És un llibre bell, té una bellesa especial, malgrat la duresa de les coses que explica. T'absorbeix de manera que no el pots deixar.La història parla de nazis, de vides dures, de misèria, però des del punt de vista molt proper a les persones. I conèixer la Liesel des dels 9 anys és entendridor, i també ho és conèixer el seu pare adoptiu. Un home bo. Aquest home té una mena de bondat sense concessions que li acaba complicant sempre la vida.
La Liesel és la lladre de llibres, necessita aprendre a llegir i també continuar llegint quan ja en sap. La lectura es converteix en una mena de màgia i de consol.
La narradora de la història és la mort. Això li dóna un punt de vista ben original.
Fragment:
De moment, en Rudy i la Liesel feien via pel carrer Himmel sota la pluja. Ell era el sonat que s'havia pintat de negre i havia derrotat el món.
Ella era la lladre de llibres sense paraules.
Però, creu-me, les paraules anaven fent camí, i quan arribessin la Liesel les agafaria amb les mans com els núvols i les escorreria com la pluja.
Em costa sempre fer comentris de llibres, no sé mai si en faig poc o massa ni si és adequat o no. M'agraden els comentaris de la Pilar, d'Encesa de llum, avui pot completar el meu.
Fragment:
De moment, en Rudy i la Liesel feien via pel carrer Himmel sota la pluja. Ell era el sonat que s'havia pintat de negre i havia derrotat el món.
Ella era la lladre de llibres sense paraules.
Però, creu-me, les paraules anaven fent camí, i quan arribessin la Liesel les agafaria amb les mans com els núvols i les escorreria com la pluja.
Em costa sempre fer comentris de llibres, no sé mai si en faig poc o massa ni si és adequat o no. M'agraden els comentaris de la Pilar, d'Encesa de llum, avui pot completar el meu.
20 que col·leccionen amb mi:
Cada comentari és diferent, però igual en la seva essència.
Els teus ulls i els meus, s'han quedat presos del mateix missatge.
Gràcies Carme, per acompanyar-me en aquest món de colors, tan semblant al que volien viure en el llibre.
Ahir li deia a la Utnoa que ja m'havia acabat el llibre que m'estava llegint i que no sabia quin agafar. Li comentava que potser em compriaria el Pont dels Jueus (hem estat a Besalú...) però el Martí Gironell em fa una mica de por (ja em vaig llegir el del Bandoler i vaig patir molt per acabar-lo!).
Crec que em llegiré la lladre de llibres...
*Sànset*
Un llibre preciós. Tan dur i tan tendre. Tan aspre i tan dolç. A mi em va encantar llegir-lo. No el podia deixar.
Recordo un fragment especialment, un bolet del pare a la Liesel, em va fer plorar el com i el per què!
Una molt bona ressenya, Carme!
Petons!
PS Sànset, te'l recomano!
Doncs d'aquest no en puc opinar....encara!!!
Una història de màgica relació amb la lectura, i no per a evadir-se'n.
En temps terribles també hi surt el millor de les persones.
Ah, sí, me'n recorde. Va ser el que em vaig comprar (i llegir) per St. Jordi passat.
Tampoc no sé fer comentaris sobre llibres, però sí que puc dir que aquest em va agradar molt. Ja fa un temps que el vaig llegir.
Salut.
onatge
un altre llibre que engruixeix la llarga llista d'espera del llibres pendents de llegir....gràcies per la ressenya!
En tinc un bon record i la de Lisel encara més, va ser una bona lectura.
Gràcies, Pilar, m'ha fet feliç la teva col·laboració!
Sànset, és un llibre preciós, tot i que els temes siguin durs. Te'l recomano del tot.
Rita, és una escena realment corprenedora. mai no hi ha hagut un bolet tant ple d'amor. Quin pare! Gràcies, Rita.
garbí, t'agradarà, és impossible que no ...
Rafel, aquest a que tu dius és la idea que més m'ha queda t d'aquell llibre. Fins i tot en les pitjors circumstàncies hi ha boens persones i pot sortir el millor d'elles. una esperança per la humanitat.
Noves Flors... et va agradar, no? ... o no...
onatge, coincidim, doncs!
Elvira, aquest llibre és dels que no caduca... quan vulguis i quan puguis no te'l perdis.
L'espolsada de llibres, m'alegra la coincidència, gràcies per venir!
a mi el llibre em va agradar molt i fins i tot el vaig fer servir per al 100è joc literari d'en Tibau!
A mi em va encantar! Va viatjar, fins i tot, amb mi!
Jo no l'he llegit i me n'han parlat molt bé. Bona ressenya, Carme!
Me encantó cuando lo leí; es verdad una vez que lo empiezas a leer no quieres parar, te atrae, me gusta mucho la estructura que presenta; se hace muy ameno.
buena recomendación, carme, me trajo buenos recuerdos...
un beso y que tengas una buena semana.
gràcies Carme pels teus consells sobre bones lectures!
Txau!
En aquests moments Liesel només podia centrar els seus esforços en no perdre el pas. Havien deixat enrere la botiga de frau Diller i es trobaven en Münchentrasse.
-Rudy ....
-De tota manera, què se sent?
- ¿Què se sent quan?
-Quan robes un llibre.
Liesel va decidir guardar silenci. Si el que volia era una resposta, Rudy hauria de tornar a la càrrega. I ho va fer.
(La lladre de llibres. Markus Zusak)
El tinc a la tauleta de nit al piló dels pendents. L'he de començar ja!
gràcies per dir que enganxa i és bell i dur!
Ma-Poc i Fanal blau, m'alegro que coincidim.
kweilan, jo no he sentit ningú que no li hagi agradat...
sauze, coincidimosm también! :) besos
Gràcies a tu, per passa r per aquí. Un petó, Cinzia!
Manel, gràcies pel fragment, jo crec que és un llibre que té especialment milers de fragment s significatius i bonics.
T'agradarà i t'enganxarà, Joana, segur! Bona nit, preciosa!
Caram, l'hauré de tornar a agafar... El vaig començar i no vaig poder entrar-hi, no sé perquè.
Quan em passa això, deixo el llibre i hi torno més endavant, perque penso que potser encara no és el meu momentd ellegir-lo, que encara no m'ha cridat el llibre.
Potser ara serà el moment, no?
Petons
Me'l vaig llegir fa uns mesos i el vaig recomanar de seguida, duresa i tendresa es combinen des d'un punt de vista ben diferent, dels ulls i del pensament de la mort. Em va encantar!
Publica un comentari