dimecres, 17 de febrer de 2010

Diumenge a la tarda, carta a una mestra.

Era  diumenge  a la tarda  i no havia  fet  els  deures,   que m'havia  posat  la meva  benintencionada i desinteressada  mestra  de pintura. No havia  anat  a comprar  paper,  ni pintures  acríliques,  ni havia  fet els  quadradets  per  aprendre  a barrejar    colors.  Però  era  diumenge  a la tarda,  amb unes  hores per  davant i  ella , com a bona mestra  que és,  ja  m'havia  motivat  a fer  alguna cosa.  A  casa hi havia  un  blog  de paper  Guarro,  era  gruixut  (d'això  se'n diu  gramatge?)    I  també  hi havia  unes  pintures  de  nens,  sí ,  de nens...   d'aquells potets  de  gouache  que fan servir  a les  escoles.  I  ni se  us acudeixi  preguntar-me  pels  pinzells!    No parlaré  d'ells  si no és  en presència  del meu  advocat.  I  vaig  decidir  posar-me  provar-ho.  

Primer  va  ser  la sargantana,  agafada  d'una  foto de l'-assumpta-  després,  decebuda  amb  els  colors tan lletjos  que  em van sortir, vaig  decidir  copiar-me  a mi mateixa  i inspirar-me  amb  els  colors del Paint.  Vaig  buscar  la papallona  de  Fanal  Blau,  i vaig  fer  el segon intent.   El  fons  em mata  el color  groc  de la papallona. I després  un  altre  dibuix  de taronja  llampant ....  psé    i finalment  la finestra  que  era  l'última foto  que acabava  de dibuixar en el paint.   
Aquesta  finestra  no s'assembla pas  a l'altra,  però  com a mínim no han quedat els  colors  tristos!  Per  avui  ja puc  plegar.  

Estimada  mestra Anna,  
Per  a  ser-te  sincera  del tot,  t'he de dir que  m'ho he  passat  bé  tot  i que no tant  bé  com amb  el Paint.  Em sap greu no haver  fet  els  deures,  però   ja  que sempre  he estat  una bona nena i molt  complidora  amb els deures,  crec  que  aquestes alçades de la   meva vida  em puc  permetre  de ser una mica trasto.  O  fins  i tot  molt  trasto.  I  així  faré  els  desastres  que   calgui.  No sé  si voldràs comninuar  amb  aquesta  alumna  burra,  miop  i  rebel,  però  jo  crec  que malgrat  la meva  anarquia  continuo  necessitant  una bona mestra  com tu.   Hauràs  de tenir  molta  paciència. 
Una abraçada.
Carme

24 comentaris:

  1. Què preciosament florar estàs! (esper que blogger vulgui deixar-me entrar) Besades

    ResponElimina
  2. Has superat l'incert
    amb l'art que t'anima i
    fas viure la preciositat
    amb destresa d'artista.
    ............ Anton.

    ResponElimina
  3. Qui tingués alumnes tant aplicats.....

    ResponElimina
  4. Carme, tant en el paint com en el paper gruixut et veig a tu.
    M'agradaria demanar-te una cosa que res no té a veure amb els blogs...M'indiques la manera?

    ResponElimina
  5. Doncs a mi em sembla que els deures estan molt ben fets i amb nota. :-))

    ResponElimina
  6. Segur que molts professors els hi agradaria tenir alumnes que s'impliquessin tant. Viurien molt més tranquils!

    ResponElimina
  7. segur que l'Anna és una molt bona mestra, però no deixes dubte en posar per endavant que ets una bona alumna: creativa, amb unes ganes insaciables d'aprendre i potser, sí, una mica trasto sí...però ja està bé ser-ho!
    :)

    ResponElimina
  8. OH!!! M'encanten. Alguns, com el de fanal blau, m'agraden més que en paint!!!

    ResponElimina
  9. No et traus el toc naïf de damunt ni fent-te doctora de física quàntica a la Sorbona.
    Ps. Ni falta que et fa.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  10. amb el paint o amb el paper i els colors et surten igualment uns dibuixos encantadors!

    ResponElimina
  11. FELICITATS Carme!
    Perfecte, si no tens pinzells amb els dits, posat un guan o una bossa de plàstic i escamparàs bé els colors com tu fas amb el paint.
    M'agradat molt perquè, com diu algú més amunt, són la teva petxada que crec no has de deixar i que des del primer dia que et vaig veure i després et vaig dir tens un sentit artístic molt gran, i aixó és el més impportant, després la técnica es va aprenent.
    Estic molt contenta, he tingut una alegria al punxar-te el blog.

