diumenge, 14 de febrer de 2010

Joc literari de Tens un racó dalt del món

Em  miren amb  pena,  com si m'hagués  mort  perquè  no m'arriba  l'electricitat  i estic  apagat.  I no m'he  mort,  encara  sóc  el fanal  de sempre,  sense llum,  però  el mateix. 

Com us  ho podria  explicar?  És  només com si un home  s'hagués  quedat  calb. No està  pas  mort,  oi? 
I és  també  com si  a més  a més  de quedar-se calb,  s'hagués  jubilat.  Apa!   S'ha  acabat la feina!  Quin  descans.

No sé  si us  ho podeu  imaginar  el que  representa fer  llum. Fer  llum representa  no veure  res  perquè  puguin  veure-hi els  altres.  I  al començament  això  era  molt  bonic,  m' agradava  perquè  em  feia  sentir  útil, important,  necessari,  però  a  la llarga les nits  se'm feien  eternes,  com un autoenlluernament que  no et  deixa  veure  ni endins  ni enfora.  Ni la gent  que passaven,  ni  els  pocs  animalons  que  circulaven pel parc, ni la paperera  amb que  tenia  alguna  conversa... ni el meu propi  peu,  no em veia...  res.

Ara  faig  vacances  i  tota  la nit,  com que  els fanals no dormim  mai,  puc  anar  xafardejant  tot  el que passa,   gràcies  a aquest  jove  fanal  que  ens  il·lumina  amb  tanta  força.

Em miren  amb  pena  i diuen "a  veure  quan durarà"..  no ho entenc, perquè  no hauria  de durar,  precisament  ara  que estic  tant  bé!

20 comentaris:

  1. Un altre fanal optimista, em sembla que al final al meu li passarà "l'enfado". :-DD
    Val més mirar-se les coses des del punt de vista bo, i tant! :-)

    ResponElimina
  2. Optimista a pesar d'haver complert amb tots els bens i els mals imposats... Mirarà i aconsellarà encara que no n'hi facin cas. En la penúltima joventut,ara, serveix per distreure fones i canuts de lledó i escopetins d'aire que li marcaran tot el seu cos en un rosari d'espurnes...
    Ell aguanta el sotrac que li ha arribat... Col·leccionarà moments de silenci per que els altres, més nous, més joves parlin i s'entenguin.Els donarà l'exemple del compliment del seu deure.
    Per això està content. Anton.

    ResponElimina
  3. M'agrada que es respiri optimisme....

    ResponElimina
  4. gràcies de nou, pel text, pel dibuix, per tot.
    Properament explicaré quin ha estat el final d'aquests fanals vells

    ResponElimina
  5. Divertida, encertada i optimista metàfora.
    Senta bé llegir, un diumenge al matí, un relat com aquest.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Un fanal molt i molt positiu que sap llegir d'una altra manera la realitat...molt bo !m'ha agradat molt! ah i el dibuix quasi m'agrada més que la foto original!

    ResponElimina
  7. A més de descansar, ara estarà més distret...
    Vindrà la quitxalla a fer un partidet de futbol i ja tenen porteria.

    ResponElimina
  8. Si Mc... potser massa optimista, crec que se les promet molt felices, de moment ha gaudit d'aquest temps de repòs, però després...

    Anton, sí... deu ser per això que està content. I també perquè no sap res més ni mira més enllà. Gaudeix ara del que té.

    garbí, sempre s'ha d'intentar!

    Jesús, doncs tinc moltes ganes de saber-ho... pot ser una continuació del conte...

    Ramon, me n'alegro molt. A vegades ens preocupem pel que vindrà i ens perdem l'ara. Si ell sabés el que li espera estaria tan content?

    Gràcies, Elvira!

    Sí, això espero, Rafel... fins que... fins que què?

    ResponElimina
  9. Molt bo!!! :-))

    És cert... ell ja ha treballat molt i ara es mereix descansar!! ;-)


    Però aquesta pregunta que es fa "no entenc perquè no hauria de durar"... si jo fos ell no esperaria massa a que em donessin la resposta (en McAbeu, va dir a cal P-cfacsbc2v no sé què de fondre els fanals!! atenció!! no ho podem permetre!!)

    http://friccions.blogspot.com/2010/02/147e-joc-literari.html

    Però jo estic animant a tots a que s'apuntin a un viatget a Mallorca amb l'IMSERS... el meu fanal ja té impresos a punt i la bossa feta!! :-))

    Carme!! Sabia que faries el dibuix!! I t'ha quedat clavadet!! ;-))

    ResponElimina
  10. Si miro aquest text com una metàfora de la vida, planyo al fanal.
    Tant de bo que no li arribi el sentit de la frase: " a veure quan durarà", i continuï elucubrant feliç.
    Per a reflexionar, Carme.

    ResponElimina
  11. Jubilació (no sé si anticipada o no, si l'actual o la que està coent-se...). Que prosaica estic avui :)

    ResponElimina
  12. Assumpta, ets increïble, enviar els fanals jubilats a un viatget de l'IMSERSO... je, je, je... genial! encara que acabin fosos si han gaudit una mica... oi?

    Pilar... però mentre és feliç, les persones, sovint pensant en el que ens pot passar, en el que ens espera... ens amarguem la vida. Afortunadament no pas totes.

    Nov es flors, jubilació inesperada, en el cas dels fanals! La nostr a ja és un altre tema.

    ResponElimina
  13. Segur que ara tindrà més temps per fer coses que abans no podia fer, degut a les obligacions. Desprès del merescut descans, podria dirigir el Front d'Alliberament de Fanals!!!!!!! ^_^

    ResponElimina
  14. La meva perdició... però això seria pèr a ell una feinada! La FAF... deixa, deixa'l que descansi. :)

    ResponElimina
  15. Bonica historieta. Val més que sigui feliç i optimista, perquè el més segur és que duri quatre dies, o pot ser que amb la crisi tingui sort i el deixin per evitar despeses.

    ResponElimina
  16. Bona idea, això de la crisi... pot ser que les indultin per un temps!

    ResponElimina
  17. Carme, què et sembla demà? La inspiració ha arribat sense avisar. Només cal programar.

    ResponElimina
  18. No crec que acabin fosos ;-) He sentit que, un cop a Mallorca, pensen escapar-se!!...

    ResponElimina
  19. Pilar, doncs vinga, som-hi... quan el tinguis penjat ja t'agafo l'enllaç!

    Assumpta... és que tu tens informació privilegiada! :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari