Em miren amb pena, com si m'hagués mort perquè no m'arriba l'electricitat i estic apagat. I no m'he mort, encara sóc el fanal de sempre, sense llum, però el mateix.
Com us ho podria explicar? És només com si un home s'hagués quedat calb. No està pas mort, oi?
I és també com si a més a més de quedar-se calb, s'hagués jubilat. Apa! S'ha acabat la feina! Quin descans.
No sé si us ho podeu imaginar el que representa fer llum. Fer llum representa no veure res perquè puguin veure-hi els altres. I al començament això era molt bonic, m' agradava perquè em feia sentir útil, important, necessari, però a la llarga les nits se'm feien eternes, com un autoenlluernament que no et deixa veure ni endins ni enfora. Ni la gent que passaven, ni els pocs animalons que circulaven pel parc, ni la paperera amb que tenia alguna conversa... ni el meu propi peu, no em veia... res.
Ara faig vacances i tota la nit, com que els fanals no dormim mai, puc anar xafardejant tot el que passa, gràcies a aquest jove fanal que ens il·lumina amb tanta força.
Em miren amb pena i diuen "a veure quan durarà".. no ho entenc, perquè no hauria de durar, precisament ara que estic tant bé!
Un altre fanal optimista, em sembla que al final al meu li passarà "l'enfado". :-DD
ResponEliminaVal més mirar-se les coses des del punt de vista bo, i tant! :-)
Optimista a pesar d'haver complert amb tots els bens i els mals imposats... Mirarà i aconsellarà encara que no n'hi facin cas. En la penúltima joventut,ara, serveix per distreure fones i canuts de lledó i escopetins d'aire que li marcaran tot el seu cos en un rosari d'espurnes...
ResponEliminaEll aguanta el sotrac que li ha arribat... Col·leccionarà moments de silenci per que els altres, més nous, més joves parlin i s'entenguin.Els donarà l'exemple del compliment del seu deure.
Per això està content. Anton.
M'agrada que es respiri optimisme....
ResponEliminagràcies de nou, pel text, pel dibuix, per tot.
ResponEliminaProperament explicaré quin ha estat el final d'aquests fanals vells
Divertida, encertada i optimista metàfora.
ResponEliminaSenta bé llegir, un diumenge al matí, un relat com aquest.
Una abraçada.
Un fanal molt i molt positiu que sap llegir d'una altra manera la realitat...molt bo !m'ha agradat molt! ah i el dibuix quasi m'agrada més que la foto original!
ResponEliminaA més de descansar, ara estarà més distret...
ResponEliminaVindrà la quitxalla a fer un partidet de futbol i ja tenen porteria.
Si Mc... potser massa optimista, crec que se les promet molt felices, de moment ha gaudit d'aquest temps de repòs, però després...
ResponEliminaAnton, sí... deu ser per això que està content. I també perquè no sap res més ni mira més enllà. Gaudeix ara del que té.
garbí, sempre s'ha d'intentar!
Jesús, doncs tinc moltes ganes de saber-ho... pot ser una continuació del conte...
Ramon, me n'alegro molt. A vegades ens preocupem pel que vindrà i ens perdem l'ara. Si ell sabés el que li espera estaria tan content?
Gràcies, Elvira!
Sí, això espero, Rafel... fins que... fins que què?
Molt bo!!! :-))
ResponEliminaÉs cert... ell ja ha treballat molt i ara es mereix descansar!! ;-)
Però aquesta pregunta que es fa "no entenc perquè no hauria de durar"... si jo fos ell no esperaria massa a que em donessin la resposta (en McAbeu, va dir a cal P-cfacsbc2v no sé què de fondre els fanals!! atenció!! no ho podem permetre!!)
http://friccions.blogspot.com/2010/02/147e-joc-literari.html
Però jo estic animant a tots a que s'apuntin a un viatget a Mallorca amb l'IMSERS... el meu fanal ja té impresos a punt i la bossa feta!! :-))
Carme!! Sabia que faries el dibuix!! I t'ha quedat clavadet!! ;-))
IMSERS volia dir IMSERSO jeje
ResponEliminaSi miro aquest text com una metàfora de la vida, planyo al fanal.
ResponEliminaTant de bo que no li arribi el sentit de la frase: " a veure quan durarà", i continuï elucubrant feliç.
Per a reflexionar, Carme.
Jubilació (no sé si anticipada o no, si l'actual o la que està coent-se...). Que prosaica estic avui :)
ResponEliminaAssumpta, ets increïble, enviar els fanals jubilats a un viatget de l'IMSERSO... je, je, je... genial! encara que acabin fosos si han gaudit una mica... oi?
ResponEliminaPilar... però mentre és feliç, les persones, sovint pensant en el que ens pot passar, en el que ens espera... ens amarguem la vida. Afortunadament no pas totes.
Nov es flors, jubilació inesperada, en el cas dels fanals! La nostr a ja és un altre tema.
Segur que ara tindrà més temps per fer coses que abans no podia fer, degut a les obligacions. Desprès del merescut descans, podria dirigir el Front d'Alliberament de Fanals!!!!!!! ^_^
ResponEliminaLa meva perdició... però això seria pèr a ell una feinada! La FAF... deixa, deixa'l que descansi. :)
ResponEliminaBonica historieta. Val més que sigui feliç i optimista, perquè el més segur és que duri quatre dies, o pot ser que amb la crisi tingui sort i el deixin per evitar despeses.
ResponEliminaBona idea, això de la crisi... pot ser que les indultin per un temps!
ResponEliminaCarme, què et sembla demà? La inspiració ha arribat sense avisar. Només cal programar.
ResponEliminaNo crec que acabin fosos ;-) He sentit que, un cop a Mallorca, pensen escapar-se!!...
ResponEliminaPilar, doncs vinga, som-hi... quan el tinguis penjat ja t'agafo l'enllaç!
ResponEliminaAssumpta... és que tu tens informació privilegiada! :)