    ResponElimina
  12. Carme! Però quina sorpresa més maca! Quina alumna tan requetebona que tinc! Els que m'agraden més: el primer (preciós) i l'últim, pels colors... Qui deia que no en sabia? Ho veus, dona? Són una delícia. Fixa't amb el primer. Els colors molt ben combinats (igual que els de tota la resta, però aquest en particular.) No hi veus un edredó per nois? Al segon unes estovalles! El tercer (també té molta gràcia) un altre edredó de matrimoni. La coixinera com la pared, a pinzellades de grisos. No te la imagines? Jo si.
    Segueix, segueix i segueix, Carme. Ho fas molt bé. La qüestió és només una: NO TENIR POR.
    Et felicito (de veritat). Quan hagis practicat força amb aquestes pintures, n'haurem de provar unes altres.
    I sí, el gramatge del paper és el gruix del paper. M'agraden els dibuixos perquè no retalles massa les formes. Mira l'últim, les tiges!
    FELICITATS SENYORETA!
    m'has donat la gran sorpresa del dia! Estic molt contenta! :)

    ResponElimina
  13. A mi m'agraden més les pintures que els del paint. Em sembla que la teva mestra, amb la carta que li has escrit, no li quedarà més remei que estimar-te encara més i fer-te les classes amb més afecte encara.

    ResponElimina
  14. Frannia... has entrat! Benvinguda, guapa!

    Anton, gràcies pels ànims, a veure si aprenc dels que en sabeu!

    garbí...una mica anarquica... :)

    Gràcies, Pilar!

    Mc! exagerat! Va, va, no tant bona nota! Gràcies, maco! :)

    Albert... això sí veus? els meus professors pel que fa a mi, sempre han viscut ben tranquils! :)

    Gràcies, fanal blau, a veure si continuem aprenent mé s i més coses...

    Noves Flors, doncs veus... a mi em semblen més bonics els colors del Paint tant vius! Gràcies, maca!

    Francesc, m'has fet riure! Doctora en física quàntica a la Sorbona, a aquestes alçades de la vida... ja no en seré, però segur que tens raó... tampoc m'ho treuria de sobre. I sort que em consoles dient que no em fa falta... que si me'n fes... no sabria pas com posar-m'hi. Una abraçada.

    Gràcies, Elvira!

    Gràcies, Striper!

    Mª Antònia, t'agraeixo les teves paraules i els ànims. Intentaré seguir i no deixar-ho. Combinar-ho amb el Paint que és com una adicció!

    Anna, gràcies per l'empenteta i els teus ànims. No hem pas de patir ... Ja tenim tot el parament de la llar! :) Intentaré continuar. ja t'explicaré!

    Xexu, gràcies, la meva mestra... és un sol de mestra!

    kweilan, gràcies guapa... bona nit!

    ResponElimina
  15. Que els teus dibuixos donin vida als contes. genial!

    ResponElimina
  16. wizard... farem el que podrem... vull dir que els meus dibuixos faran el que podran, :)

    ResponElimina
  17. et superes de dia en dia, companya!

    Felicitats!

    Jo et poso un vint sobre deu, en plàstica! ;)

    ResponElimina
  18. Gràcies per aquesta notarra, senyu, una abraçada.

    ResponElimina
  19. Carmeeeeeeeeeeeeeee!!! Un dia que no entro als blogs i em fas aquest post!!!

    Si quasi m'ho perdo!! Tinc tanta feina acumulada de blogs que havia pensat només comentar els darrers de cadascú, però la curiositat em pot i, com sé que sempre hi poses dibuixos, he pensat que, encara que no et comentés, el "miraria" :-D

    I m'he trobat aquesta meravella!!! :-))

    M'agraden, m'agraden!!! :-))

    El Paint és maco, però res com pintar "de veritat"... No ho deixis!!!

    ResponElimina
  20. Gràcies, Assumpta, maca... si és que no es pot demanar més... tot són a`nims i bones paruales, per un cop que m'hi poso... intentaré no deixar-ho.

    ResponElimina
  21. Això si és una sorpresa! no només fas dibuixos amb el paint, sinó que a més ara pintes i pel que es veu força bé.
    Hihihi! quan he vist la primera pintura... dic aquesta "noieta" que em mira de reull jo la conec!!!
    M'encantaaaa com t'ha quedat, per molt que tu diguis que no ha ha quedat del tot bé. És genial!!! (la segrestro, ke lo sepas).
    A veure si mica a mica ens en vas incloent més, que de ben segur la teva mestra estarà hi estarà encantada com nosaltres.

    ;)
    ;)
    ;)

    Geniaaaal!!!

    ResponElimina
  22. -assumpta- quina emoció que l'hagis reconeguda!

    Uf!! no m'ho puc creure!

    Gràcies pels ànims, bonica! Un petonet.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari