!
ResponEliminagràcies kweilan!
Assumpta, recordo quan era petita, ara ja no ho faig mai... jugava amb els ulls a desenfocar ... i després tornava a mirar normal... ara ja no hom faig amb els ulls, ho faig amb el pensament o amb el cor, a vegades jugo aque tot es desenfoqui per veure només allò que vull, després ho torno a enfocar. Però el retall de colors sempre el veig.
Gràcies pel teu canvi, és molt positiu. I molt bonic! I gràcies per la felicitació.
Xexu, ho vaig mirar un dia i estava cap als 360 o 370 quan va quedar ple. No he arribat als mil. Allà vaig començar el 13-05-07 i aquí a l'agost del 2008 que va ser un me s que els vaig anar combinant els dos perquè ja sabia que s'acabava i em feia gràcia esgotar-lo fins que no hi capiguñes res més... I tu hi eres abans que jo, crec.
Cèlia, gràcies, de dibuixos no en tinc tants pero alguns centenars si que els dec tenir. Una abraçada.
M'ho he anat a mirar, ara, són exactament 379! O sigui 879 entre tots.
ResponEliminaLa vida és feta de retalls. Un de colors, altres en blanc i negre i altres desenfocats, però entre tots ells en fem un bon abric que ens aixopluga en tot moment.
ResponEliminaMoltes, Moltes Felicitats Carme!
500 apunts són buuuffff! moltíssims i en cadascún d'ells un magnífic treball.
Admirable!!!
;)))
A vegades la gràcia està en desenfocar i no és fàcil.
ResponEliminaFelicitats. Aviat 1.000 !
no sols es important la quantitat sino la qualitat...
ResponEliminafelicitats i segueix aixis
una abraçada
Res, dona res, això ho tens superat en uns mesos. Arribaràs a 1000 posts, i per mi això és per treure's el barret. Segur que si sumes els teus posts en tots els blogs que tens o on has participat, ja deus superar aquesta xifra.
ResponEliminaJo hi era molt poquet abans que tu, un parell de mesos. No vam trigar a conèixer-nos.
Gràcies, -assumpta- l'important és sempre enfocar alguna cosa o altra.
ResponEliminaJoana, depèn de les persones, jo crec que tinc una certa facilitat per desenfocar el que no m'interessa... gràcies!
sargantana, gràcies, maca!
Xexu, segur que si, si els sumes tots, tots ja he arribat... però aquests són massa complicats de comptar. M'ho deixo córrer. És veritat que ens vam trobar aviat... tan aviat que ja no recordo com va ser, em sembla que hi haguessis estat sempre.