dilluns, 15 de febrer de 2010

La lladre de llibres de Markus Zusak

És un llibre  bell,  té  una bellesa  especial,  malgrat la duresa de les  coses  que explica.  T'absorbeix  de manera que  no el pots  deixar.

La  història parla  de  nazis,  de vides  dures,  de misèria,   però  des del punt  de vista  molt  proper  a les  persones.  I conèixer  la  Liesel  des  dels  9  anys és entendridor,  i   també ho és  conèixer el seu pare adoptiu.  Un home bo.  Aquest  home té una  mena de bondat  sense concessions  que  li acaba complicant  sempre  la vida.

La  Liesel  és  la lladre  de llibres,  necessita  aprendre  a llegir  i  també continuar llegint  quan ja en  sap.   La lectura  es converteix  en una mena de màgia  i de consol.
La  narradora  de  la  història  és  la mort.  Això  li dóna un  punt  de vista  ben original.

Fragment:


De moment,  en Rudy i la Liesel feien via pel carrer  Himmel sota la pluja. Ell  era  el sonat  que s'havia pintat  de negre i havia derrotat  el món.
Ella era  la lladre  de llibres  sense paraules.

Però,  creu-me, les paraules anaven fent camí, i quan arribessin la Liesel  les  agafaria amb les mans   com els núvols  i les escorreria  com la pluja.  

Em costa  sempre  fer  comentris  de llibres,  no sé mai  si  en faig  poc  o massa  ni si és  adequat  o no.  M'agraden  els comentaris  de la Pilar, d'Encesa  de llum,  avui  pot  completar  el meu.

20 comentaris:

  1. Cada comentari és diferent, però igual en la seva essència.
    Els teus ulls i els meus, s'han quedat presos del mateix missatge.
    Gràcies Carme, per acompanyar-me en aquest món de colors, tan semblant al que volien viure en el llibre.

    ResponElimina
  2. Ahir li deia a la Utnoa que ja m'havia acabat el llibre que m'estava llegint i que no sabia quin agafar. Li comentava que potser em compriaria el Pont dels Jueus (hem estat a Besalú...) però el Martí Gironell em fa una mica de por (ja em vaig llegir el del Bandoler i vaig patir molt per acabar-lo!).

    Crec que em llegiré la lladre de llibres...

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Un llibre preciós. Tan dur i tan tendre. Tan aspre i tan dolç. A mi em va encantar llegir-lo. No el podia deixar.

    Recordo un fragment especialment, un bolet del pare a la Liesel, em va fer plorar el com i el per què!

    Una molt bona ressenya, Carme!
    Petons!

    PS Sànset, te'l recomano!

    ResponElimina
  4. Doncs d'aquest no en puc opinar....encara!!!

    ResponElimina
  5. Una història de màgica relació amb la lectura, i no per a evadir-se'n.
    En temps terribles també hi surt el millor de les persones.

    ResponElimina
  6. Ah, sí, me'n recorde. Va ser el que em vaig comprar (i llegir) per St. Jordi passat.

    ResponElimina
  7. Tampoc no sé fer comentaris sobre llibres, però sí que puc dir que aquest em va agradar molt. Ja fa un temps que el vaig llegir.


    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  8. un altre llibre que engruixeix la llarga llista d'espera del llibres pendents de llegir....gràcies per la ressenya!

    ResponElimina
  9. En tinc un bon record i la de Lisel encara més, va ser una bona lectura.

    ResponElimina
  10. Gràcies, Pilar, m'ha fet feliç la teva col·laboració!

    Sànset, és un llibre preciós, tot i que els temes siguin durs. Te'l recomano del tot.

    Rita, és una escena realment corprenedora. mai no hi ha hagut un bolet tant ple d'amor. Quin pare! Gràcies, Rita.

    garbí, t'agradarà, és impossible que no ...

    Rafel, aquest a que tu dius és la idea que més m'ha queda t d'aquell llibre. Fins i tot en les pitjors circumstàncies hi ha boens persones i pot sortir el millor d'elles. una esperança per la humanitat.

    Noves Flors... et va agradar, no? ... o no...

    onatge, coincidim, doncs!

    Elvira, aquest llibre és dels que no caduca... quan vulguis i quan puguis no te'l perdis.

    L'espolsada de llibres, m'alegra la coincidència, gràcies per venir!

    ResponElimina
  11. a mi el llibre em va agradar molt i fins i tot el vaig fer servir per al 100è joc literari d'en Tibau!

    ResponElimina
  12. A mi em va encantar! Va viatjar, fins i tot, amb mi!

    ResponElimina
  13. Jo no l'he llegit i me n'han parlat molt bé. Bona ressenya, Carme!

    ResponElimina
  14. Me encantó cuando lo leí; es verdad una vez que lo empiezas a leer no quieres parar, te atrae, me gusta mucho la estructura que presenta; se hace muy ameno.
    buena recomendación, carme, me trajo buenos recuerdos...
    un beso y que tengas una buena semana.

    ResponElimina
  15. gràcies Carme pels teus consells sobre bones lectures!
    Txau!

    ResponElimina
  16. En aquests moments Liesel només podia centrar els seus esforços en no perdre el pas. Havien deixat enrere la botiga de frau Diller i es trobaven en Münchentrasse.
    -Rudy ....
    -De tota manera, què se sent?
    - ¿Què se sent quan?
    -Quan robes un llibre.
    Liesel va decidir guardar silenci. Si el que volia era una resposta, Rudy hauria de tornar a la càrrega. I ho va fer.

    (La lladre de llibres. Markus Zusak)

    ResponElimina
  17. El tinc a la tauleta de nit al piló dels pendents. L'he de començar ja!
    gràcies per dir que enganxa i és bell i dur!

    ResponElimina
  18. Ma-Poc i Fanal blau, m'alegro que coincidim.

    kweilan, jo no he sentit ningú que no li hagi agradat...

    sauze, coincidimosm también! :) besos

    Gràcies a tu, per passa r per aquí. Un petó, Cinzia!

    Manel, gràcies pel fragment, jo crec que és un llibre que té especialment milers de fragment s significatius i bonics.

    T'agradarà i t'enganxarà, Joana, segur! Bona nit, preciosa!

    ResponElimina
  19. Caram, l'hauré de tornar a agafar... El vaig començar i no vaig poder entrar-hi, no sé perquè.
    Quan em passa això, deixo el llibre i hi torno més endavant, perque penso que potser encara no és el meu momentd ellegir-lo, que encara no m'ha cridat el llibre.
    Potser ara serà el moment, no?

    Petons

    ResponElimina
  20. Me'l vaig llegir fa uns mesos i el vaig recomanar de seguida, duresa i tendresa es combinen des d'un punt de vista ben diferent, dels ulls i del pensament de la mort. Em va encantar!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari