DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ
damunt la bona terra.
Salvador Espriu
Entrevista de l'any 1976 - fragment del programa "A fondo"
dilluns, 22 de febrer del 2010
Salvador Espriu
Entrevista de l'any 1976 - fragment del programa "A fondo"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Qui gosi veure un esperit negatiu, en aquest poema, potser és un ximplet/a que es pensa que ho sap tot.
ResponEliminaJo hi veig un esperit exhaust, però Déu que meravellat!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Gràcies monte pel poema i els videos que ens ofereixes en aquest gran homenatge.
ResponEliminaLlàstima que en aquesta vida sempre fem homenatges massa tard, aquest home s'en mareixia un cada dia mentre vivia, no els va poder veure.
ResponEliminaGràcies per afegir-te també als 25senseEspriu.
ResponEliminaEns anirà bé de rellegir-lo!
Carme, la teva és una aportació contundent. Estic d'acord amb el que ja s'ha dit: els homenatges els fem sempre massa tard, o massa aviat quan algú només ha fet un esternut...
ResponEliminaVisca la Terra!
Una abraçada.
onatge
Mai és massa tard per recordar-los i llegir-los i rellegir-los!
ResponEliminabon dia Carme!
Mirant l’entrevista del 76 te n’adones de com era l’Espriu. De com pensava cada frase i del sentit que tenien totes elles. Ell deia que potser era difícil. Potser ho havia de ser.
ResponEliminaMolts dels que ara parlen davant de les càmeres haurien de prendre’n l’exemple.
*Sànset*
M'ha agradat tot el post però m'ha semblat especialment interessant l'entrevista a Espriu.
ResponEliminaLlàstima que el vídeo s'acaba abans de que pugui contestar l'última pregunta sobre l'encaix Catalunya-Espanya. Per cert, no sé de què em sona això segur que el vídeo és de 1976? :-P
Ostres, Carme!! Quin post més excel·lent!!!
ResponEliminaVaig passant per tots els blogs... però tornaré perquè ara no tinc temps d'aturar-me als vídeos i els vull veure... aquesta entrevista la vull sentir... Al vespre torno! :-))
Tens un bon àlbum de retrats d'escriptors!! Et felicito :-)
Coincideixo amb la Joana: mai és tard per recordar algú. A més segur que aquest nostre no és pas el primer homenatge a Espriu. I després d'avui, segur que tampoc en serà el darrer.
ResponEliminaEm sembla que en algun blog m'ha semblat veure que t'esperen per no-sé-què de Màrius Torres. :-)
Apa, que és a l'agost i tenim temps. ;-)
Bon homenatge Carme!b l'entrevista excel.lent! i el dibuix que has fet m'ha agradat molt!!!
ResponEliminaTot i que la mort forma part central de la seva obra, la seva simbologia mitològica de la resistència davant l'opressió està plena de vida.
ResponEliminaFelicitats pel post, Carme.
força, sempre hi ha força i reclam i cert desesper, però una gran passió per la terra...
ResponEliminaPotser per això de l'esperit exhaust m'ha semblat adequat al nostre avui.
ResponEliminaGràcies a tu Joana, per pasa r per aquí!
garbí potser sí, però això no ens ha de deixar perdre els que es puguin fer a partir d'ara!
Una abraçada, fanalet.
onatge, les coses van com van i no podem tornar enrere. Si el podem fer ara, el fem.
D'acord amb tu, Joana, bon dia maca!
Sànset, era tan seriós, oi? Però diea les coses d'una manera clara i sense embuts, i també molt correctament. I tant que n'hauríem d'aprendre! Tots!
Mc, gràcies, desgraciadament encara hi ha moltes coses per resoldre, a vegades sembla que encara som al 1976, aleshores, acabat de morir el dictador tot estava per fer i teníem il·lusió, ara crec que fins i tot aquesta s'ha perdut pel camí.
Assumpta, quan vulguis, maca. Aquest retrat no em va sortirm massa bé, pe`ro no me'n vaig sortir de milorar-lo. No et pensis... en tinc 5 em sembla... però ja n'amniré afegint!
Víctor, gràcies per tot, ja la farem la de l'Agost també. Tot i que no sé ni per on començar!
Gràcies, Elvira, guapa!
Pilar, moltes gracies!
zel, si força i passió sempre n'hi ha, en l'Espriu!
m'he emocionat, jo, "aquí", Carme!!!!
ResponElimina(aquí= al teu blog)
El fragment de l'entrevista amb el Soler Serrano és genial. Emociona fins i tot sentir-lo parlar de la nostra llengua.
ResponEliminaEl millor homenatge és que els seus versos no s'han desat a un calaix polsegós:
ResponEliminabaixen per rials, mouen la barca del temps, caminen entre els xiprers i miren aquesta terra...
Arare, doncs fem intercanvi cultural... ai! vull dir intercanvi emocional! :) Petonets de bona nit.
ResponEliminakweilan, sí, de la llengua i del país!
Que bonic el teu comentari, Rafel,
espero que ni s'hi desin mai i continuin baixant i movent i caminant i mirant... i cantant!
... Mai és tard per recordar. Aquest passeig pels apunts del 22 de febrer és realment molt plaent...
ResponElimina... L'entrevista en la que Espriu va participar en el programa A FONDO el 1976 , va ser una atenció personal a Joaquín Soler Serrano. Durant molt de temps els videos del programa es van anar perdent i oblidant en les lleixes de les llibreries, però amb el DVD s'han salvat uns quants. Per sort, en un mateix DVD podem gaudir de les entrevistes de Salvador Espriu i Mercè Rodoreda i alguns fragments d'altres entrevistes, a part de poder-hi accedir per internet...
Carme, no pateixis, que si necessites ajuda només has de fer un toc, toc, a la porta. :-)
ResponElimina